INo tinc clar que sigui capaç de transmetre la meravella que es aquesta antiga ciutat. Fare el que pugui pero s’hi ha d’anar perque amb paraules o fotografies o explicacions no es pot arribar al punt d’emocio que es te quan es passeja per la gran ciutat de pedra dels nabateus. 

Per situar-nos, els nabateus eren una tribu arab nomada que provenia del sud i que eren uns habils negociants. Tan era aixi que van acabar controlant les rutes comercials de caravanes que portaven mercaderies, especialment la ruta de l’encens. Ells eren els primers interessats en que les caravanes arribessin a bon port i van convertir aixo en el seu mitja de vida. Mai no van tenir un imperi com a tal pero la seva zona d’influencia durant 200 anys anava des de Siria fins a Roma.
A Petra es van instal.lar sobre el segle VI a.C. i durant 500 anys varen invertir la seva riquesa en construir aquesta ciutat.
En el 106 d.C. les rutes comercials van canviar Petra per Palmira i la ruta pel mar Roig fins a Roma i els romans, en temps de Traja, es van apoderar de Petra. El que van fer va ser aprofitar la ciutat antiga i hi van afagir elements romans com el carrer principal envoltat de columnes, banys i temples. Els terratremols en el 363 i el 551 van destruir gran part de la ciutat i es va convertir en una ciutat perduda que nomes coneixien els beduins, que n’amagaven la ubicacio.
No va ser fins el 1812 que un explorador suis (Burckhard) hi va aconseguir accedir disfressat de musulma i va redescobrr al mon Petra. Des de llavors i fins a dia d’avui, cada cop que excaven una mica es troba una meravella mes…
En entrar al recinte es baixa per un cami on comencem a veure el tipus de muntanya en la que es troba Petra. La zona sembla que havia estat un mar i la veritat es que en certa manera recorda a Montserrat. De seguida es troben tres grans blocs de pedra coneguts com els blocs de Djinn (dels esperits o dels genis). Tot i que son espectaculars pel tamany, no son res al costat del que ens espera.

Una mica mes endavant trobem la tomba dels obeliscos, que sembla que cada obelisc representava una de les persones alla enterrades. Te varis nivells i es denomina triclini o menjador perque s’hi celebraven festes en les que es rendia homenatge als morts.

Els nabateus eren grans enginyers hidraulics i nomes començar el tour es comprova com van desviar el pas d’un riu a traves d’un tunel. Es llavors quan ens endinsem en el que anomenen Siq (el que era el pas del riu wadi Musa que varen desviar) per anar seguint el seu curs fins arribar al Tresor, la zona de benvinguda de la ciutat. Al llarg del Siq hi veiem canals que conduien l’aigua que regalimava de les parets (algunes de mes de 200m d’alt) i la portaven cap a cisternes on l’emmagatzemaven per suportar les condicions extremes del desert.
Al llarg del cami hi ha monuments a deus nabateus i una representacio d’una caravana de la que nomes queden els peus dels camells i el patge i les panxes dels camells, pero a tamany natural!

Si algun cop heu vist imatges de Petra, segurament sigui la del tresor. El Tresor te una façana d’estil grec i plena d’elements religiosos tant nabateus, com grecs, egipcis o fins i tot romans. Segons el nostre guia era perque els viatgers s’hi sentissin acollits. El nom de tresor es perque es creia que a la urna de la part superior s’hi guardava el tresor dels nabateus. Per aquest motiu tota la part superior de la façana esta molt deteriorada i plena de marques de bales que mai no van revelar cap tresor.

Passat el moment inicial de veure el Tresor, seguim avançant cap a l’interior de la ciutat i podem veure multitut de façanes en diferents estats de conservacio. Tota la muntanya es com un formatge gruyere, plena de forats excavats que eren tant tombes com cases dels nabateus. 
Ens enfilem mes amunt i en acostar-nos per veure la part baixa ens sorpren l’amfiteatre, fet per nabateus (els romans nomes el van ampliar), excavat en la roca (no construit). Senzillament espectacular.
Mes amunt encara anem cap a les Tombes Reials, tambe excavades en les roques i ben altes. La mes gran es va fer servir com a catedral per part dels bizantins per la gran terrassa que te al davant.


Tornem a baixar cap el que seria el llit del riu i ens trobem amb el carrer principal empedrat i envoltat de columnes i que va ser construit per Traja quan va conquerir Petra. Passem per davant d’un temple roma amb un petit amfiteatre que va ser descobert fa pocs anys i on encara hi treballen amb les excavacions.


Ens queda pujar al Monestir, un cami amb mes de 800 esglaons que ens ha de portar a veure la part mes espectacar de Petra. La pluja i el pas constant de burros pujant turistes que no volen caminar caracteritzen el nostre ascens. 

A mitja pujada demanem a unes beduines que tenen una paradeta de records (n’esta ple tot el cami) si ens deixen fer una foto. Ens conviden a un recomfortant te dolç amb salvia que ens aporta l’energia i la calor que necessitem per arribar a dalt.

La visio del Monestir es… impressionant!! No es que pagui la pena pujar, es que s’ha de pujar!

A la zona del monestir hi ha un parell de pics que presumeixen de tenir els dos ‘the best view of the world’. No em puc resistir al cartell de marketing agressiu, jutgeu vosaltres mateixos.

Ara ens queda el cami de tornada, tornar a desfilar per davant d’aquestes meravelles i desitjar que per uns instants se’ns concedis el poder veure com era aquesta ciutat en la seva epoca esplendorosa, amb els nabateus, els viatgers, les caravanes,… Llastima que les parets no ens permetin tambe veure instants de vida quotidiana.