Després de conèixer els Himba al nord del país, ens dirigim cap al sud per arribar a la part central de la costa de Namíbia. És un trajecte llarg que segueix caracteritzat per la pràctica absència de llocs habitats, interrompuda de tant en tant per algun centre comercial que articula una petita població. Després de tot el dia dins els 4×4 arribem a Cape Cross cap a la posta de sol. El cel està completament cobert i plovisqueja. En baixar dels cotxes ens adonem que el fred és intens. Després dels dies de temps agradable i càlid amb els Himba, ens trobem amb el rigor de l’hivern de Namíbia a tocar de la costa. Per sort hi ha alguna habitació disponible al Lodge de Cape Cross. Si hi aneu a l’estiu, és un lloc on crec que paga la pena no fer acampada. Fa molt fred i molt vent amb una humitat extrema.

El lodge de Cape Cross està a tocar de la Reserva de Lleons Marins

Al matí, ens dirigim cap a la reserva de lleons marins. Cape Cross va ser descobert pel navegant portugués Diego Cão al 1486. Era el punt més meridional al que mai un europeu havia arribat a l’Àfrica i hi va construir una gran creu de pedra (d’aquí el nom de Cape Cross, cap de la creu) en un intent de donar aquestes terres al rei de Portugal. Més tard aquesta gran creu va ser redescoberta pels alemanys quan van ocupar el territori de Namibia.

Avui en dia Cape Cross és lloc de parada obligada de la majoria de viatgers per tenir la colònia més gran del món de llops marins. La visita comença després d’obtenir les acreditacions per accedir-hi. Els llops marins s’amunteguen al llarg de la costa uns sobre els altres. Els viatgers podem creuar per les passarel.les de fusta amb milers de llops marins a ambdós costats.

La quantitat immensa de llops marins que s’amunteguen en aquesta zona sorprèn

Haig de reconèixer que l’espectacle és fascinant. Un soroll eixordidor de milers de llops marins cridant aleatòriament amb tota la intensitat que poden, entre baralles i dentellades que es dónen entre ells. A això li hem d’afagir una forta olor barreja de pèl mullat i peix. Algunes cries perdudes criden desesperedes les seves mares. Es fa difícil pensar que puguin arribar a trobar-les si les perden entre tantíssims animals tots cridant com si no hi hagués demà. De tant en tant se’ns acosta un d’aquest llops marins amenaçant amb la seva cridòria i la seva torpesa de moviments.

De tant en tant una imatge d’un llop marí descansant plàcidament ens sorpren entre el bullici

Els llops marins pertanyen al grup del que es coneixen com a pinnípeds. Son animals que han evolucionat de manera que les seves extremitats posteriors s’han convertit en unes aletes, de fet, el terme pinníped indica precisament aixó: el que camina amb aletes. També pertanyen a aquest grup les foques. Poden arribar a ser molt grans, especialment els mascles i es troben a les costes del sud d’Àfrica (varietat sudafricana) i a les costes australianes (varietat australiana).

Son mamífers carnívors que s’alimenten de peixos i crustacis que pesquen bussejant. Poden arribar fins a més de 200 m de profunditat i poden aguantar la respiració fins a més de 7 minuts, convertint-se en uns caçadors tremendament eficients en el medi marí.

La vida en grans colònies és un mecanisme de protecció tant a terra com a l’aigua. Totes les colònies estan formades per subgrups de manera que es desplacen en aquests petits grups. Dins l’aigua les orques i els taurons son els seus principals depredadors. Fora de l’aigua, els xacals es passegen tranquil.lament per les colònies en busca d’alguna cria despistada.

Un xacal buscant el seu esmorzar entre la colònia de llops marins

El que més em sorprèn dels llops marins és el comportament tan agressiu que tenen entre ells i cap el humans, als que amenacen acostant-se amb la boca ben oberta i cridant amb totes les seves forces. Es barallen constantment i sembla que mai no relaxen el seu estat d’alerta combatiu. En canvi, el xacal es passeja buscant cries que menjar-se entre ells i l’ignoren totalment. Sembla molt poc intel.ligent barallar-se entre ells mentre tenen l’amenaça allà el davant.

Acabada la visita a Cape Cross, continuem el nostre camí en direcció al sud. Anem a dormir a Swakopmund, on començarem a explorar el gran desert del Namib. Ens queden uns 120 km cap al sud en els que podem veure algun dels esquelets de vaixells que quedaven encallats a la costa, però això us ho explicaré quan us parli del desert del Namib.

L’esquelet d’un gran vaixell que. com molts altres, va quedar encallat a les costes de Namibia