Segon dia de desert. Avui tenim dia més tranquil en el que visitarem la ciutat de Rissani. Rissani és una ciutat que va ser capital de desert, sota el nom de Sijilmasa en la edat mitjana. Les restes de Sijilmasa es troben a uns 2 kms de la ciutat actual de Rissani i eren un important enclau per les caravanes comercials d’or, sal i esclaus que creuaven des del centre-oest d’Àfrica cap al Mediterrani atravessant el Sàhara. Es trobava a 10 dies de viatge de Fes i va guanyar importància gràcies a la presència del riu Ziz i l’oasis de Tafilalt. Com tot enclau estratègic, va patir successives invasions de dinasties berebers fins que el segle XIV o XV va quedar destruïda.

Dues torres d'adob marquen l'entrada de la plaça on es troba la mesquita de Rissani

Dues torres d’adob marquen l’entrada de la plaça on es troba la mesquita de Rissani

En arribar a Rissani ens ensenyen la seva mesquita, reconstruïda pel pare del actual rei de Marroc. És una mesquita amb un pati-jardí interior molt ben cuidada.

El jardí al voltant de la font d'ablucions de la mesquita de Rissani

El jardí al voltant de la font d’ablucions de la mesquita de Rissani

La porta que dóna accés a la sala d'oració de la mesquita de Rissani és senzillament exquisida

La porta que dóna accés a la sala d’oració de la mesquita de Rissani és senzillament exquisida

La mesquita de Rissani està plena de simbologia. Una de les que més em va impactar és aquesta creu, la creu dels viatgers, en honor al passat de la ciutat com a parada de caravanes que venien del Sahel

La mesquita de Rissani està plena de simbologia. Una de les que més em va impactar és aquesta creu, la creu dels viatgers, en honor al passat de la ciutat com a parada de caravanes que venien del Sahel

En acabar la mesquita anem a veure el que havia estat un Karavanseraii (lloc on els mercaders descansaven i guardaven les seves mercaderies). El passat amb aquesta funció avui queda lluny i la construcció ha estat un projecte de Metges Sense Fronteres en el que donen llar a les vídues del desert. Segons ens explica el que ens ensenya la mesquita i el Karavanseraii, a l’any 1968 van construir una presa al Ziz de manera que Rissani va poder regular el cabdal d’aigua que arribava a la ciutat i garantir el seu abastiment. La construcció d’aquesta presa però, va fer que la vida al desert pels nòmades es tornés molt més dura i això va fer que molta gent hi morís. Les vídues del desert en aquest edifici tenen com a mínim la oportunitat de tenir una vida més digna.

Entrada al que va ser un Karavanseraii i que avui és la llar de les vídues del desert gràcies a Metges Sense Fronteres

Entrada al que va ser un Karavanseraii i que avui és la llar de les vídues del desert gràcies a Metges Sense Fronteres

El Karavanseraii és un lloc de carrers estrets i portes baixetes, que en el passat fins i tot tenia bigues de fusta per evitar la entrada de cavalls a l’interior de manera que les mercaderies quedéssin protegides dels assalts dels lladres. Avui son carrers foscos i frescos amb molt poca vida, a excepció d’alguna vídua que surt tímidament, assegurant-se de tapar-se la cara per evitar mirades furtives.

Les vídues del desert fugen de les nostres mirades

Les vídues del desert fugen de les nostres mirades

Enmig de la foscor i el color adob, apareix una porta de color. Potser buscant sortir del dol etern?

Enmig de la foscor i el color adob, apareix una porta de color. Potser buscant sortir del dol etern?

Als carrers del Karavanseraii hi regna la foscor i el silenci, només trencat per algun nen que correteja pel laberint

Als carrers del Karavanseraii hi regna la foscor i el silenci, només trencat per algun nen que correteja pel laberint

La vida passa al Karavanseraii de les vídues del desert de Rissani

La vida passa al Karavanseraii de les vídues del desert de Rissani

Sortim per una altra porta i veiem les restes d’una estructura que sembla una torre. El nostre guia improvitzat ens explica que aquella torre és la porta d’entrada, on els comerciants que arribaven a Rissani deixaven les armes que feien servir per defensar-se dels atacs en la seva travessia pel desert. Així buscaven que la convivència dins el Karavanseraii fos el més pacífica possible.

Aquesta torre era la garant de la pau dins el Karavanseraii. Els comerciants hi dipositaven les armes durant el temps en el que romanien a Rissani

Aquesta torre era la garant de la pau dins el Karavanseraii. Els comerciants hi dipositaven les armes durant el temps en el que romanien a Rissani

Ens allunyem del Karavanseraii i passem per camps de cultiu per anar a la Cooperativa per la integració de la dona en el treball

Ens allunyem del Karavanseraii i passem per camps de cultiu per anar a la Cooperativa per la integració de la dona en el treball

Des del Karavanseraii anem cap a una exposició d’artesania d’una cooperativa per la integració de la dona en el treball. Allà podem trobar tota mena de penjolls i guarniments així com cassoles i ceràmica típica del país.

