El nostre viatge per la Etiòpia històrica continua avui. Seguim movent-nos per carreteres transitades en cap a l’est, acostant-nos a la frontera amb el territori que se’n va independitzar, Eritrea.

Trajecte des d'Axum fins a Adigrat, amb parada per visitar el monestir de Debre Damo - Font: Google maps

Trajecte des d’Axum fins a Adigrat, amb parada per visitar el monestir de Debre Damo – Font: Google maps

Al cap de poc de sortir d’Axum, ens trobem amb una serralada imponent, envoltada de boirina. El guia ens explica orgullós que es tracta del massís d’Adwa, un dels punts geogràfics on hi va haver un episodi bèl.lic del que els etíops n’estan tremendament orgullosos: la batalla d’Adwa. En aquest lloc, al 1896 hi va haver la batalla que va definir el final de la primera guerra d’Abissinia (nom amb el que es coneixia antigament Etiòpia) contra els Italians que venien amb voluntat de conquerir-la. En aquells temps, les potències europees s’havien repartir la pràctica totalitat del territori africà, amb la excepció de l’Imperi Abissini i Libèria. Italia posseia Eritrea i Somalia, i volia unir-les amb la conquesta del que avui és Etiòpia. Els italians van signar un acord amb Menelik II, rei d’Abissinia en aquells temps, però en la versió italiana del tractat hi deia quelcom que no apareixia en la versió en amàric: Abissinia passaria a formar part del protectorat italià, és a dir, es convertia en una colònia. Quan se’n va assabentar, Menelik II va trencar l’acord i llavors va començar la ofesiva militar italiana sobre Abissinia. Uns 20.000 soldats italians van entrar a finals de febrer de 1896 durant la nit buscant sorprendre els abissinis mentre dormien. L’exèrcit abissini era sis vegades superior i per això els italians buscaven sorprendre els seus contrincants. Els soldats de Menelik II es van llevar d’hora per resar (es veu que llavors ja s’estilava això de llevar-se d’hora per resar en aquest país) i quan se’n van assabentar de que l’exèrcit italià s’apropava es van anticipar i van atacar les quatre companyies italianes que estaven desperdigades per aquestes muntanyes de difícil accés.

El resultat de la batalla, amb gran nombre de baixes als dos bàndols, va ser la signatura del tractat d’Addis Abeba, que reconeixia Abissínia com un estat independent. Els italians es van guardar la rencúnia per la derrota durant uns 40 anys, quan en la segona guerra Italo-Abissinia, al 1935 van conquerir Abissinia durant 6 anys sota el mandat de Mussolini.

La boira del matí envolta de misteri un dels escenaris bèl.lics més coneguts d'Etiòpia que va impedir que fos conquerida pels italians: la batalla de les muntanyes d'Adwa

La boira del matí envolta de misteri un dels escenaris bèl.lics més coneguts d’Etiòpia que va impedir que fos conquerida pels italians: la batalla de les muntanyes d’Adwa

Seguim el nostre camí i ens dirigim cap al Temple de Yeha, del s. VI a.C., el lloc arqueològic més important del periode axumita, és a dir, del periode de la coneguda Reina de Saba. Sembla que Yeha va ser capital d’aquest imperi i encara s’hi conserva un temple de pedra, d’origen pagà i que és l’edifici més antic del país que encara està dempeus. Amb la cristianització es va convertir en església i actualment hi ha també una església al seu costat d’època més moderna.

Entrada al Temple de Yeha

Entrada al Temple de Yeha

Aquest és l'edifici de l'església moderna que allotja el recinte del Temple de Yeha

Aquest és l’edifici de l’església moderna que allotja el recinte del Temple de Yeha

Passat el cementiri entrem en la part més interessant, el temple del s. VI a.C. Actualment està tot amb bastides però pel que ens comenten fa anys que està així i ni ho restauren ni ho desmunten. Al fons, en la part més elevada, hi havia l'altar pagà, lloc on possiblement es feien els sacrificis als déus pagans

Passat el cementiri entrem en la part més interessant, el temple del s. VI a.C. Actualment està tot amb bastides però pel que ens comenten fa anys que està així i ni ho restauren ni ho desmunten. Al fons, en la part més elevada, hi havia l’altar pagà, lloc on possiblement es feien els sacrificis als déus pagans

A part de visitar el temple, aprofitem per visitar el que ells anomenen museu. Es tracta del pis de dalt d’un edifici tremendament deteriorat al que s’accedeix per unes estretes escales. A dalt hi ha quatre cadires mal posades, catifes brutes a rabiar a terra i un armari de vidre ple de pols amb muntanyes de coses apilotonades. Costa identificar el que conté per la quantitat de pols que té la vitrina però s’hi poden veure amb facilitat alguns llibres i creus metàl.liques que vés a saber quants centenars d’anys tenen. Previ pagament, el mossèn que ho custodia, ens ensenya un llibre religiós que deu tenir uns mil anys. És un llibre que relata el miracle de la verge als creients i ho ha fet durant anys i panys. No sé quant temps podrà seguir fent-ho, el que em queda clar és que aquest país necessita que la seva gent es preocupi de la cura i custodia d’aquestes peces meravelloses amb criteris de conservació perquè sino la historia es convertirà en pols en pocs anys.

