Últim dia del somni egipci. Demà retornem a Barcelona amb la sensació que queda molt per veure i que caldrà tornar.Comencem el dia anant cap a la ciutadella que va fer construir Saladí al 1176 d.C. (va ser un dels grans guerrers musulmans contra el que van lluitar els cristians a les creuades). L’estat de conservació de la muralla és molt bo però els edificis com la antiga casa de la moneda estan caient i no sembla que tinguin intenció de recuperar-los.Dins la fortalesa hi ha la Mesquita d’Alabastre, de planta otomana i molt semblant a la Mesquita Blava d’Istambul.És curiós que hi ha dos púlpits (lloc des d’on l’imam pronuncia el sermó cada divendres). Això és així perquè el primer que van fer (el més gran) quedava massa adelantat de manera que quan s’omplia la mesquita l’imam passava per darrera dels fidels resant i això no està permès. Per això en van fer un altre més petit i més enretirat.Les vistes sobre la ciutat des de la ciutadella permeten normalment veure les piràmides però no tenim un dia clar. Hi ha sorra en suspensió pel vent i a sobre està ennuvolat, diuen que vol ploure.Seguim la nostra ruta i ens dirigim al museu Egipci, situat a la Plaça Tahir, lloc on hi va haver tots els aldarulls en la revolució. La visita és molt i molt recomanable. Hi ha centenars de milers de peces exposades i l’opulent tresor de la tomba de Tutankamon. És un imprescindible a El Caire. Hi ha moltissimes peces més emmagatzemades esperant que acabin el nou museu, que serà el més gran del món. Estic segura que hi tornaré!Quan surts de la plaça Tahir pots veure en molts llocs aquestes barreres amb filat que es fan servir en les manifestacions. El guia ens explica que ara ja no hi ha manifestacions, senzillament quan hi ha alguna cosa que pugui provocar-ne una, tanquen la plaça. És sobrecollidor veure que els carrers que porten a la embaixada americana estan tancats amb murs de blocs gegantins de formigó…Ens dirigim cap el Barri Copte. Els coptes son un 10-15% de la població a Egipte i a El Caire hi ha el famós Barri Copte. Haig de dir que tenia unes expectatives molt altes sobre aquest barri però que m’ha decebut profundament. Si que hem vist la església de prop de 1500 anys que es va erigir sobre la cripta on teòricament la sagrada família es va refugiar en la fugida a Egipte quan escapaven d’Herodes, la Sinagoga que es va construir sobre la planta cruciforme d’una església i que va ser decorada amb motius musulmans i el convent de St. Jordi. Però no és res excepcional i el barri en sí, sobre el que tenia expectatives, no és més que un barri pobre amb cases semi-derruïdes. Per mi, és una visita prescindible.Tornem al Caire Islàmic per tornar a veure’l de dia i despedir-nos de la part que més ens ha agradat d’aquesta ciutat. Tot i ser les 12 del migdia, el mercat tot just desperta. Viuen tard en aquest mercat meravellós.