Avui toca excursio. Des de La Fortuna anirem cap al Cerro Chato, un antic crater ja apagat i cobert d’aigua des del que es pot veure el que actualment esta actiu, el volca Arenal. Es una excursio llargueta de 4 + 4 hores. A mes ens volem acostar a la cascada d’Arenal. A veure que tal!

De moment una bona dosi de cafe i platans i galetes a la motxilla. Arrenquem!
Per arribar a l’entrada del parc s’ha d’agafar un taxi que ens deixa a peu del cami perque cau una mica lluny del poble. Alla es paga l’entrada al parc i et donen les explicacions oportunes. Imprescindible portar bon calçat perqje es tot pujada i esta ple de fang.
El cami passa primer per uns prats que semblen jardins. Aqui tenim la oportunitat de veure els primers colibris, una preciositat!
Passada una estona entrem en la selva, on no hi ha ni un raco que no estigui cobert de vegetacio. La humitat i la boira ens envolten i cada cop puja mes, rellisca i no hi ha ni un moment de caminar pla o amb menys pujada.

Despres de dues hores pujant intensament arribem al suposat mirador des d’on hauriem de veure per fi el volca Arenal amb els seus dos craters pero ens trobem dins un nuvol i tot el que es veu es un blanc intens que no deixa veure a dos pams.

Decidim baixar cap al llac del Cerro Chato, una baixada considerable, pero al arribar a baix ens trobem amb una meravellosa llacuna on es pot nedar.

Un cop descansades tornem a pujar cap al mirador. Aqui si que costa una barbaritat, puja moltissim en molt poc tros i esta tot enfangat. En un dels recessos rebem el nostre premi, per primera vegada podem veure els dos craters del Volca Arenal. La felicitat que s’experimenta en poder veure per fi allo que tant ens haviem treballat, es indescriptible!
Un cop a dalt, comença en descens que dure unes altres dues hores perque no es pot baixar rapid. Veiem algun llangardaix i ocellets, pero els tucans i els micos se’ns resisteixen.
El premi en arribar a baix torna a ser una magica vista del volca sense mes que un petit nuvol que tapa parcialment el cim.

Un cop a baix, ens encaminem cap a la cataracta de La Fortuna, una caiguda força alta amb moltissima aigua, realment paga la pena baixar els 480 esglaons irregulars per arribar-hi (i evidentment de pujada).

En arribar al hostel decidim que ens mereixem un altre cocktail i no ens ho pensem dues vegades. Ha estat un dia dur pero gratificant al 100%. Salut!