Avui es el darrer dia en el que tenim temps de visitar ja que dema anirem a l’aeroport de bon mati. Toca visitar l’antiga ciutat romana d’Aspendos, on trobarem un dels teatres romans mes ben conservats del mon. D’entrada sorpren veure que la façana de la banda de l’escenari esta gairebe intacta. Els teatres romans que he vist acostumen a tenir les grades i l’escenari pero la façana en general no hi es.
Un cop a dins es magnific l’escenari i el tamany es espectacular. Hi cabien unes 15000 persones!

El guia ens explica la llegenda que envolta aquest teatre… El governador d’Aspendos sembla que tenia una filla molt bonica. Hi havia dos germans arquitectes a la ciutat i el governador els va dir que casaria la seva filla amb el que fes la obra mes impressionant. Un d’ells va fer l’aqueducte de la ciutat i el governador va quedar impressionat per la obra, de manera que ja tenia decidit atorgar la seva filla amb el creador d’aquesta infraestructura tan important. Zeno, l’altre germa, va fer el teatre i el governador, gairebe per cortesia, va acceptar anar a veure la obra finalitzada. Va passejar-se per tot el teatre i va pujar fins la darrera grada de totes. Quan era alla, Zeno des de l’escenari va murmurar que el governador hauria de casar la seva filla amb ell. Des de la darrera grada, el governador va sentir el murmur i va quedar tan impressionat que va canviar d’opinio i Zeno es va convertir en el seu gendre.

No puc evitar sentir la mateixa admiracio que podria haver sentit el governador quan m’assec a contemplar l’escenari des de la darrera grada. Impressionant.

A l’exterior del teatre hi ha mes runes. M’he pogut escapar corrent a veure una part pero no he pogut explorar-ho tot perque l’autocar marxava (inconvenients de viatjar en grup organitzat), pero si he pogut veure de lluny les restes del que ells deien estadi (semblava un hipodrom), la basilica i el teatre des de dalt del turo. Si hi aneu, crec que paga la pena intentar veure tambe l’aqueducte, a mi no m’ha donat temps…

Despres ens en hem anat cap al riu Manavgat pel que hem navegat fins a la platja del Mediterrani. El dia no ha acompanyat massa pero veure les riberes del riu plenes de goletes i drassanes on les arreglen i la llengua de terra que va entre el riu i la mar abans de la seva desembocadura ha estat prou bonic. 

Hem pogut tastar un altra cervesa turca, la Troy, pel meu gust mes bona que la Efes que veiem a tot arreu que es potser massa suau.

En acabar hem anat a veure la mesquita de Manavgat. La veritat que no te massa i es una mesquita moderna. Ha coincidit amb l’hora de la oracio i hem pogut veure com l’Imam cridava a la oracio i com anaven entrant tots a pregar.