El sud d’Etiòpia és Àfrica ancestral. La zona de la Vall del Riu Omo està habitada per tribus que viuen com es vivia en temps molt llunyans, aliens a la vida que es desenvolupa en gran part del món. La ruta que farem per arribar a la Vall del Riu Omo és per carreteres que no estan asfaltades en la seva majoria però que segueixen amb una densitat de trànsit no-motoritzat que impressiona. Vaques, cabres, gent, ases, nens, dominen la calçada.

Ruta des d’Arba Minch fins a la zona de la Vall del Riu Omo – Font: Google Maps

Tenim per davant uns 500 km que ens ocuparan pràcticament tot el dia. La primera part és una carretera asfaltada però de seguida entrem en pistes que fan que el trànsit sigui molt més lent. Per sort, els paisatges son espectaculars i el tràfec de gent amunt i avall fan que el viatge sigui molt amè.

Els kilòmetres son molt més llargs a Etiòpia per la gran quantitat de trànsit no-motoritzat de les carreteres

Progressivament el paisatge es va tornant més sec i el verd que haviem vist fins ara es va tornant en un color torrat. Encara no han arribat les pluges i els camps ho noten. Comencem a veure cultius de plataneres i ruscos per abelles en les acàcies per obtenir la fantàstica mel d’acàcia. El sorgo, bàsic en la alimentació de la gent que habita les terres del sud, també fa acte de presència.

Cultius de plataneres

Les acàcies estan plenes de ruscos per les abelles que pengen de les seves branques

Les acàcies es fan més abundants i el color torrat dels camps de sorgo ja llest per a segar envaeix els paisatges

Apareixen petites aldees agrupades al voltant d’arbres majestuosos, com aquesta acàcia

El testimoni de l’aigua en temporades de pluja es pot veure en les dimensions dels llits dels rius, gegantines en comparació amb la poca aigua que baixa ara

El riu és vida!

Seguim de camí i ens parem en un mercat bulliciós. El mercat té lloc a la plaça del poblat i al centre hi ha una dona que va tastant el que li porten en unes garrafes grogues. Ens expliquen que es tracta de licor, que la gent elabora a casa i el porten a mercat per vendre’l. El bullici que hi ha a la zona és impressionant. També trobem parades que venen les vetes decoratives que es posen en els mocadors blancs, moltes d’elles amb els orgullosos colors de la bandera etíop.

Al centre del mercat, la cata i compra-venda de licor

Aquestes piles de teles son les vetes que decoren els extrems dels mocadors blancs que els etíops es posen per anar a missa. Al mateix mercat hi ha una màquina de cosir on el venedor cus la veta triada

Tot i que el trànsit a la carretera de ramats és tan abundant com hem vist fins ara, hi ha una cosa que ens sorpren especialment, els ramaders ara ja no van amb un bastó per conduir el bestiar, ara porten una llança i les seves vestimentes passen de ser vestits occidentals esparracats a vestits més tradicionals, molts cops amb el tors despullat i molts d’ells van totalment descalços. Sembla que estem abandonant a poc a poc la civilització…

Als animals domèstics s’hi afageix el dromedari, tot i que en nombres molt reduïts

Seguim avançant cap al sud per carreteres que serpentegen entre camps

Hi ha algun perill, no sabem ben bé quin, però per si de cas: SLOW!

Arribem a Key Afer, on cada dijous es celebra el mercat dels Hammer. Dels hammer i les seves costums en parlarem més endavant però a grans trets es tracta de la tribu més nombrosa de la vall del Riu Omo, on conviuen més de 70 ètnies. Se’ls identifica amb relativa facilitat perquè les dones porten el cabell tallat recte, amb serrell i les trenes banyades amb una capa de fang i alguna mena de cera que fa que es moguin i no quedin enganxifoses. Ens miren desconfiats i no els agraden les fotos. Reclamen diners per a poder fotografiar. El mercat que visitem primer és el del bestiar, on podem veure la particular indumentària dels homes hammer, que porten mini-faldilles i es guarneixen amb braçalets metàl.lics i cintes i turmelleres de boletes de colors. Tots ells porten un petit artilugi a la mà amb una nansa. Es tracta de la borkota (un tamburet), signe de masculinitat i classe social. Els decoren i personalitzen i està mal vist que una dona s’hi assegui.

Les vaques esperen pacients a ser adquirides al mercat del bestiar de Key Afer

La negociació del bestiar és cosa d’homes en els Hammer. En el grup podem veure’n alguns vestits de forma tradicional. El de la dreta té un objecte a la mà: la borkota

Tancament de la venda: això sí que és internacional. Alguns dels presents el la imatge porten la borkota a la mà. El de l’esquerra està assegut en ella

Després de visitar el mercat del bestiar, on compren i venen vaques, cabres i ovelles, anem al mercat general, on trobem tota mena d’aliments i també la pols amb la que fan el fang per les trenes així com parades de sabates de plàstic apilotonades. No hi ha res per a turistes, el mercat es Hammer i venen coses que volen els Hammer, cosa que fa que sigui un mercat meravellós.

Visió general del mercat Hammer de Key Afer

Més nens jugant amb un pal i una roda

Dona Hammer amb el seu pentinat característic

Els homes Hammer porten gairebé més guarniments de colors que les dones, i sempre la borkota a la mà

El mercat és el punt de trobada de gents que es veuen de tant en tant, lloc de socialització per excel.lència en totes les civilitzacions

En acabar amb el mercat, seguim el nostre camí cap a Turmi, el lloc on ens allotjarem els propers dies per descobrir algunes de les tribus que habiten la Vall del Riu Omo. Dormirem als Bungalows Buska Lodge, un lloc més que correcte per les infraestructures que es poden trobar al sud d’Etiòpia, tot i que no hi ha connexió i a la nit no hi ha corrent, cal portar una lot!

De camí a Turmi comprovem que els Hammer van d’un lloc a l’altre amb les seves vestimentes característiques, no només els trobem als mercats

Els micos es preparen per dormir enfilant-se a les branques de les acàcies