Després dels dies al Maasai Mara, on hem pogut fer un dels millors safaris de la meva vida, ens dirigim cap al nord per passar uns dies de descans a la zona keniata del llac Victòria. Ens allotgem en un campament de la agència en una illa paradisíaca de sorra blanca i palmeres. Qualsevol diria que ens trobem al carib!

Les palmeres de la zona del campament

Les palmeres de la zona del campament

El Llac Victòria és el llac més gran del continent africà i el segon més gran del món. Forma part de la cadena de llacs de la vall del Rift i és el lloc on es troben les mítiques Fonts del Nil que tan de bòlit van portar a tots els exploradors en la època de les grans expedicions. En aquesta gran extensió d’aigua dolça (que perquè us feu a la idea de les dimensions, té horitzó, és a dir només veus aigua davant teu) hi ha moltes aus que venen a reproduir-se. Dins de les activitats previstes en la zona visitem una illa que es coneix com la Illa dels Ocells, on la quantitat d’ocells que hi ha als arbres es absolutament desbordant.

Una garsa blanca

Una garsa blanca

Anem amb una barqueta vorejant la illa i descobrim amb sorpresa que hi ha milers d’ocells sobre les copes dels arbres, fent un xivarri eixordidor. La part inferior dels arbres està absolutament tenyida de color grisenc per la enorme quantitat d’excrements d’ocell que cauen de tots els nius. En el grup hi ha una noia ornitòloga que disfruta com una nena. Jo haig de reconèixer que uns quants ocells m’agraden, però aquest amuntegament de crits, excrements, revolotejos i plomes em resulta una mica angoixant.

La illa dels ocells i un pescador feinejant

La illa dels ocells i un pescador feinejant

Acabada la visita a la illa anem cap al poblat on visitarem el centre de salut. És una visita especialment interessant ja que la zona del Llac Victòria és infeliçment reconeguda per ser un dels nuclis de Sida més importants del món. No només això sino que sembla que la malaltia va originar-se a aquesta zona. Sembla que els simis d’aquesta zona tenen un virus parent del VIH, el virus VIS (virus d’immunodeficiència dels simis). En aquesta zona de la vall del Rift, plena de boscos tropicals, no era extrany en el passat que en mercats tradicionals hi hagi carn de ximpancè per a consum, majoritàriament ritual. Sembla que a través del consum de la carn de ximpancè, hi va haver algunes soques del virus VIS que van mutar i van parasitar als éssers humans (segons National Geographic això devia passar cap a 1930). Als anys ’80 el tema es va fer més conegut perquè la promiscuitat i el consum d’heroina van ajudar a propagar la malatia i sobretot perquè va arribar al món occidental afectant a persones conegudes, inicialment en la comunitat gay però després, com bé sabeu, no només en persones homosexuals. Avui dia la malaltia es considera una pandèmia i hi ha zones d’Àfrica en la que segueix tenint una prevalença altíssima (la meitat dels casos de SIDA del món son a Àfrica Subsahariana i fins a 2/3 de les morts també).

La llotja del poblat que visitem

La llotja del poblat que visitem

Visitem un poblat de pescadors que han substituit les cabanes tradicionals d’adob i sostre de palla per cases fetes totalment de plaques metàl.liques. La veritat que cal entendre que per a ells és molt pràctic, gairebé no té manteniment i no hi ha goteres quan ve la estació de pluja, però estèticament direm que com a mínim és… difícil?

Les cases son totes fetes de planxes metàl.liques

Les cases son totes fetes de planxes metàl.liques

És curiós que dins un poble gris per la manca de vegetació, el mal dia que ens acompanya que s’ha llevat encapotat i per la grisor de les planxes metàl.liques, la nota de color la posen les xarxes dels pescadors, que estan fetes de cridaners colors alegres.

Xarxes dels pescadors del llac Victòria

Xarxes dels pescadors del llac Victòria

Els nens ens segueixen per tot el poblat entre riures i corredisses. La curiositat i la espontaneitat dels nens a l’Àfrica és una constant que em té absolutament captivada.

Algunes cases estan pintades de color, segurament els amos comparteixen el meu sentiment en veure la grisor del seu poblat

Algunes cases estan pintades de color, segurament els amos comparteixen el meu sentiment en veure la grisor del seu poblat

Ens enfilem a la part de dalt de la petita illa on està ubicat el poblat. Allà hi trobem el centre de salut, una senzilla construcció de formigó on treballen cada dia per lluitar contra la sida. El govern facilita les proves de sida a la població. Hem de pensar que en aquesta zona la sida va ser un problema molt greu i ara sembla que està començant a recular. De fet hi va haver una època en la que fins a un 30% de les dones en edat fèrtil eren positives a anticossos. Aconseguir controlar aquesta malaltia és francament difícil, sobretot amb una prevalença tan alta entre població amb un nivell d’educació tan baix que es fa difìcil fer-los entendre les mesures de prevenció.

A la paret del centre de salut hi ha les proves i procedimients que ofereixen i el temps d'espera que suposen

A la paret del centre de salut hi ha les proves i procedimients que ofereixen i el temps d’espera que suposen

Acabada la visita al centre de salut, on tenim la oportunitat de conèixer un dels metges, ens en tornem cap al campament. Demà ja marxem i ho farem creuant amb el camió dalt d’un ferry per estalviar-nos unes 4 hores de corves. S’acaba el viatge a Kènia. Després del ferry anirem cap a Nairobi a descansar una mica abans d’agafar el vol de tornada. Tornaré, n’estic segura!

El nostre camió Alicia baixant del ferry

El nostre camió Alicia baixant del ferry