Seguim el nostre camí Nil avall per poder arribar a Luxor de nou cap al vespre. Les vistes des del vaixell son sensacionals, amb els marges del riu extremadament fèrtils i amb vegetació tropical i, de cop, el desert impassible al darrera on no hi creix ni un matoll.Per salvar els desnivells del Nil, a Esna hi ha una esclusa que salva uns 10 metres. Entrem en la zona d’espera pels vaixells i allà ens sorprenen els venedors ambulants que s’acosten amb barques de rems tot llançant-nos xil.labes i pashmines. Aquests egipcis aprofiten qualsevol petita oportunitat per vendre! Les llancen com armes a la coberta (poca broma) i les has d’anar tornant si no les vols. Impressionant.Veiem com els vaixells que ens precedeixen es van enfonsant a mida que la esclusa buida l’aigua per posar-se al nivell del riu per sota d’aquesta. Vindria a ser un ascensor fluvial.Cap al vespre arribem al temple de Luxor. El temple el van construir Amenhotep III i Ramsès II cap al 1200-1300 a.C. A l’entrada hi trobem un obelisc en un estat de conservació impressionant i dues estàtues assegudes de Ramsès II i una dreta (inicialment n’eren 4 de dretes). En l’antiguitat tenia dos obeliscos però l’altre es troba a París, a la Plaça de la Concorde.Un cop entrem dins sorpren una mesquita alçada sobre la part superior dels murs. És la mesquita de Abu al-Haggag (s XIV)que es va construir quan el temple quedava cobert per la sorra del desert. Quan van descobrir el temple a sota, la porta inicial va quedar impracticable però la van obrir per l’altra banda.També hi ha tres capelles que va construir abans que es fes el temple Hatshepsut. Aquestes capelles son les responsables de que aquest sigui l’únic temple faraònic que té el camí central o eix desviat. Ramsès II no es va atrevir a demolir les capelles quan va fer edificar la façana del temple i va haver de desviar l’eix.Seguim entrant i hi trobem més sales de columnes que amb el joc de llums de la il.luminació del temple semblen immenses.Els cristians van aprofitar les edificacions antigues per instaurar-hi esglésies i el temple de Luxor no és pas una excepció. Es pot veure com van adaptar la forma per poder colocar un altar i també com van estucar les parets per poder pintar sobre les escenes paganes frescos cristians.A aquest lloc també hi va arribar Alexandre Magne, uns 300 anys abans de Crist. Per guanyar-se al poble egipci ho va fer molt hàbilment guanyant-se als sacerdots i fent ofrenes, fins i tot va fer edificar una capella dins el santuari d’Amon. Amb això va aconseguir que els sacerdots declaressin que tenia sang dels déus i per tant tenia el dret a governar sobre Egipte.En els relleus de la paret externa de la capella d’Alexandre Magne, se’l pot veure a ell recollint el semen del déu Mihn, cosa que li donava la postestat de governar Egipte, ben curiós…En sortir passegem per l’avinguda de les esfunx, que antigament unia el temple de Luxor amb el de Karnak i tenia 3000 esfinxs.Actualment gran part d’aquesta avinguda està soterrada sota la ciutat però hi ha en marxa un plan per recuperar-la.Allunyant-nos del temple en direcció al Nil, veiem el temple des de la llunyania. És una imatge que et fa tornar a ser conscient de la grandesa d’aquesta civilització que va existir durant 4000 anys i es va extingir. Sembla increïble que una cultura capaç de fer aquestes meravelles no hagi arribat als nostres dies.