La activitat comercial i com a punt de transit i gestio de caravanes a Petra va fer necessaria la creacio de centres d’abastiment i descans d’animals i viatgers. Es creu que la Petita Petra era aquest punt on les caravanes podien parar, la gent reposar, les besties recuperar-se de l’esforç i fins i tot fer els primers intercanvis de mercaderies.

Per entrar a la Petita Petra tambe es fa a traves d’un Siq. Dins hi podem veure de nou temples tallats en la pedra de la muntanya i una gran cambra que feia la funcio d’oficines. 

Es veuen cambres dins la muntanya que, a diferencia del que passava a Petra on eren cambres sense res mes, mostren que eren zones de repos ja que tot el perimetre son bancades tallades a la pedra. Tambe hi ha cisternes i sistemes de canals que permetien que l’aigua que regalimava de les muntanyes pogues ser aprofitada.
Dins hi ha una cambra en un pis superior d’un temple en el que es pot veure en el sostre restes de pintures en les que s’observen branques de cep, raims i unes figures femenines tocant la flauta. Aixo fa pensar als historiadors que els nabateus comerciaven tambe amb el vi.

Acabada la visita de la Petita Petra ens dirigim cap al sud per l’autopista del desert. La nostra destinacio es el desert de Wadi Rum, lloc on vivien els beduins i on avui en dia segueixen amb el seu estil de vida semi-nomada. Es dediquen a la cria i comerç de bestiar desde fa milers d’anys. Trobem punts on marquen que es tracta de la ruta de les caravanes amb dibuixos de camells a les pedres que voregen el cami.
En aquest desert es on va tenir lloc l’accio del llegendari Lawrence d’Arabia, un oficial britanic que a principis del segle passat va fer de mediador entre l’exercit britanic i els rebels jordans en la guerra que els va permetre alliberar-se de la dominacio turca que ja durava 400 anys. Visitem el campament on estaven durant aquella guerra amb la cara de Lawrence d’Arabia tallada en una pedra i veiem la via de tren a la que atacaven per impedir que arribessin mercaderies provinents del mar Roig als turcs. 
Aquest lloc te alguna cosa que embruixa. Per una banda es un paisatge arid, sense un arbre, amb muntanyes que s’alcen ben amunt del no res i una sorra vermellosa formant dunes inacabables. Per l’altra no es possible deixar de meravellar-se i emocionar-se amb la bellesa extrema del lloc.
Lawrence d’Arabia ho descrivia aixi al seu llibre Los siete pilares de la sabiduria:

Els riscs acabaven en cupules, d’un roig menys ardent que la resta de la muntanya, mes aviat grises i apagades. Aquestes cupules dotaven a aquest irresistible lloc d’un acabat arquitectonic bizanti: aquest sender processional superava qualsevol cosa imaginable… La nostra petita caravana es feia cada cop mes petita i quedava envoltada d’un silenci mortal, temerosa i avergonyida d’ostentar la seva petitor en presencia de tan majestuoses muntanyes.

Entenc perfectament que es sentissin petits. Entenc i comparteixo el silenci. Aquest lloc despren una magia especial. Poder observar una posta de sol en un lloc aixi es de les millors sensacions de la vida. La freda nit al campament queda totalment justificada per la visio de les muntanyes, les dunes, el silenci, els estels, un foc a terra al campament, una posta de sol,…