Finalment hem arribat. Despres de moltes hores de vol (Barcelona-Roma-Abu Dhabi-Colombo) i un fred infernal perque a Etihad posen l’aire com si estiguessim al pol nord, aterrem a Colombo. Nomes arribar xoquen les botigues i els comercials d’electrodomestics. I no parlo de secadors o depiladores, sino neveres que venen al aeroport! 

En sortir, molta gent oferint canvi a les oficines. Hem arribat tard i per tant ens toca agafar un taxi per arribar a temps d’agafar el tren que ens portara a Anuradhapura. El taxi son 2800 rupies (equivalent a pessetes).

Arribem a la estacio de tren Colombo fort i regna el caos. No hi ha places en segona classe per anar a Anuradhapura aixi que anem en tercera, amb tots els locals. 

Els tres bitllets ens costen 840 rupies que pago mentre hi ha tot de gent apilotonada al meu voltant. El tren no te desperdici, brut i pudent a rabiar, amb uns ventiladors sobre cada seient que reses perque no es posin en marxa per la quantitat de ronya que tenen. Les finestres i les portes obertes com a aire acondicionat. Tot plegat una experiencia que paga molt la pena, sobretot per la amabilitat de la gent i com n’es d’espectacular aquest paisatge verd i ple d’aigua. Fa pensar en una Costa Rica asiatica, amb molts plataners i palmeres envoltades de verd i aigua a cada moment.

Arribem a Anuradhapura despres de gairebe 5 hores de tren. Alla els tuk-tuks s’amunteguen per agafar els passatgers. Per 300 rupies ens porten al hotel on descansem una estona i ens donem una bona dutxa.
En acabat anem amb tuk-tuk cap al centre per veure l’arbre sagrat mes antic documentat (2500 anys) i la dagoba  blanca enorme de Ruvanvelisaya. Comencem a veure els micos que caracteritzen aquesta ciutat.

En acabar anem cap a Isurumuniya a veure la posta de sol. El dia ha estat llarg i ens retirem. Ens queden molts dies per davant i hem d’agafar forces!