Finalment optem per agafar un conductor que ens porti des de Anuradhapura fins a Sigiriya fent parada a Dambulla per veure les coves. Com que tenim xofer, decidim que tambe farem la parada a veure el buda d’Aukana. En alguns blogs parlaven que era complicat arribar-hi pel que era, pero anant amb xofer no vam voler perdre la oportunitat. El trajecte son un parell d’hores per carreteres en bon estat amb el caos endreçat que caracteritza la circulacio a Sri Lanka. Es cert que np tenen normes pero tambe es cert que respecten molt a l’altre i, si hi ha lloc per adelantar encara que algu vingui de cara, ho fan, perque tenen la certesa que l’altre els deixara passar. Els autobusos son una altra lliga, son els que van mes rapid i que condueixen de forma mes temeraria…

El cami va passant per camps i camps d’arros i boscos de palmeres amb temples que sorgeixen de tots els racons i senyals que informen de la possible presencia d’elefants.
El buda d’Aukana es impressionant. Una figura altissima de 12 metres posada al davant d’una roca (no es tallada directament d’alla) que data del segle cinque. Es precios!
Seguim el nostre cami cap a Dambulla, ciutat on hi ha cinc coves-temple a les que s’accedeix despres de pujar unes escales que s’enfilen en la muntanya. Les vistes son molt maques pero la segona cova es sobrecollidora. El primer lloc a Sri Lanka que m’ha emocionat fins a saltar llagrimes! La fotografia no transmet el que es sent en aquests llocs mil.lenaris pero una petita idea us en podreu fer.
La primera cova tambe te un buda reclinat que en aquest cas no esta reposant sino que es mort i espera el nirvana perque te els peus lleugerament desplaçats i la ma no li toca la galta. A mes totes les decoracions de les plantes dels peus son flors de lot.

En acabar la visita a les coves, el nostre xofer ens porta cap al mercat d’abastos de fruita i verdura per tot Sri Lanka, que tambe es troba a Dambulla. Cues quilometriques de camionetes a reventar de menjar entren a descarregar i en surten amb productes provinents de tota la illa. El fum, el caos, els portejadora de sacs, la caravana, la fruita, la verdura,… Tot plegat VIDA!

Finalment anem cap a Sigiriya, on passarem la nit per dema de bon mati pujar al cim de la muntanya. En arribar fem un passeig pels volts dels jardins que dema podrem visitar pero els cartells que avisen que es perillos caminar per la jungla passades les sis de la tarda per elefants i altres animals salvatges ens fan replantejar-nos el tema i anem a buscar un lloc on sopar. Tambe ha estat un gran dia!