Ens organitzem un taxi que ens porti cap a Betania, a la vora del riu Jorda. El motiu d’arribar-nos fins aqui es que es el lloc on Joan Baptista va estar batejant a la gent fins que va ser decapitat, i per tant es el lloc on tambe es va batejar Jesus. 

I llavors va arribar Jesus des de Galilea al Jorda i es va presentar a Joan per a que el bateges (Mateu 3.13)
Aquests fets van succeir a Betania, a l’altra banda del Jorda, on Joan estava batejant (Joan 1,28)
Segons expliquen sembla que Joan va escollir aquesta zona perque tambe es alla mateix on Elies va ser ascendit al cel.
I mentre anaven conversant pel cami, un carro de foc, amb cavalls tambe de foc, els va separar l’un de l’altre i Elies va pujar al cel en el torbelli (2 Reis 2,11)
El nom de Betania prove de l’arameu i significa casa en l’encreuament. Pels fets que apareixen a la Biblia en referencia a aquest lloc, en aquesta zona entre territoris palestins i Jordania s’hi van construir esglesies, cases d’hospedatge i un cami del segle VI perque els que feien el peregrinatge de Jerusalem al Mont Nebo poguessin fer parada. Les crescudes del riu Jorda i els conflictes constants en la zona fan que quedi poca cosa de tot allo. De tota manera trobem esglesies ortodoxes, coptes, catoliques, russes, gregues,… 

El riu Jorda te molt poc cabdal i es quelcom que sorpren, esperariem un riu d’aigues blaves o verdes i amb molta aigua i en realitat es un riu marro i estret. En el moment de veure aquest riu apareix  una dona que ens explica que quan ella tenia 10 anys (ara en te 65), el riu era ample i el creuaven amb barques. El guia la fa callar en el moment que ella diu que la baixada de quantitat d’aigua es deu a que els Jordans van desviar-lo (si canvia el curs del riu, canvia la frontera…)
La zona ha estat sotmesa a conflicte durant molts anys i de fet no es podia visitar perque era zona militar fins que el 1994 Jordania va signar la pau amb Israel i van desactivar les mines.
La zona on en teoria Jesus va ser batejat es una zona seca, actualment sense aigua, on hi ha les restes d’esglesies bizantines que van ser construides una sobre l’altra. En queden restes de mosaics i el terra pero poca cosa mes.

Arribem mes endavant a la zona de bateig. Com es frontera, esta la gent ficant-se a l’aigua i els militars armats al darrera. Es xocant veure com a l’altra vora del riu tambe la gent es banya pero es gent que esta a Israel. No es possible creuar nedant i de fet es la unica zona del riu Jorda on un es pot banyar, la resta esta militaritzada.

Ara relaxant-nos una estona a l’hotel veient el mar Mort des de la seva zona nord, amb Israel a l’oest i Jordania a l’est. Amb la pau que es respira veient les seves aigues tranquiles, es fa complicat entendre per que aquesta zona ha viscut conflictes que semblen eterns.

A migdia ens porten de nou cap a Amman, la capital, i encara hem de decidir que fem aquesta tarda.
Arribem a mitja tarda a l’hotel i decidim anar cap al centre a passejar. El taxi ens deixa davant de la mesquita del rei Hussein de Jordania (molt economic el taxi si feu que posin taximetre). La mesquita no es res de l’altre mon pero coincideix que es divendres i criden a resar als musulmans. 
Despres ens perdem una estona pel mercat de la fruita i la verdura. Es un mercat en el que els compradors i venedors son principalment homes. A les parades son extremadament amables i et deixen tastar el seu producte i fer fotografies sense problema demanant permis. La fruita i la verdura fan goig, tot esta molt ben posat i la vaporitzen amb aigua, realment espectacular. Una cosa que ens agrada de Jordania en comparacio amb altres paisos arabs es que no trobes venedors que et persegueixen constantment i aixo permet disfrutar molt mes de la visita. A mes la gent es extremadament amable i hospitalaria i no fan curt en somriures!
Ens donen a provar cacahuets recent torrats, menta i unes olives delicioses.

En acabar anem a fer uns pastissets de formatge dolços deliciosos acompanyats de te amb menta. Com en son de bons els dolços arabs!