Avui torna a tocar matinar. Ens dirigim cap a la costa del Pacific i ens toquen uns quants autobusos. A la parada, un tico bastant hippie ens explica com n’ed de meravellos Montezuma amb les cascades que arriben al mar i ens convenç. Ens encaminem cap alla abans d’anar a Manuel Antonio. Haurem d’agafar un ferry a Puntarenas que ens portara cap a la peninsula on es troba aquest parc. Deixem les terres de volcans i foc per anar cap a les tranquiles i paradisiaques platges del Pacific.

En el cami ens endinsem en les terres dels que aqui anomenen ‘bosques nubosos’, i no es podria descriure millor. Em pregunto si algun cop s’aixequen aquests nuvols i deixen entrar la llum del sol.

Aquesta era la idea, aquest era el plan. Tot ha quedat estruncat a San Ramon, on un malnascut ha entrat en el nostre bus i ha sortit corrent amb la motxilla petita. A dins la camera de fotos, dos objectius, l’ipad, els carregadors, la capelina, les ulleres de sol… i totes les fotos que havia fet…
Evidentment, entre anar a denunciar-ho i recuperar-nos del xoc hem decidit anar directament a Manuel Antonio a relaxar-nos sota una palmera amb un cocoloco a cada ma. 
A Manuel Antonio hem trobat uns catalans que ens han portat cap a un hotel d’apartaments regentat per un catala, ‘El Baile de la Iguana’. De moment fem nit aqui i ja veurem. Tot s’ha de dir que ens han tractat de conya.
Dutxeta i ens en anem amb en Litus i la Laura a prendre unes cervesetes en un lloc on de ben segur dema podrem veure una fantastica posta de sol, l’Emilio’s Cafe.