Després de molts anys de somiar-ho, avui comença el viatge cap a la terra dels faraons. El vol de Egyptair surt a migdia de Barcelona i va directe cap el Caire. Ens sorprenen en iniciar el vol amb una veu que gairebe xiuxiueja en àrab mentre les pantalles projecten una imatge d’una mesquita. He volat amb altres companyies de països musulmans i en vols prou llargs com perque toqui pregària però mai no m’hi havia trobat amb això.

Arribem a l’aeroport d’El Caire despres de 3 hores i 40 minuts de vol i en aterrar passem a fer el visat. Com anem en grup, el guia ens l’aconsegueix en un moment. Ja tenim el segell d’entrada al país, ara sí que res no ens para!El guia, en Wagdy, es un jove egipci que parla molt bé el castellà i que ens explica que avui farem nit a El Caire a l’hotel Meridien Pyramids i que demà el primer que farem serà anar-hi.
Despres d’una bona estona per una circumvalacio de la ciutat en la que el trànsit és desordenat però amb un cert ordre en el caos, arribem a l’hotel. Res no fa pensar que som en un país àrab, sobretot per la decoració nadalenca excessiva… Però en un raconet hi ha una estacio de neteja-botes daurada a rabiar que ens recorda on som.Sortim a la terrassa on hi ha la piscina des de la que en teoria es veuen les piramides. No es veuen, no estan il.luminades… Però després de mirar concentrades una estona, n’intuim la part de dalt de dues, possiblement Keops i Kefren… I m’atreviria a dir que també notem la seva presència, com si emetessin algun tipus de senyal. No puc evitar estar nerviosa i intranquila sabent que allò que tant m’ha fascinat és tan a prop…
No sé si podré dormir aquesta nit… Quins nervis!