El viatge a Kènia s’inicia amb un vol de Barcelona a Nairobi amb escala a Istambul. És un vol llarg però es fa de nit de manera que no resulta tan pesat. A Nairobi ens recull l’Alicia, el nostre camió que ens acompanyarà durant tot el viatge. Descansem un parell d’hores a l’hotel i enfilem la carretera en direcció nord-oest per acostar-nos al lloc on passarem les dues primeres nits, a la vora del llac Naivasha.

El nostre camió traqueteja per la carretera per la que recorrem els aproximadament 100 km que separen Nairobi del llac Naivasha, on muntarem el nostre campament. Ens acostem a la gran vall del Rift, el lloc que està dividint el continent africà des de fa milers d’anys. De fet, el llac Naivasha és un dels llacs formats durant els complexes processos geològics d’aquesta zona i és el que es troba a més alçada (gairebé 1900 m).

La gran vall del Rift

La gran vall del Rift

A la tarda, al llac  Naivasha s’hi formen onades tot sovint. El seu nom prové de la denominació en idioma maassai per les aigües mogudes (enaiposha). Està format per roques volcàniques i sediments que conformen el seu sòl i l’aigua li arriba de dos rius que hi van a morir, el riu Malewa i el riu Gilgil. De tota manera, sembla que aquest llac ha de tenir sortida subterrània ja que l’aigua és relativament nova.

El llac té poca profunditat en gairebé tota la seva extensió, amb una profunditat mitjana d’uns 6 metres, però arriba fins als 30 m a la zona de Crescent Island, una illa que en el passat va ser el cràter d’un volcà. No se sap ben bé per què, el llac experimenta periodes en els que l’aigua gairebé desapareix, arribant als anys 40 a tenir una profunditat mitjana de només 0,6 m.

Comencem el nostre safari en barca per començar a descobrir la fauna keniata. El llac Naivasha és especialment conegut per la gran quantitat d’espècies d’aus que s’hi poden trobar. En el nostre recorregut veiem hipopòtams, cigonyes de bec vermell, pelícans i d’altres aus que no sé identificar però que fan les delícies d’una de les companyes del grup, que és orinitòloga.

Mentre nosaltres naveguem, observem i fotografiem, la vida continua passant pels locals, que viuen de la pesca que fan amb arts tradicionals. Les xarxes les col.loquen ells mateixos submergint-se dins l’aigua per recollir-les quan acaba la jornada. Mai no em deixarà de sorprendre com la gent pot ficar-se amb tanta tranquilitat en aigües on hi ha animals tan perillosos com els hipopòtams, responsables de moltes morts al cap de l’any.

 Els habitants de la zona es fiquen sense por dins les aigües infestades d'hipopòtams per practicar les arts de pesca tradicional

Els habitants de la zona es fiquen sense por dins les aigües infestades d’hipopòtams per practicar les arts de pesca tradicional

Durant el nostre recorregut amb la barca veiem com alguns herbívors s’acosten a beure aigua. Un safari en barca és sempre una oportunitat magnífica per poder veure els herbívors més relaxats. Sembla que les barquetes no els espanten tan fàcilment com els vehicles a motor.

Antílop d'aigua

Antílop d’aigua

Acabat el safari dinem al campament el menjar que ens han preparat els cuiners. A la tarda es visita el poblat però el cert és que amb el fred de l’avió no em sento massa bé i em quedo descansant al campament. Queden molts dies per davant de viatge i prefereixo recuperar forces. A la nit ens sorpren el fred que fa. Es nota l’alçada a la que ens trobem i la temperatura baixa moltíssim. Com que anem amb tenda i sac, el fred es fica fins els ossos. Demà hauré d’aconseguir una bona manta!

_________________________

Al dia següent ens llevem ben d’hora per anar cap al llac Nakuru, on tenim l’objectiu de poder veure rinoceronts. Es troba al nord del llac Naivasha i no és pas un parc massa gran, però la possibilitat de veure una de les espècies més amenaçades del planeta mereix una visita.

És un parc força sec amb un llac. La paraula Nakuru vol dir polsegós en maassai, i no els falta pas raó! No hi ha una gran densitat d’animals però veiem amb facilitat zebres i búfals. No falten els facocers (una mena de senglar que es troba per gairebé tot Àfrica). Veiem grups de mascles de búfals enfangats per protegir-se del sol i petits grups de zebres amb un nombre considerable de pollins.

En un moment determinat, a la llunyania veiem un gran animal amb una cria al costat. Dubtem… però si! Hem tingut sort! Acabo de veure per primera vegada el rinoceront. És una femella de rinoceront blanc amb la seva cria. No puc evitar certa melancolia de pensar que és una espècie que està molt a prop d’extinguir-se i que potser aquesta cria és un dels últims exemplars d’aquesta espècie de megafauna. I tot per la incesant ambició de l’humà per destruir tot el que l’envolta… Estan bastant lluny, però sóc feliç de veure’ls… Era l’únic que em faltava dels Big5.

Tenim sort, veiem una femella de rinoceront amb la seva cria.

Tenim sort, veiem una femella de rinoceront amb la seva cria.

Un altre dels atractius del llac Nakuru és que és un dels llocs del món on s’hi poden veure més flamencs. En la època que hi anem nosaltres només hi ha la població resident, per tant no veiem els milions i milions de flamencs que sempre es descriuen en aquest llac, però la quantitat és notable. Els flamencs s’alimenten de petits crustacis per filtració amb el seu bec especialment adaptat. Quan neixen tenen el plomatge blanc però quan van creixent, i depenent del contingut en carotens de la alimentació, van agafant la tonalitat rosada característica.

Ens enfilem a un mirador des d’on tenim unes magnífiques vistes del parc i el llac. Quan estem allà uns babuins descarats es fiquen al cotxe d’uns altres turistes. Van directes cap a les bosses. Està clar que saben perfectament el que busquen i on buscar-ho.

Vistes al llac Nakuru

Vistes al llac Nakuru

Els babuins saben on buscar aliment, sigui a la natura o agafant-lo als turistes despistats

Els babuins saben on buscar aliment, sigui a la natura o agafant-lo als turistes despistats

Tornem al campament per fer la segona nit. M’aproveeixo d’una bona manta. Demà enfilarem cap al Maassai Maara.