El dia comença molt i molt d’hora. A les cinc del mati, quan encara es negra nit, ens ve a buscar el 4×4 que ens portara cap al Parc Nacional de Yala. Un dels llocs del mon on se suposa que es millor la observacio dels lleopards.

Arribem al parc que just esta sortint el sol i fa la sensacio que no som a Asia sino que estem en una sabana Africana.

Nomes entrar al parc comencem a veure besties. Uns cervids que s’escapen de les cameres i paons reials que es passegen orgullosos per tot arreu. Hem tingut el privilegi de veure un pao real mascle volant, un espectacle absolutament precios!

No triguen massa a deixar-se veure els elefants. En vam veure molts mes a Minneriya pero segueixen impactant amb els seus moviments lents i tranquils. 

Un altre animal que ens ha brindat unes fantastiques imatges ha estat el bufal. N’hi havia molts i gairebe tots a prop de l’aigua. De fet no es que estiguessin a prop sino que es fiquen dins la bassa, s’hi estiren i s’enfonsen fins que nomes els surt el morro, ulls i les orelles. I aixi es queden, passant les hores, i no sembla que els preocupi que pugui venir un lleopard o un cocodril (que n’esta ple).

Els senglars (de l’estil africa que semblen animals prehistorics), tampoc no deixen passar la ocasio per refrescar-se. En realitat, tot passa al voltant dels tolls d’aigua, sobretot ara que n’hi ha pocs perque fa 11 mesos que no plou.

El Parc Nacional de Yala esta molt a prop del mar, de fet te fins i tot platja. Es una platja que es va veure afectada pel tsunami de fa uns anys on hi van morir al voltant de 50 persones. Hi ha un petit monument en memoria dels que hi van morir. 

El lleopard no s’ha deixat veure. Els felins son sempre complicats i avui no hem tingut sort. Haura d’esperar a que faci un safari africa…?
En arribar a les cabanes on haviem dormit per donar-nos una dutxa abans de seguir, parlem amb el propietari per gestionar el transport fins a Mirissa, on tenim hotel de platja per quatre dies. Finalment el mateix jeep amb el que hem fet el safari, ens porta a Mirissa, a uns 200 kms. 
Si ahir els camps de te deixaven pas a les hortes, avui les hortes es converteixen en camps d’arros que a poc a poc van fent espai a plantacions de plataneres.

Finalment arriba la platja, amb l’ocea Indic agitat i uns nuvols que semblen amenaçadors, pero ens hem guanyat uns dies de descans i relax a la platja.

Teniem un hotel reservat pero en arribar ens hem trobat amb que no teniem reserva i hem hagut de buscar un altre lloc. La veritat que aquests del Mango Tree House son molt impresentables perque ni tan sols hi havia algu per donar una explicacio.
Aixi que hem decidit anar a buscar un hotel com cal i aqui estem, al Paradise Beach Mirissa, un hotel de luxe a primera linia en el que ens diposem a passar uns dies tranquilament.