Etiòpia és coneguda en gran mesura per un tipus de construcció molt característic: les esglésies monolítiques o rupestres. Les més conegudes d’aquestes son les que es troben a Lalibela i que veurem més endavant en el viatge, però no son l’únic cas que existeix. El dia el dedicarem a explorar la regió de Tigray i visitarem tres d’aquestes esglésies anomenades monolítiques. Sortirem des d’Adigrat i acabarem el dia a Mekele, capital de la regió.

Ruta Adigrat-Mekele - Font: Google maps

Ruta Adigrat-Mekele – Font: Google maps

El primer que ens sorpren és la gran quantitat de gent que camina per la vora de la carretera. Es conten per centenars les dones, homes, nens i bestiar que es dirigeix cap a Adigrat. Alguns porten un parell de pollastres, una ovella, o un petit ramat i xerren animadament. És dia de mercat i tothom va cap a Adigrat a comprar, vendre i socialitzar amb la gent de poblacions veïnes. Mai hagués imaginat que un mercat pogués mobilitzar tantíssima gent!

Dia de Mercat!!!

Dia de Mercat!!!

Una cosa curiosa a la zona de Tigray son les teulades amb herba sembrada, que en ocasions fins i tot tenen cabretes i ovelles pastant a dalt. És una magnífica fusió de la vida humana en el paisatge

Una cosa curiosa a la zona de Tigray son les teulades amb herba sembrada, que en ocasions fins i tot tenen cabretes i ovelles pastant a dalt. És una magnífica fusió de la vida humana en el paisatge

La primera església que visitarem forma part del grup d’esglésies Teka Tesfai o Tsaeda Imba: Medhane Alem Adi Kasho. Es creu que aquesta església excavada en la roca (semimonolítica) i que data de finals del s.X o principis del s.XI d.C., és l’església més antiga de la zona de Tigray i possiblement de tota Etiòpia. La tradició, però, diu que l’església pertany a la època de Jesucrist i fins i tot que va ser ell mateix qui la va construir. El mossèn serà qui ens ensenyi l’església i el curiós mecanisme de la porta d’entrada. Previ pagament d’una propina, s’engalanarà perquè li fem fotos, cosa que seguirem veient en tot el que queda de viatge.

Medhane Alem Adi Kasho es troba dalt una muntanya a la que s'accedeix per un camí-corriol entre els arbres. El camí no té massa dificultat però els nens locals venen corrent a intentar ajudar-te a pujar per una petita propina...

Medhane Alem Adi Kasho es troba dalt una muntanya a la que s’accedeix per un camí-corriol entre els arbres. El camí no té massa dificultat però els nens locals venen corrent a intentar ajudar-te a pujar per una petita propina…

Una parada en el camí abans d'arribar a Medhane Alem Adi Kasho que aprofitem per contemplar les magnífiques vistes sobre Tigray

Una parada en el camí abans d’arribar a Medhane Alem Adi Kasho que aprofitem per contemplar les magnífiques vistes sobre Tigray

El mossèn ens guia cap a l'interior de Medhane Alem Adi Kasho

El mossèn ens guia cap a l’interior de Medhane Alem Adi Kasho

Medhane Alem Adi Kasho: una fantàstica església excavada en la roca que diuen és la primera de tot Etiòpia

Medhane Alem Adi Kasho: una fantàstica església excavada en la roca que diuen és la primera de tot Etiòpia

Darrera la primera paret ens trobem amb el passadís que dóna accés a l'entrada de l'església

Darrera la primera paret ens trobem amb el passadís que dóna accés a l’entrada de l’església

En acabar la visita a l’església de Medhane Alem Adi Kasho, ens dirigim cap a la següent que veurem, Wukro Chirkos, una església tallada en la roca que es creu que data del s. XI (encara que els locals pensen que és del s. IV). Les dimensions d’aquesta església semimonolítica impressionen. Al 1958 Haile Selassie va encarregar que se’n fes el sostre per raons estètiques i per evitar les filtracions d’aigua.

 

 

Façana de Wukro Chirkos

Façana de l’església Wukro Chirkos

Interior de l'església de Wukro Chirkos

Interior de l’església de Wukro Chirkos

La darrera església que visitarem és la de que és la Abraha we Atsbeha, la més impressionant de la regió de Tigray.  La tradició local diu que va ser excavada al 335-340 d.C. pels reis bessons dels que reb el nom. També es diu que conserven en el seu interior els cossos momificats dels reis en un arca guardada a la sagristia. Aquests cossos momificats no poden ser vistos i el darrer sacerdot que va intentar-ho va tenir cremades greus a les mans… Es considera, però, que l’església fou excavada en el s.X, tot i que no es descarta que anteriorment hi hagués una església més petita al mateix lloc.

Accés a Abraha we Atsbeha per les escales tallades en la roca

Accés a Abraha we Atsbeha per les escales tallades en la roca

S’hi accedeix per unes escales i part de la seva façana està excavada i suposadament va ser afagida després de que la reina Yodit cremés l’exterior original i destruís un dels seus pilars. Segons la tradició, la malvada reina va emmalaltir quan va entrar dins l’església i va fugir amb una pedra sagrada que desprenia una llum sobrenatural. Ines hores més tard va ser assassinada per un temporal de vent que a va arrossegar a un lloc a l’exterior de Wukro en el que està enterrada sota un monòlit de pedra plana. Seguim amb llegendes i misteris que acompanyen a tota la tradició d’aquest país mil.lenari. En acabar de fer la visita ens sorprèn una tromba d’aigua que ens obliga a marxar ràpidament.

El pòrtic d'estil italià és modern però al darrera hi ha l'església semi-monolítica d'Abreha we Atsbeha

El pòrtic d’estil italià és modern però al darrera hi ha l’església semi-monolítica d’Abreha we Atsbeha

La tromba d'aigua acompanyada de vent obre les portes de l'església recordant-nos la llegenda en la que la reina Yodit va ser morta per un temporal de vent diví

La tromba d’aigua acompanyada de vent obre les portes de l’església recordant-nos la llegenda en la que la reina Yodit va ser morta per un temporal de vent diví

 

Farem una parada a Wukro per poder visitar el centre que un, jesuïta basc hi té, Angel Olaran. No aconseguim trobar-lo però la gent que hi està ens diu que és a Mekele. Com nosaltres ens dirigim cap allà, aconseguim poder tenir una conversa amb ell en la que ens explica el seu projecte. L’Àngel porta 45 anys ajudant a la gent a Àfrica. Ens explica com ha tirat endavant projectes per a desfavorits com orfes, vidues, ancians i mallats de sida a la zona de Tigray. Resulta sorprenent que en un país on el catolicisme és molt minoritari, el govern hagi recorregut a ells per ajudar als més desfavorits. La seva veu curtida pel pas dels anys i aquelles mans que no han fet més que ajudar als altres ens reconforten. Ens en anem a dormir convençuts que encara hi ha gent bona en aquest món, i això ens fa seguir creient que hi ha esperança per la gent. Us animo a entrar a la seva web per conèixer de forma més propera els seus projectes i possibles col.laboracions: http://www.angelolaran.com/ .