El dia es desperta assoleiat i ens disposem a agafar forces per l’esmorzar amb les magestuoses muntanyes de Taurus sobre una Mediterrania tranquila.
La cascada de Karpuzkaldiran es troba en una zona urbanitzada a Antalya pero allunyada del centre urba. Es un riu que desemboca al mar en forma de cascada, precios, la llastima es que tota la zona esta plena de blocs de pisos moderns i, tot i que com a zona per viure es bonica, perd gran part de l’encant natural que inevitablement associem a una cascada.

Vista des de la part de dalt, la desembocadura del riu recorda a les infinity pools, aquestes piscines que tenen l’aigua al nivell de terra.

Tot dinant per fi hem tastat la cervesa del pais, la Efes. Es una rossa bona i bastant suau.

Despres de dinar toca visitar el casc antic  d’Antalya, una ciutat en la que paga la pena perdre unes hores passejant pels seus carrers serpentejants que s’enfilen pels penyasegats que conformen el port roma, amb tota probabilitat un port natural que els romans van aprofitar.

Torre del rellotge

Porta d’Adria que es va construir per commemorar la visita del emperador Adria a la ciutat

Carrerons amb cases otomanes amb els seus patis caracteristics

Moltes de les cases otomanes actualment es poden veure ja que son hotelets i cafes amb terrasses

Minaret de Kesik

Edifici adjacent al Minaret de Kesik que inicialment va ser temple roma, despres esglesia bizantina, despres mesquita i finalment va a tornar a ser una esglesia abans de ser destruit per un incendi al s. XIX

Hirdilik Kalesi, torre que sembla que va servir de far al s. II d.C.
Hem aprofitat la visita a Antalya per prendre un cafe turc. Els turcs preparen el cafe d’una mamera diferent. Posen el cafe molt i l’aigua freda (i sucre si es el cas) a bullir. Quan esta a punt el serveixen pero sense filtrar. El prenen extremadament calent fent xarrupets sense tocar la tassa amb els llavis perque es refredi en entrar a la boca. Un cop es comença a notar mes dens, s’ha acabat el cafe i es llavors quan es llegeix el marro que ha quedat a la tassa fent-lo assecar i caure sobre el plat.

Posta de sol

Hirdilik Kalesi

Port Roma, fins el s.XIX el port que tenia la ciutat, actualment el port esportiu

La lluna turca apareix despres de la posta de sol

Vaixells pirates en el port esperant els turistes pel sopar

Les barreges d’especies en les parades s’exposen com si fossin obres d’art