De bon mati agafem un bus que surt de Sigiriya i ens porta cap a Innamaluwa (les guies diuen que el trajecte s’ha de fer en taxi o tuk-tuk pero hi ha bus de linia per 20 rupies). Alla aconseguim canviar diners al banc i agafem un segon autobus que ens portara fins a Polonnaruwa. El trajecte amb autobus forma part de les experiencies del viatge. Conduint com bolids (son els que circulen mes rapid de tots) avancen quan els sembla i els altres ja s’apartaran. A dins, evidentment sense aire i amb finestres obertes de bat a bat (amb vidres que podrien ser glassejats pero que son simplement bruts). 
Despres de dues hores de trajecte, arribem a Polonnaruwa. En baixar l’atossigament dels conductors de tuk-tuk, que no et deixen practicament ni mirar on vas. Com estem relativament a prop de l’hotel decidim anar caminant fins a la nostra casa a Polonnaruwa.
Es tracta d’una caseta colonial i modesta en la que ens allotgem. Un cop alla parlem amb els del hotel i ens recomanen que el safari es millor fer-lo a la tarda i arribem amb el temps just per poder fer-lo avui mateix i deixem les runes per dema.
El parc es el de Minneriya. En aquesta epoca de l’any hi ha el que denominen The Gathering, una reunio de 300-400 elefants al voltant del llac durant la epoca de sequera que permet assegurar avistaments d’elefants en la visita al parc.
Aixi que dit i fet. Emocionada com una nena petita cap a la part del darrera d’una pick up per anar a fer una de les coses que mes he somiat en la meva vida, un safari.
Passada la entrada del parc, ens anem endinsant en la selva, molt seca per la estacio en la que estem. Finalment arribem a una gran esplanada en la que hi ha un llac. Aqui comença l’espectacle. Un gran grup d’elefants (inicialment uns 20 i despres calculo que uns 40) comença a passejar per davant nostre. Majestuosos, tranquils, segurs, lents en els moviments, pausats, gegants, grans, mitjans, petits i molt petitons que desfilen i comparteixen un moment de la seva vida amb nosaltres, els humans, atonits davant l’espectacle que ens ofereixen. Han compartit passejos, caricies, jocs, petites curses, gemecs, moments de higiene,… No cal dir que la emocio ha estat immensa, es la emocio d’haver fet realitat un somni que tenia de ben petita…

 
Despres dels elefants han vingut els bufals i unes aus que eren semblants a flamencs aixi com una aguila reial i uns pelicans pero no puc negar que els elefants han estat els que m’han robat el cor.