Arribem a Hanoi, la actual capital de Vietnam, des de Danang en un vol de la companyia del país, Vietnam Airlines, coneguda perquè les seves hostesses van vestides amb la roba tradicional vietnamesa. Passarem el dia passejant per Hanoi però us ho explicaré en un post sobre aquesta vibrant ciutat. Al dia següent sortim en autobus cap a la Bahia de Halong, una de les set meravelles naturals del món (de les altres sis només n’he visitat una, les cataractes Victòria… tocarà apuntar-se tots aquests llocs a la llista de destinacions futures).

Bé, al que anàvem… Sortim desde Hanoi (cosa que ja és tota una proesa amb el trànsit que hi ha) i ens dirigim per una carretera cap al nord en direcció a la coneguda Bahia de Halong. La imatge que tothom té a la retina de Vietnam, a part del barret cònic, és aquesta bahia en la que muntanyes escarpades emergeixen de la mar. Quatre hores després de sortir de Hanoi, arribem a la nostra destinació i ens embarquem en el que serà el nostre vaixell-casa durant dos dies.

Ens venen a recollir a port amb unes barquetes que ens portaran a la zona central del port, plena a vessar de vaixells per passejar els turistes per aquest lloc tan impressionant. Tota la zona que envolta el port, és plena d’hotels i construccions a mig acabar. Sembla que van voler fer una explotació turística de la zona que mira cap a la preciada bahia però no van contar amb que els turistes preferirien anar en vaixell i endinsar-se entre les formacions rocoses durant el temps que passéssin allà. Amb això el que va acabar passant és que les obres fruit de la especulació es van anar parant i els vaixells van anar proliferant.

Seguint amb el que us explicava, ens vénen a buscar en una barqueta i ens duen fins al nostre vaixell, on ens serveixen un dinar (sense sortir del port) amb una degustació de menjars vietnamites. La veritat que en un vaixell en una zona tan turística, esperàvem que el menjar fos “de batalla” però va ser un menjar deliciós, digne d’un restaurant d’alta cuina… I és que el menjar de Vietnam és excepcionalment bo!

Havent dinat, pugem a la coberta superior del vaixell i comencem a navegar. Bé, nosaltres i uns quants centenars de vaixells més… Quan mires al voltant, és ple de vaixells per tot arreu. La sort és que la zona és gegantina i conforme ens allunyem de port anem separant-nos i podem començar a disfrutar de les meravelloses vistes. Ens ha estat fent mal temps pràcticament tot el viatge, però aquí tenim una treva amb la pluja i fins i tot surt el sol a estones. La temperatura és ideal i el desplaçament sobre les aigües relaxant.

Les muntanyes de la bahia de Halong son formacions de roques calcàries que emergeixen de l'aigua

Les muntanyes de la bahia de Halong son formacions de roques calcàries que emergeixen de l’aigua

A la bahia de Halong hi ha unes 2000 illes que s'extenen en una superfície de 1,553 km2, cosa que fa que la mar sigui un mirall

A la bahia de Halong hi ha unes 2000 illes que s’extenen en una superfície de 1,553 km2, cosa que fa que la mar sigui un mirall

La pedra calcària en aquesta regió ha tardat 500 milions d'anys en formar-se en diferents condicions i climes. La evolució kàrstica ha tardat 20 milions d'anys sota l'efecte del clima tropical

La pedra calcària en aquesta regió ha tardat 500 milions d’anys en formar-se en diferents condicions i climes. La evolució kàrstica ha tardat 20 milions d’anys sota l’efecte del clima tropical 

Diu la llegenda que en temps remots, quan Vietnam s’acabava de formar, va haver de lluitar amb ferotges invasors que provenien del nord pel mar. L’emperador de Jade va enviar la Mare Drac i els seus dragonets a la terra per ajudar als vietnamites a defensar-se. Mentre els enemics els atacaven, van aparèixer la Mare Drac i els petits i els van cremar amb el seu foc màgic i maragdes gegantines. Gràcies als dragons, la pau va arribar de nou al país. Després de milions d’anys, les maragdes es van convertir en illes i illetes de diferents formes i tamanys.

Però la Mare Drac i els dragonets no van tornar al cel sino que es van quedar en el món dels mortals i adoptant forma humana i ajudant a la gent a cultivar i cuidar dels animals domèstics, ajudant així que el país creixés.

Per recordar la ajuda de la Mare Drac i els dragonets, la gent que viu aquí l’anomena l a bahia on la mare Drac va descendir (Halong) i la bahia on els dragonets van descendir Bai Tu Long, que significa gràcies als dragonets.

