Toca matinar de valent. A les 3 de la matinada agafarem l’autobús que ens portarà en convoi fins a Abu Simbel, a 280 km d’Aswan i a només 40 km de la frontera amb el Sudan. Fins abans de la revolució es podia anar en avió a Abu Simbel ja que hi ha un petit aeroport militar però actualment està la zona semi-militaritzada perquè Egipte té por que un atemptat destrueixi la Presa Alta que reté l’aigua al Llac Nasser. Si això arribés a passar, la onada arrassaria Egipte, no en quedaria res.Després de més de 3 hores en autobús atravessant el desert, arribem a Abu Simbel. Iniciem el camí que voreja el turonet seguint les indicacions mentre veiem la immensa extensió del Llac Nasser. Hi ha una zona en la que no es veu l’altra banda, el que es veu es l’horitzo! Seguim avançant i ens trobem els magnífics colossos del temple de Ramses II, que el representen a ell mateix en diferents etapes de la vida. El temple està dedicat al mateix Ramsès II i també a Ra-Horajty, Amon i Ptah.El temple va estar amagat fins el 1813, quan un explorador suïs el va redescobrir. Només se’n veia un dels caps per sobre de la sorra, una altra estava trencada i de les altres dues només se’n veien les corones.La imatge és absolutament impressionant. Son gegantins i preciosos! Sembla increïble que algú pogués arribar a fer quelcom així, però encara hi ha més sorpreses… Resulta que la construcció de la Presa Alta del Nil va submergir gran part del que antigament era Nubia. Això va obligar a desplaçar la gent i també molts monuments estaven condemnats a ser inundats. La Unesco va patrocinar una campanya de rescat de Nubia en la que van traslladar tot el que es podia a museus per salvar-ho de l’oblit sota les aigües del llac. Però certs monuments, entre ells els temples d’Abu Simbel van ser… desmuntats peça per peça i reconstruits en llocs més elevats! De fet, la muntanya en la que es troben avui aquests temples és una muntanya artificial de formigó.A l’interior del temple està prohibit fer fotografies però hi podem veure la sala de columnes amb figures de Ramsès II en postura osírica i tot l’interior està decorat amb escenes en les que Ramsès II surt victoriós en lluites i batalles o derrotant els seus enemics, sempre ajudat pels déus, com en el cas del carro de la imatge en el que es pot veure que el cavall té les potes duplicades i també el braç i l’arc son dobles, simbolitzant que Ramsès era ajudat per la mà dels déus.Al santuari hi ha les figures de tres déus i Ramsès II és la quarta. En l’emplaçament original ens explica el guia que entrava la llum del sol fins al santuari dos dies a l’any, un a l’octubre i l’altre al febrer, coincidint amb les dates de coronació i naixement de Ramsès II. En el nou emplaçament també passa però un dia més tard.Al costat del temple de Ramsès II hi ha el temple d’Hator, dedicat a la seva esposa preferida, Nefertari. És molt més petit i a la entrada hi ha sis figures, quatre de Ramsès II i dues de Nefertari. La veritat que aquest Ramsès va deixar la impressió de ser molt egocèntric…

Tampoc no s’hi poden fer fotografies. Tot això és a conseqüència de que la gent les feia amb flash quan només es permetia fer-les sense flash, de manera que actualment han aplicat allò de mort el gos, morta la ràbia.
A dins hi trobem les columnes amb els capitells representant a Nefertari en forma de Hator (orelles de vaca) i escenes d’ella amb el Faraó. La curiositat és que el tamany d’ella és similar al de Ramsès, cosa poc habitual perquè el major rang es representava amb un tamany més gran.A la tarda i de tornada a Aswan, després de descansar una estona ens en anem a passejar i deixar-nos envoltar per la olor de les espècies pel meravellós mercat de quatre quilòmetres de llargada mentre relaxadament anem dient ‘shukran’, gràcies en àrab, perquè no ens atabalin (i funciona!).