Sri Lanka ha estat escollit com a desti aquest any. Hem passat 3 setmanes recorrent el pais, visitant les ciutats antigues on es fonamenta la cultura d’aquest pais, movent-nos entre camps de te, pujant escales, agafan trens, autobusos i tuk-tuks, de safari, a la platja, visitant ciutats… I despres de tot, que es Sri Lanka i que s’hi pot trobar?

Doncs en primer lloc, el que mes m’ha impressionat, emocionat i agradat es el safari que vam fer al parc nacional de Minneriya, on vam poder veure el fenomen que anomenen the Gathering. En segon lloc, Sigiriya i la roca del darrera, sobretot poder fer-les les dues. Els camps de te per a mi mereixen el tercer lloc. En quart lloc, la ciutat de Galle, amb el seu aire colonial. El cinque es pels trens que traquetegen entre paisatges que treuen la respiracio.

Haig de fer una mencio especial a la gent. Aquesta gent que busca la teva mirada i es queda aixi fins que aconsegueix el que vol, que li somriguis, tan senzill com aixo. 

I si em preguntes, que es Sri Lanka? Doncs et contestare que es el so dels claxons dels autobusos conduint a tota velocitat, la olor de les fogueres que estan a cada raco, els tuk-tuks que a totes hores s’ofereixen a portar-te on calgui, els camps de te amb les senyores recollint-ne les fulles amb els seus dits delicats, la curiositat per saber d’on ets, on vas i fins quan et quedes a Sri Lanka, la cervesa Lion, els turistes francesos, la convivencia entre budistes, hinduistes i musulmans en harmonia, la olor de la fermentacio del te, les escales per pujar fins dalt de l’Adam’s peak (i despres baixar), els elefants mostrant la seva magestuositat en plena natura, els ballarins a Kandy ballant amb la delicadesa d’una nena, els corbs fent el paper que nosaltres associem als coloms, la humitat a totes hores, els crackers que et permeten sobreviure, l’arros i els noodles, les plantacions de plataneres, els salts d’aigua impossibles, balenes aixecant la seva cua, gent que et diu que si movent el cap cap als costats, mercats plens de tuk-tuks a reventar de verdures i fruites, els platans vermells, bicicletes rovellades, nens fent volar estels, paradetes de joguines a tot arreu, micos que et persegueixen quan tens menjar, gossos que remenen la cua plens de puces, els bufals banyantse enfonsant tot el cos fins el nas i els lleopards esquius que no es deixen veure mentre els cervids escapen de les nostres mirades tan rapid com poden, els tractes que mai no son tancats del tot, la gent que t’explica com arribar sense demanar res a canvi, el kottu rotti i el rotti, les mascares amb aspecte de drago, pescadors enfilats dalt un pal i catamarans assimetrics, platges amb palmeres sorra blanca pero amb l’Indic amenaçador, fortaleses colonials, roques gegantines impossibles, atacs d’abelles dels que t’has d’amagar en un bunker, cases amb sostres d’uralita, homes amb sarong que no perden ni una mica de masculinitat, motos que transporten families senceres, budes en la pedra, temples en runes que segueixen essent llocs de culte, cocos per treure la sed, panotxes de blat de moro, elefants engalanats passejant per la ciutat, camps d’arros, vides que valen ben poc quan estan dins un autobus, peixos de colors en qualsevol petita acumulacio d’aigua, dones vestides amb sariis preciosos, pagodes gegantines de tots colors, arbres gegantins amb flors vermelles, plantacions de te que mereixen el nom de jardins, rius que tot ho reguen, aeroports en els que es venen electrodomestics, vaques en la carretera,…

No acabaria mai amb les coses que podrien representar aquesta illa ben anomenada la Perla de l’Indic. Recomanable? Totalment, no puc ser mes categorica. 

Us deixo amb la imatge del somriure mes dolç de la illa fins la propera expedicio!