Antigament no es coneixia com bahia de Halong. Tenia altres noms com An Bang, Luc Thuy, Van Don. Varen ser els francesos a finals del s. XIX qui li van donar el nom en fer-lo aparèixer en un mapa marítim francès

Antigament no es coneixia com bahia de Halong. Tenia altres noms com An Bang, Luc Thuy, Van Don. Varen ser els francesos a finals del s. XIX qui li van donar el nom en fer-lo aparèixer en un mapa marítim francès

Les venedores ambulants s'afanyen a desplaçar les seves barques de bambú entre els vaixells dels creuers

Les venedores ambulants s’afanyen a desplaçar les seves barques de bambú entre els vaixells dels creuers

Moltes de les illes tenen petites pagodes i temples

Moltes de les illes tenen petites pagodes i temples

A més dels creuers i els venedors ambulants, trobem vaixells de pesca feinejant

A més dels creuers i els venedors ambulants, trobem vaixells de pesca feinejant

Al 1994 la UNESCO va declarar la Bahia de Halong patrimoni de la humanitat

Al 1994 la UNESCO va declarar la Bahia de Halong patrimoni de la humanitat

Quan estem ja prou endinsats en la bahia, només veient aquestes roques màgiques per tot arreu, tenim la opció de fer un passeig o bé en barqueta de bambú o bé en kaiak. Segurament anar en kaiak per aquesta zona deu ser absolutament excepcional, però per mantenir l’equip fotogràfic protegit de l’aigua i poder fer més fotografies, escullo la barqueta de bambú. No és tan fantàstic com anar en kaiak però no desmereix gens!

El fons fa que aquestes aigües tinguin un color maragda

El fons fa que aquestes aigües tinguin un color maragda

Moltes de les illes estan en realitat buides per dins, formant coves i túnels que obren pas al que semblen llacunes dins les illes

Moltes de les illes estan en realitat buides per dins, formant coves i túnels que obren pas al que semblen llacunes dins les illes

Aquestes roques estan formandes pel que s'anomena erosió càrstica, que no és més que la dissolució durant milenis de la roca calcària en l'aigua que la banya

Aquestes roques estan formandes pel que s’anomena erosió càrstica, que no és més que la dissolució durant milenis de la roca calcària en l’aigua que la banya

Entre la fauna present, en algunes de les iilles hi ha micos (però en moltes altres no n'hi ha)

Entre la fauna present, en algunes de les iilles hi ha micos (però en moltes altres no n’hi ha)

Parem en una illa més gran i ens enfilem per una escala muntanya amunt. A dalt de tot hi ha una petita pagoda, sense massa a destacar, però les vistes desde les alçades son meravelloses. En baixar ens esperem a la platja per retornar al vaixell, una platja d’aigua absolutament plana i sorra fina. La llàstima és que hi ha una barbaritat de gent.

Vistes desde d dalt d'una Pagoda a la part superior d'una de les illes.

Vistes desde d dalt d’una Pagoda a la part superior d’una de les illes.

Les illes també formen petites platges d'aigües tranquiles

Les illes també formen petites platges d’aigües tranquiles

Passem la nit en els camarots de vaixell. De nou tornem a disfrutar d’un sopar excepcionalment bo. Al vespre, pugem a coberta a disfrutar d’una copa de cava amb la calma que ens embriaga. Se senten els viatgers dels vaixells del voltant en la llunyania. Segurament en un silenci absolut seria una experiència encara millor però això no fa que no sigui un moment dels més excepcionals que es poden viure de viatge.

Quan cau la nit, les llumetes dels vaixells fondejats ajuden a fer que les vistes perdurin més estona

Quan cau la nit, les llumetes dels vaixells fondejats ajuden a fer que les vistes perdurin més estona

Després de passar la nit ens en anem a visitar la cova de la sorpresa, en una de les illes, Bo Hon. Es considera que es la cova més gran de la bahia. Resulta curiós que el nom de la cova és per la reacció dels turistes en entrar-hi. Son tres coves, i la que es deia la cova de la Sorpresa era la primera, perquè quan els turistes hi entraven feien exclamacions com increïble, meravellós. El cas és que quan passes per un estret passadís, a uns pocs passos hi ha una cova més gran. De nou, els turistes exclamaven admirats. I finalment, si seguien caminant arribaven a la part més interna, de dimensions colossals, com un camp de futbol o potser encara més. La sorpresa és doncs, constant i majúscula, fins al punt que li ha donat nom a la cova.

 

Les llums il.luminen la cova més gran però no arribem a veure'n el fons

Les llums il.luminen la cova més gran però no arribem a veure’n el fons

També se la coneix com la cova de la profunditat insondable i la veritat és que és gegantina

També se la coneix com la cova de la profunditat insondable i la veritat és que és gegantina

Després de la visita de la cova, iniciem el nostre camí de retorn cap a Hanoi. Diuen que hi ha la possibilitat de fer creuers de més dies (fins a cinc) per la bahia que permeten arribar a zones més remotes i més allunyades del turisme general. Crec que si tornés a fer-ho i tingués temps, seria una de les coses a afagir al viatge a Vietnam, per poder disfrutar d’aquesta meravella amb una pau absoluta.

De tornada parem en una ostreria, on cultiven ostres per la producció de perles. Son característiques de Halong les perles negres, especialment preciades. Ens ensenyen tot el procés i la introducció de les esferes de nàcar amb una tècnica digna de qualsevol cirurgià que es precii.

Les ostreries amb les illetes de Halong al fons

Les ostreries amb les illetes de Halong al fons

Closques d'ostres de les qua ja han extret les perles

Closques d’ostres de les qua ja han extret les perles

Veiem en directe com extreuen la perla de l'interior de la ostra

Veiem en directe com extreuen la perla de l’interior de la ostra

Les perles negres son característiques d'aquesta zona i tenen colors que van del verdós a un color esbergínia, precioses

Les perles negres son característiques d’aquesta zona i tenen colors que van del verdós a un color esbergínia, precioses