Els ciutadans de Rissani miren encuriosits els viatgers quan entren a les botigues

Els ciutadans de Rissani miren encuriosits els viatgers quan entren a les botigues

Avui Rissani és tan sols un rastre del que va ser en el passat. És una ciutat petita en la que hi viu una quarta part de la gent que hi vivia en la seva època gloriosa però encara té un mercat que funciona alguns dies a la setmana (diumenges, dimarts i dijous) en el que el turista senzillament passeja, és un mercat pels locals, dels que de veritat et fan respirar l’essència dels zocos de les ciutats del desert. Una de les parades és a una herbolisteria on ens expliquen tota mena de remeis tradicionals per a tots els mals. També hi tenen espècies d’aquestes tan delicioses que fan servir en la seva cuina i el que no pot faltar al desert: el kohl amb el que els homes i les dones del desert es protegien la vista dels efectes del sol.

Sempre m'han fascinat les botigues de llibres

Sempre m’han fascinat les botigues de llibres

El de Rissani és un mercat d'essència perquè hi pots trobar el que compra la gent local, no està dirigit al turisme

El de Rissani és un mercat d’essència perquè hi pots trobar el que compra la gent local, no està dirigit al turisme

La gent passeja tranquila amb vestit tradicional buscant el que necessiten per viure, nosaltres no podem fer més que impregnar-nos de la màgia dels zocos

La gent passeja tranquila amb vestit tradicional buscant el que necessiten per viure, nosaltres no podem fer més que impregnar-nos de la màgia dels zocos

Un lloc especialment curiós és el mercat de bestiar de Rissani, al més pur estil tradicional

Un lloc especialment curiós és el mercat de bestiar de Rissani, al més pur estil tradicional

Tornem a l’hotel on tenim temps per un bany regenerador a la piscina. Aquesta nit és de les més especials que passarem a Marroc, dormirem al bell mig del desert, sota la protecció d’una de les grans dunes. Un cop a punt, agafem a les motxilles el que necessitarem per passar la nit i ens dirigim cap els nostres transports, uns magnífics dromedaris que esperen pacientment a que ens enfilem sobre les seves esquenes. En el dromedari tot és pausat. Els passos es segueixen un darrera l’altre i en fila, respectant l’ordre que el cameller els ha assignat, van avançant per la carena de les dunes. Ho fan així perquè els resulta més còmode, s’enfonsen menys, però la realitat és que sembla que ho facin per donar-nos visions immillorables. El moviment acompassat amb la caiguda progressiva del sol i la brisa ens transporta a temps passats en els que les caravanes avançaven durant dies i dies pel desert. La llum atorga un to torrat a les dunes que s’assembla al color dels dromedaris, et sents a gust.

Els dromedaris avancen tranquils darrera el seu guia i per la carena de les dunes

Els dromedaris avancen tranquils darrera el seu guia i per la carena de les dunes

Una simple corda és suficient perquè aquests remugants gregaris ens portin d'un lloc a l'altre, relaxadament, sense pressa, però sense pausa

Una simple corda és suficient perquè aquests remugants gregaris ens portin d’un lloc a l’altre, relaxadament, sense pressa, però sense pausa

Quan el sol és a punt de caure i ja portem una hora bona de trajecte, fem una parada i els dromedaris s’ajauen pacientment en fila. Ens allunyem d’ells per a poder veure la posta de sol enfilats en una de les dunes. L’espectacle és impressionant

El perfil d'un dromedari sobre la sorra amb el sol caient darrera és una de les imatges més magnífiques que he vist mai

El perfil d’un dromedari sobre la sorra amb el sol caient darrera és una de les imatges més magnífiques que he vist mai

La posta de sol és un moment màgic, sigui quin sigui el teu origen, que requereix tota la teva atenció

La posta de sol és un moment màgic, sigui quin sigui el teu origen, que requereix tota la teva atenció

El sol s'amaga en la llunyania i els dromedaris esperen pacientment a que acabem de disfrutar de l'espectacle

El sol s’amaga en la llunyania i els dromedaris esperen pacientment a que acabem de disfrutar de l’espectacle

Quan el sol ja s’ha post i encara disfrutem de la claror, seguim el nostre camí cap al campament on passarem la nit. Ens queda encara gairebé una hora de camí aprofitant la llum del crepuscle. En arribar ens preparen un sopar deliciós com tot el que hem menjat en aquest país i aprofitem la claror de la lluna per parlar i compartir la vivència tan excepcional que estem compartint amb tot el grup. Hi ha qui dorm sota les estrelles però cal abrigar-se que la temperatura baixa. La lluna, gairebé plena, ens ofereix un altre espectacle indescriptible.

DSC_0526