Després de la tarda relaxant en el Lodge del Llac Langano, ens tornem a enfilar als 4×4 per fer la darrera etapa. Tenim uns 250 kms per davant per anar del Llac Langano fins a Addis Abeba que ens ocuparan gran part del dia però podrem arribar a temps de fer alguna visita. Ens espera una de les visites imprescindibles de la capital etíop, el Museu Nacional d’Etiòpia.

Ruta de Langano a Addis Abeba - Font: Google maps

Ruta de Langano a Addis Abeba – Font: Google maps

Al llarg del trajecte, com sempre, anem disfrutant d’un paisatge magnífic que de tant en tant ens regala la visió d’algun mamífer sorprenent i multitut d’aus que no estem gens habituats a veure. Segueix sent una zona d’economia basada en la agricultura i continuem trobant ramats i tots els camps amb gent treballant-los.

Si per un moment ens n'oblidem que som a Àfrica, apareix algun element que ens ho recorda

Si per un moment ens n’oblidem que som a Àfrica, apareix algun element que ens ho recorda

A mesura que anem cap al nord, ens allunyem de la Vall del Rift

A mesura que anem cap al nord, ens allunyem de la Vall del Rift

En ruta els ramats segueixen pasturant a les vores de la carretera en grans extensions de fang i llacs

En ruta els ramats segueixen pasturant a les vores de la carretera en grans extensions de fang i llacs

Els camps son plens de gent treballant-los de la manera més rudimentària, treient males herbes manualment

Els camps son plens de gent treballant-los de la manera més rudimentària, treient males herbes manualment

En unes hores arribem a Addis Abeba i en poc temps recordem que ens trobem en una capital africana. El caos en el trànsit impera i conviu amb els animals que no estem habituats a veure en ciutats com cabres i rucs, nens per tot arreu i gent, gent a totes hores. Com a tota ciutat africana hi ha misèria, molta pobresa. Crec que ser pobre al medi rural és menys dur que ser-ho en una gran ciutat, on et converteixes en “ningú”, encara que possiblement molts dels que veiem hagin abandonat el camp en busca d’un futur millor… Desgraciades paradoxes…

El caos de la ciutat fa que el viatge que avui no havia de ser tan llarg, se’ns faci etern. Tenim la oportunitat de veure el nou tramvia que recorre la ciutat, un projecte finançat per la Xina (com la majoria de carreteres del país) i que en molt poc temps serà inaugurat. Resulta xocant veure un tramvia nou i llampant enmig de la pobresa que impera.

Finalment arribem al Museu Nacional d’Etiòpia, conegut mundialment perquè és la llar de la Lucy, un homínid fòssil que durant molts anys es va considerar l’àvia de la humanitat. L’edifici es veu vell i sense cap gràcia però la veritat que el seu interior sorprèn.

Façana del Museu Nacional Etíop

Façana del Museu Nacional Etíop

En el pis superior hi ha tot de quadres i elements que fan un repàs al que és la història de la Etiòpia històrica (és a dir, el nord del país), el regne que en el seu moment va ser conegut com Regne d’Axum i posteriorment Abissínia fins que es va convertir en la Etiòpia moderna. Hi veiem quadres que parlen del seu passat històric-llegendari en el que s’afirma que la reina de Saba va engendrar un fill amb el rei Salomó que va ser el fundador de la dinastia de reis que han estat regnant al país fins a finals dels segle passat amb el darrer descendent, Haile Silasse.

Representació de la visita de la Reina de Saba al Rei Salomó. Fruit d'aquesta visita va nèixer el primer monarca etíop de la dinastia que va regnar al país durant més de 2000 anys

Representació de la visita de la Reina de Saba al Rei Salomó. Fruit d’aquesta visita va nèixer el primer monarca etíop de la dinastia que va regnar al país durant més de 2000 anys

Un dels reis que no pertanyia a la dinastia salomònica va ser Theodorus II, el que anomenen el rei-bandit. Va portar la modernitat al país però amb un autoritarisme extrem

Un dels reis que no pertanyia a la dinastia salomònica va ser Theodorus II, el que anomenen el rei-bandit. Va portar la modernitat al país però amb un autoritarisme extrem

L'època comunista va marcar profundament Etiòpia

L’època comunista va marcar profundament Etiòpia

Un dels motius pels quals desgraciadament Etiòpia és coneguda arreu és per la fam que va patir als anys vuitanta. Els periodes de sequera i fam han estat cíclics en tota la història del país però mai no havien estat tan devastadors com en aquells anys. Aquesta etapa negra de la història també té el seu lloc en el museu en forma d'un quadre en el que es veu la gent fugint de la sequera. Commou