Dins el "museu" el mossèn ens ensenya exemplars de llibres que conten els anys per milers, sota la atenta mirada del seu escolà

Dins el “museu” el mossèn ens ensenya exemplars de llibres que conten els anys per milers, sota la atenta mirada del seu escolà

Acabada la visita al Temple de Yeha, continuem el nostre camí en direcció a un dels llocs més coneguts de la Etiòpia històrica, el monestir de Debre Damo. Aquest monestir es troba a l’esplanada del cim de la muntanya que porta el mateix nom i que està a més de 2200 metres d’alçada sobre el nivell del mar. Es va edificar en el s. VI i només és accessible per una corda que llancen els monjos amb la que “asseguren” l’ascensió. Es tracta del monestir més antic d’Etiòpia i a ser fundat per Gebre Meskal, del que en vam visitar la tomba a Axum.

Debre Damo és una roca immensa amb unes parets que s'alcen 20-30 metres sobre un paisatge àrid. A dalt hi ha una plataforma ovalada de més d'un km de llarg per mig d'ample

Debre Damo és una roca immensa amb unes parets que s’alcen 20-30 metres sobre un paisatge àrid. A dalt hi ha una plataforma ovalada de més d’un km de llarg per mig d’ample

El camí que puja a Debre Damo son unes escales tallades a la roca per on s'enfilen els fidels i els rucs que pugen les mercaderies fins a peu de corda

El camí que puja a Debre Damo son unes escales tallades a la roca per on s’enfilen els fidels i els rucs que pugen les mercaderies fins a peu de corda

El cristianisme va entrar a Etiòpia al s. IV d.C. amb la conversió de l’emperador Ezana. A finals del s. V van arribar a Etiòpia nou monjos que provenien d’Egipte i Siria, els coneguts com els nou sants. Son ells qui, segons la tradició, van introducir la vida monàstica al país. La lleganda diu que abans de la arribada del cristianisme hi havia una serp que vivia a la roca i era adorada pels habitants de la zona. Aquesta serp va  pujar el monjo fundador del monestir, el més gran dels nou monjos (Ze Mikael o Aregawí,que significa l’ancià) i el va deixar caure al lloc on avui hi ha l’església del monestir. L’arcàngel Sant Miquel va impedir que la serp fes mal al monjo amb la seva espasa.

Al cim de Debre Damo només s'hi pot arribar per unes cordes per ajudar a enfilar-se per la roca. Els monjos a dalt asseguren als que hi pugen amb una corda feta de pells de cabra. La seguretat no és extrema i la caiguda ha de fer mal des d'aquella alçada.

Al cim de Debre Damo només s’hi pot arribar per unes cordes per ajudar a enfilar-se per la roca. Els monjos a dalt asseguren als que hi pugen amb una corda feta de pells de cabra. La seguretat no és extrema i la caiguda ha de fer mal des d’aquella alçada.

Els locals s'enfilen descalços i sense assegurar amb les armes penjant a l'esquena

Els locals s’enfilen descalços i sense assegurar amb les armes penjant a l’esquena

Lúnic edifici que es pot veure des de baix, és la caseta des d'on asseguren i ajuden als que s'enfilen fins al monestir

Lúnic edifici que es pot veure des de baix, és la caseta des d’on asseguren i ajuden als que s’enfilen fins al monestir

Les monges tampoc poden pujar a dalt al monestir, son dones i com a tals tenen la visita prohibida

Les monges tampoc poden pujar a dalt al monestir, son dones i com a tals tenen la visita prohibida

La nostra sorpresa va ser descobrir que les dones no poden visitar el monestir, s’han de quedar a peu de corda. Ens havien dit que segons el monjo que hi hagués, podien deixar-nos pujar però el cert és que el nostre guia no ho va ni intentar. Aleguen que les dones son impures i que no hi podem pujar. La sorpresa va ser descobrir que vaques i cabres si que poden pujar per alimentar els monjos que hi viuen, però les dones ho tenim prohibit. Crec que és important tenir-ho en compte quan es planifica el viatge perquè potser és una de les visites que més interessants poden resultar en la Etiòpia del nord i ens està prohibida. Vam haver d’esperar a que els homes que sí van pujar a visitar-lo, tornessin a baixar per prosseguir el viatge. Val a dir que la vista és preciosa des del punt en el que esperavem a peu de corda, però la veritat que va resultar una mica pèrdua de temps (una hora adicional de trajecte en cotxe junt amb dues hores d’espera…). Rellegint la història del lloc descobrim que hi va haver un moment en el que sí va poder pujar-hi una dona. Va ser en el s.XVI, quan Ahmed Grany, cabdill musulmà, va arrasar a sang i foc tot el país. Llavors, en morir el rei (Lebne Denguel en aquell temps), la seva dona va ser refugiada a dalt de la roca i des d’allí va reorganitzar la resistència.

El paisatge àrid i el silenci es fan presents mentre esperem que els companys acabin la seva visita al monestir

El paisatge àrid i el silenci es fan presents mentre esperem que els companys acabin la seva visita al monestir

Cap al vespre arribem a Adigrat, lloc on passarem la nit. Adigrat es troba en la zona de Tigray i és la darrera ciutat important abans d’arribar a la frontera amb Eritrea. Es considera la porta d’entrada per a Eritrea i el Mar Roig però el cert és que des de la independència d’Eritrea i amb les tensions que hi ha entre ambdós governs, ha perdut importància dins les rutes comercials, que avui provenen de Djibuti, amb qui el gover etíop té millor relació. Sortim a fer un passeig i ens trobem amb un molí comunitari, on la gent porta les espècies a moldre. Entrem i n’hem de sortir per la irritació nassal que provoca la pols de les espècies en l’ambient. Les dones (que son qui porten els sacs plens fins dalt per moldre) ens miren divertides. Dormirem a l’hotel Cannan, un hotel nou de trinca i amb unes habitacions immenses. Demà continuarem el nostre viatge.

Les dones carregades s'allunyen del molí amb la feina feta

Les dones carregades s’allunyen del molí amb la feina feta