Aixo s’ha acabat. El viatge ha arribat al seu final. Era una destinacio somiada de fa molts anys i, lluny de desilusionar, ha superat absolutament totes les expectatives. La riquesa paisatgistica, historica, cultural i de la gent d’aquest pais esta al mes alt nivell. Gents amables i hospitalaries, que els falta el temps per convidar-te a un delicios te o oferir-te un somriure, que et deixen caminar pels seus mercats i fotografiar-los sense males cares, al contrari, oferint a tastar els seus productes pel simple plaer de veure’t dir que el que venen es bonissim. Que volen vendre pero no atossiguen. Que tenen creences i costums diferents pero que respecten al que no es com ells. 

Tal com esta la zona d’Orient Mitja, fa por que qualsevol dia Jordania, que sempre ha fet de ‘pont’ emtre orient i occident, es deixi portar pels ambients que l’envolten. La pressio de la immigracio per part de refugiats tambe es quelcom que es pot convertir en un problema. Amb Israel i els Territoris Palestins, Siria, Irak i Egipte com a veins, han patit onades d’immigracio massiva.
El pais no es pobre. Segons el nostre guia el turisme ha baixat molt, el principal pais d’on tenien turistes era Espanya abans de la crisi. El 82% del terreny no es cultivable per ser desert. L’altra font d’ingressos son les mines de fosfats, que es fan servir en agricultura per millorar la qualitat del sol. De tota manera, la bombolla immobiliaria en la que estan ficats fa pensar que en un futur no massa llunya, un esclat d’aquesta en una zona enmig de conflictes pugui fer que en cas de crisi aflorin els extremismes… Tan de bo el taranna Jorda, tan afable i tolerant, predomini sobre tot aixo.
Hem estat una setmana i ha estat intensa, amb ben poc temps per descansar (que a mi ja m’agrada). Petra magica i imponent, el desert de Wadi Rum inospit i acollidor alhora, una posta de sol al desert, el Mar Mort que va morint i en contrapartida te tants efectes beneficiosos, els mercats i la gent a Amman, les inacabables runes de Jerash,… No hi ha res que haguem vist que consideri prescindible. De fet, si hi heu d’anar us recomanaria fer Petra en dos dies (ens van quedar senders per seguir i la pluja no ens va permetre fer la visita nocturna). 
I finalment fer una recomanacio molt directa del nostre guia. Es un pais prou segur per anar pel vostre compte pero hi ha tantissima historia, que es important tenir un guia local que es coneix els racons i les histories. En Jafar es una persona extremadament correcta, puntual, respectuosa, professional i accessible. Les seves explicacions han estat excel.lents, parla molt be el castella i els mes de 10 anys que porta fent de guia es noten en la manera en la que t’ensenya i explica les meravelles del seu pais. Us deixo aqui el contacte ja que si hi aneu i li dieu amb temps, es una bonissima opcio.
Jafar Momani: yafar6456@hotmail.com