bandonem la meravellosa ciutat de Bobo Dioulasso per prosseguir el nostre camí en direcció sudoest, cap a Banfora, a prop de la frontera amb Costa d’Ivori. En el camí fem una parada per visitar poblats de la ètnia Senufo. Els senufo viuen a la zona oest de burkina i entren també a Costa d’Ivori i Mali. Els consideren persones màgiques i misterioses. De fet alguns Burkinesos afirmen que encara practiquen el canibalisme en algunes sectes tot i que està completament abolit.

Dona de la ètnia Senufo

Dona de la ètnia Senufo

Com a tot Burkina, la religió té un paper molt important en la ètnia Senufo. Ells creuen en un déu suprem creador de l’univers. Però sembla que no estava massa satisfet de la seva creació (l’ésser humà) i va marxar del món, deixant-lo a la seva sort. Per altra banda, també tenen una deïtat femenina amb propietats protectores del poblat i de la fusta, que consideren sagrada. És precisament aquesta influència femenina la que els ha permès, segons la tradició, aprendre les virtuts de la agricultura i la música (sembla que son molt apreciats per la seva música). De tota manera, sembla que molts senufos han abraçat la religió  musulmana, tot i que d’una manera podriem dir bastant “oberta” ja que mantenen tradicions animistes.

Els camps de canya de sucre envolten les poblacions Senufo

Els camps de canya de sucre envolten les poblacions Senufo

En la visita al poblat ens ensenyen les seves senzilles cases d’adob, que encara mantenen les teulades de palla. Son agricultors i tenen també arbres de mango, que comencen a donar els seus fruits ja que estem al principi de temporada. Tot el voltant de la vila son camps de canya de sucre.

Poblat Senufo sota els arbres de mango

Poblat Senufo sota els arbres de mango

El petit poblat està organitzat al voltant d’un pou del que en treuen aigua de color cafè amb llet amb un rudimentari cubell lligat a una corda. Les pedres que envolten la entrada del pou, d’arenisca, tenen marques del pas de la corda durant anys, qui sap quants.

El color de l'aigua del pou reflexa el tipus de pedra del terreny en el que estem, que erosiona deixant sediments que la tenyeixen.

El color de l’aigua del pou reflexa el tipus de pedra del terreny en el que estem, que erosiona deixant sediments que la tenyeixen.

Acabada la visita als nostres amics senufo, que responien divertits a l’ombra d’un enorme mango a les nostres preguntes sobre la seva vida, continuem el trajecte per anar a visitar un fantàstic espai natural, les Domes de Fabedougou. Es tracta d’unes muntanyes d’arenisca en mig del pla que son geològicament iguals al Bungle Bungles que atrau milers de turistes cada any a Austràlia, amb la diferència que aquí no hi ha absolutament ningú més que nosaltres.

Entrada a les Domes de Fabedougou

Entrada a les Domes de Fabedougou

Diuen que fa més de dos mil milions d’anys, això era un gran mar que va anar deixant sediments. Aquests sediments es van anar dipositant i tenien diferents característiques de duresa, cosa que va fer que prenguessin capricioses formes de dits i grans roques que surten del no-res en el terreny completament pla.

Des de dalt d'aquestes formacions rocoses, a les que es pot pujar amb facilitat, tenim unes vistes precioses a la plana infinita de Burkina Faso

Des de dalt d’aquestes formacions rocoses, a les que es pot pujar amb facilitat, tenim unes vistes precioses a la plana infinita de Burkina Faso

Continuem el nostre trajecte cap a Banfora amb una nova parada, a les cascades de Karfiguela. Aparquem a la entrada i ens trobem que hem d’atravessar un gran bosc d’arbres de mango i cedres gegantins. Els mangos madurs van caient al nostre pas amb una força que fa que passem amb una certa inquietut per si ens en caurà un sobre el cap. Sota els arbres hi ha una gran zona de picnic plena d’estudiants burkinesos que corretegen. Tens la sensació d’haver anat a parar al lloc on fan totes les excursions les escoles. Sortim de la ombra protectora dels arbres i continuem el nostre camí ascendint per un camí molt ben acondicionat del que baixen tot de nois i noies encara molls i divertits. Ens acostem a les cascades i el xivarri dels nens jugant es pot sentir de ben lluny. És època seca i les cascades no baixen molt plenes

Una mica de verdor i l'aigua corrent refresquen l'ambient al moment

Una mica de verdor i l’aigua corrent refresquen l’ambient al moment

Després de veure la primera cascada, continuem ascendint i els crits cada cop son més forts. Les piscines naturals que es formen son aprofitades per tots els nanos amb alegria. Juguen, criden, neden, s’esquitxen, s’ho passen be! Els professors vigilen desde fora. Resulta curiós que sembla que la cascada està dividida en la part inferior on estan els nois i la part superior, d’aigües més tranquil.les, on estan les noies. Sembla una piscina municipal de poble a ple estiu! Passem una bona estona mirant-los i jugant amb ells. I refrescant-nos, que fa moltíssima calor!

El professor vigila que els nens no prenguin mal mentre ells es diverteixen

El professor vigila que els nens no prenguin mal mentre ells es diverteixen

Fem una parada per dinar i continuem el nostre trajecte. Ens detenim per veure un dels monuments naturals per mí més espectaculars del món vegetal, els baobabs. Son gegantins i just comencen a treure les fulles. Mai em deixaran de meravellar aquests arbres màgics.

Baobabs a peu de carretera, la gent ens dóna una idea de les seves dimensions...

Baobabs a peu de carretera, la gent ens dóna una idea de les seves dimensions…

El nostre dia acaba a Tengrela, una població molt a prop de Banfora coneguda perquè al seu llac hi ha hipopòtams. Ens embarquem en un deliciós passeig en barca a la caiguda del sol per anar a veure els hipopòtams. Les barques son de fusta. Es nota que fa temps que no les fan anar. Tenen vies d’aigua i quan ens estem acostant als hipopòtams els nostre barquer decideix donar la volta per seguretat (ens estàvem enfonsant més del que seria prudent). Ens hem quedat sense veure els hipopòtams d’aprop, però ningú no ens treu la magnífica posta de sol des de dins el llac ple de nenúfars i amb la calitxa que dóna un aire misteriós i inquietant a la llum solar. Pocs espectacles es poden comparar amb una posta de sol africana.

BURKINA-84