O

Ultim dia abans de retornar a Barcelona. Primer fem una petita parada per veure la mesquita del rei Abdala, de construccio moderna.


Despres seguim el nostre cami per fer una visita a la part antiga de la ciutat d’Amman. Iniciem a la ciutadella, situada a la part alta d’una muntanyeta de les moltes que hi ha en aquesta ciutat, concretament la mes alta (850m sobre el nivell del mar). La zona havia estat habitada des de l’edat de bronze i hi ha tombes i restes que hi han trobat que ho demostren. Nomes entrar ens trobem amb tres noms, els tres noms que ha tingut historicament la ciutat d’Amman.


En l’ascens dins el recinte podem observar les cisternes i sistemes de recuperacio d’aigua. La zona no te rius i se les van haver de buscar per poder disposar d’aigua per abastir. Es a la part de dalt de tot on les runes aconsegueixen encisar, dues columnes altes amb una travessa a dalt envoltades de multiples restes d’altres columnes marquen el lloc on es trobava el temple d’Hercules. No sabria dir per que pero el fet es que aquestes pedres tenen un magnetisme especial.

Despres dels romans, s’hi van establir els Omeies amb els seus califats i hi van construir una mesquita que es reconeix per una mena d’absis petit (que segur que te un nom tecnic que desconec) que sempre esta orientat cap a la Meca. Si ens girem cap a la banda oposada, trobem el palau del califa, que era de grans dimensions. Com a curiositat, disposava d’uns banys tipus Hammam als quals el califa hi accedia per una porta diferent a la resta. 
Tambe trobem en aquesta pert alta una cisterna gegant que emmagatzemava l’aigua que recollien de la pluja.

Abans de marxar de la ciutadella visitem el museu arqueologic, molt senzill, pero amb algunes peces curioses com un esquelet de nen dins una especie de gerra que sembla que enterraven sota la zona d’estar de casa perque d’alguna manera el nen mort seguis dins la familia (em sembla recordar que era anterior als romans) i un crani molt antic amb tres marques de trepanacions, una d’elles anterior a la mort, possiblement algun tractament…


Des de dalt podem contemplar el que sera la nostra propera visita, el teatre roma, de la epoca en que Amman es deia Filadelfia. Te una capacitat de 6000 persones. Impressionant com esta delimitat en la part posterior per la muntanya.

Amb un petit tastet de runes, ha arribat el moment de dirigir-nos cap a la magnifica ciutat de Jerash (Gerasa pels romans i Antioquia pels grecs). No es facil descriure fins a quin punt es impressionant aquesta visita. El recorregut per les runes dura unes dues hores, i nomes han descobert el 25% del que era la antiga ciutat romana. Va ser una ciutat molt rica gracies a la agricultura i la mineria. Alexandre Magne va constituirla com la ciutat d’Antioquia, tot i que estava habitada des del neolitic. Posteriorment la van conquistar els romans (sota l’imperi de Pompei) i formava part de la provincia de Siria, perpd espres va ser una de les ciutats lliures de la Decapolis. L’emperador Traja la va reestructurar i Adria la va visitar, motiu pel qual es va fer una porta sud en el seu honor.


Arc de l’Emperador Adria

Els bizantins tambe hi van passar i van fer esglesies i tombes, les primeres identificables pels mosaics. Al 747 el terratremol va reduir la seva poblacio a una quarta part del que era (van morir 3/4 parts) i la ciutat va quedar abandonada durant segles, de fet fins el 1878, que van arribar els russos circasians i van descobrir l’interes arqueologic de la ciutat.


Es espectacular el bon estat de conservacio de l’hipodrom (el mes ben conservat del mon), especialment per la zona de sortida de les quadrigues. Queden en peu tambe part de les grades. A la part de fora, sota de les grades, veiem com tenien petites botigues.

Avançant pel costat de l’hipodrom arribem fins al forum, la plaça oval de la que surt el Cardo Maxim, carrer que atravessava les ciutats romanes de sud a nord. Aquest carrer te voreres i calçada, clavegueram, dos carrers perpendiculars que el creuen anomenats Decumanus (nord i sud) tambe amb columnes a banda i banda. Tota la calçada es irregular ja que les lloses s’han mogut amb els terratremols.

En el mateix Cardo Maxim anem trobant diferents edificis en runes, pero mereixen una especial mencio el mercat del menjar, on hi ha fins i tot un mostrador d’una carnisseria (amb figures tallades a les potes de vedelles, xais i una especie de lleo amb potes de gallina) i el nimfeu, una font de la que sortia aigua que recorda a la Fontana di Trevi de Roma.

Coma curiositat ens explica en Jafar (el guia que surt a la foto amb mi), que els romans van voler modificar les columnes que havien fet els grecs en el Cardo Maxim oer fer-les mes guarnides, pero en aquesta modificacio les van debilitar i son justament les que menys han aguantat els terratremols. Les gregues originals estan mes senceres.

Com a bona ciutat greco-romana, tenia teatre, de fet en tenia dos, un al nord i un al sud.

Una altra part impressionant es el temple d’Artemisa, a la que estava dedicada la ciutat, era com una mena de patrona. Estava fet sobre una elevacio i amb una terrassa gegant al davant. Les columnes infinites ens donen una idea de la grandesa d’aquesta deesa a la ciutat. Ens ensenyen com aquestes columnes estan preparades per terratremols, posant una cullera en una base veiem perfecta,ent com es mou amb el vent, pero es que son gegantines!

Mes endavant trobem tres esglesies bizantines de les que nomes es veuen els mosaics a terra i ens dirigim despres de visitar el teatre del sud, cap al temple de Zeus, just a sobre de la plaça del Forum i des d’on tenim unes magnifiques vistes del Forum i el Cardo Maxim atravessat pels Decumanus i el temple d’Artemisa. La visio enamora.


En acabar la visita, dinem i ens dirigim cap al castell d’Ajlun, un castell islamic del temps de les creuades que va construir un parent de Saladi per controlar la zona nord de Jordania. El de la guixeta ha marxat abans d’hora i nosaltres arribem justos, per aquest motiu. Nomes el podrem veure per fora i cap a l’hotel que dema el vol surt d’hora cap a Barcelona.