Matinar. Matinar molt. Aixo es el que hem de fer per poder anar a veure els Horton Plains. A les 5.30 del mati ens ve a buscar la furgoneta que ens portara per carreteres en les que no cap una corva mes, fins als Horton Plains. I que te aixo d’especial per mereixer una matinada aixi? Doncs que es tracta d’unes grans sabanes amb una caracteristica especial, es troben a mes de 2000m d’alçada.

El motiu d’aquesta peculiaritat sembla que es consequencia de que la pressio de les plaques tectoniques fa que s’elevin. Es una zona increible, plena d’aigua per tot arreu amb vegetacio molt diversa i tambe fauna de tot tipus, des de lleopards (que no hem vist), fins a micos, llangardaixos, ocells, loris i cervols samba.
Les imatges parlen per si soles pero el trekking de 10 km no puc fer mes que recomanar-lo. Es fa en 3-4 hores amb ritme tranquil i parades per fotos. Es senzill i la unica recomanacio es dur roba d’abric per la primera hora i bon calçat.
Es una ruta circular i en arribar al punt de la imatge hem optat per anar pel cami de la dreta. Haig de dir que ha estat una molt bona idea, tot i que gairebe tothom feia la ruta a l’inreves. El motiu es que hi ha una zona que va per dins la selva amb bastanta pendent que nosaltres hem fet baixant i veiem a tothom pujant i rebufant. Com tot el que es baixa, s’ha de pujar, nosaltres tambe hem hagut de pujar despres, pero era una pujada molt mes progressiva i agradable.
La primera parada es per veure la Baker’s Fall, una cascada realment bonica.
El cami despres recorre l’interior de la selva en el tros que us comentava que fa baixada fent la ruta com la hem fet nosaltres. Es espectacular la lluita per la vida en el mon vegetal, com unes plantes creixen sobre les altres i s’arriben gairebe a fusionar.
Quan portem uns 5 km arribem a la famosa Fi del Mon. Un punt en el que hi ha un precipici de mes de 800 m que dona una vista espectacular del sudest de la illa.
Aqui tenim el punt pel qual s’ha de matinar: entre les 7 i les 10h del mati, es fa una clariana que permet veure aquestes vistes indescriptibles. A partir d’aquella hora, l’aire calent que ve de les valls es condensa en les muntanyes i comença a formar els nuvols davant nostre. Gran part de l’aigua d’aquests nuvols produits pel propi bosc es atrapada per les fulles dels arbres, la resta serveix per crear pluja que nodrira la resta del territori. Es com estar en una classe de ciencies naturals al col.legi, be, com veure el que ens explicaven en aquelles classes. Precios perque els nuvols a mes es formen en un no-res.

Seguim el cami i passem pel que anomenen Little World’s End. Molt similar a l’anterior pero amb ‘nomes’ uns 250 m de caiguda…

El cami continua amb selva a banda i banda, com he dit, un gran passeig i com acabes d’hora encara et queda temps per fer alguna cosa a la tarda.
Hem tornat a Haputale per dinar i despres hem anat a visitar un monestir benedicti que es troba en aquesta localitat, el de Adisham. El va construir un angles al 1931 que despres d’arribar amb 10 £ a la butxaca es va convertir en un dels magnats del te. L’edifici es de pedra i molt bonic i esta envoltat de jardins d’estil britanic plens de floretes. No es pot visitar massa part perque hi ha monjos benedictins i la seva zona no es oberta, pero per 100 rupies que costa, si es te temps mort a Haputale (com nosaltres que marxem dema cap a Ella), es una bona opcio. Per cert, les guies diuen que esta a 2 km de la ciutat pero paga la pena agafar un tuk-tuk perque sembla que esta bastant mes lluny.
Repartides pel jardi hi ha plaques amb frases mes o menys trascendentals que tenen la seva gracia.
En acabar hem passejat una mica per les parades del mercat del poble i cap al hotel a actualitzar el blog i descansar que dema abans d’anar a Ella volem visitar la fabrica de te del Sr. Lipton.