Un dels motius pels quals desgraciadament Etiòpia és coneguda arreu és per la fam que va patir als anys vuitanta. Els periodes de sequera i fam han estat cíclics en tota la història del país però mai no havien estat tan devastadors com en aquells anys. Aquesta etapa negra de la història també té el seu lloc en el museu en forma d’un quadre en el que es veu la gent fugint de la sequera. Commou

En aquest primer pis també hi podem veure alguns dels que son els grans símbols del país: el lleó de Judà, la trinitat representada com ho fa la església ortodoxa etíop i Sant Jordi, patró del país.

El Lleó de Judà, símbol etíop fins que es va abolir la monarquia

El Lleó de Judà, símbol etíop fins que es va abolir la monarquia

Representació de la trinitat segons l'església ortodoxa etíop, en la que tant Déu, com Jesús com l'Esperit Sant son divinitats (contràriament als catòlics que diuen que Jesús va nèixer humà i es va fer diví en morir i resucitar)

Representació de la trinitat segons l’església ortodoxa etíop, en la que tant Déu, com Jesús com l’Esperit Sant son divinitats (contràriament als catòlics que diuen que Jesús va nèixer humà i es va fer diví en morir i resucitar)

Sant Jordi, patró d'Etiòpia

Sant Jordi, patró d’Etiòpia

Després del curt recorregut per la història i els símbols etíops en el pis superior, toca anar a descobrir la nostra història. Als anys ’70, un equip d’arqueòlegs va trobar en la vall del riu Awash d’Etiòpia les restes de la Lucy, un Australopithecus que va viure fa uns 3,5 milions d’anys, en bon estat de conservació que es va trobar en la zona habitada per la tribu afar, d’aquí que es classifiqui com a Australopithecus afarensis. Va ser trobada junt amb restes d’uns altres 12 membres més, cosa que va fer que se’n parlés com la primera família. Quan van trobar l’homínid fossilitzat, en el camp d’arqueologia estava sonant la cançó dels Beatles Lucy in the sky with diamonds, per aquest motiu, es coneix mundialment de forma carinyosa com a Lucy.

Les restes de la Lucy al Museu Nacional d'Etiòpia

Les restes de la Lucy al Museu Nacional d’Etiòpia

A més de la Lucy hi ha les restes d’una nena de 3 anys també de la mateixa espècie, la Selam. La Selam té uns 100.000 anys més d’antiguitat i va ser trobada a uns kilòmetres d’on va aparèixer la Lucy. És el fòssil més complert d’un nen del passat i se n’han trobat fins i tot fòssils de dits, d’un peu i fins i tot el tòrax complert. Té les dents de llet i les dents definitives encara no havien sortit. Resulta increïble veure un especímen tan antic infantil!

Reconstrucció a escala real de la Lucy en el Museu Nacional d'Etiòpia

Reconstrucció a escala real de la Lucy en el Museu Nacional d’Etiòpia

 

Després d’aquests descobriments hi ha hagut troballes de fossils més antics que els de la Lucy de manera que ja no es considera l’àvia de la humanitat, però com ho era quan jo vaig estudiar, doncs he volgut parlar de la visita a l’àvia en el post, digueu-me romàntica…

La veritat és que tot el tema de la evolució humana sembla que encara està “penjant de fils”. Es proposa que els Homo (als quals pertanyem suposadament nosaltres com a Homo sapiens sapiens). Encara no s’ha confirmat de quina espècie provenen els primers homínids del gènere Homo. Una de les teories és que puguin provenir dels Australopithecus afarensis, però no s’acaben de posar d’acord els que es dediquen a estudiar-ho. Sigui com sigui, la Lucy i la Selam pertanyen a espècies molt pròximes a nosaltres que un dia es varen extingir i, tot i que no poguem saber del cert si tenim els seus gens en els nostres cossos, és tremendament interessant visitar el museu i seguir tota la explicació de la evolució humana que hi ha dins. A més, hi ha la oportunitat de veure fòssils d’espècies extingides com uns hipopòtams del tamany d’una vaca petita, els ancestres de cavalls i moltes altres espècies. Una visita que no ocupa més d’una tarda però que és altament recomanable.

En acabar ens dirigim cap al hotel on descansarem per demà anar al aeroport per arribar fins a Axum i començar la visita del Nord d’Etiòpia.