Després de la nit als camastres a peu de carretera, continuem explorant la gran depressió del Danakil. Explorarem el gran salar de la depressió del Dallol, d’on des de fa segles la ètnia afar extreu la sal. Aquesta zona ha estat connectada amb el Mar Roig, de manera que ens desplacem pel que un dia va ser un fons marí. Els moviments sísmics de la zona (aquí conflueixen la gran placa tectònica aràbiga, la somalí i la africana) van fer que aquesta zona quedés aïllada del Mar Roig pel que avui en dia és Eritrea, el que va provocar que l’aigua s’evaporés i s’acumulessin sediments. Això ha passat fins a 3 vegades en la història, donant lloc a un gran salar d’uns 2 km de profunditat (estem parlant de dades històriques geològiques, de fet del pleistocè).

Quan arriba la pluja a les zones muntanyoses d'Etiòpia, una fina capa d'aigua cobreix tota la extensió de sal fent que es torni a anivellar

Quan arriba la pluja a les zones muntanyoses d’Etiòpia, una fina capa d’aigua cobreix tota la extensió de sal fent que es torni a anivellar

Els afar, amb les seves llargues caravanes de dromedaris, extreuen aquesta sal en plaques de forma totalment manual. En general, tot i que la quantitat s’ha reduït pel transport amb camions, en aquesta zona es poden veure grans caravanes de dromedaris transportant la sal sobre aquest fons completament blanc. Però nosaltres no tenim pas sort. Els treballadors de la sal del Danakil tenen una reunió a Mekele per arribar a acords sobre la seva explotació i els blocs de sal estan completament sols enmig d’una vall blanca immensa.

Els blocs de sal que normalment extreuen els afar en la zona i son transportats en dromedaris

Els blocs de sal que normalment extreuen els afar en la zona i son transportats en dromedaris

En el passat la sal era un dels elements més importants de riquesa. De fet, la paraula salari, prové de que en època romana es pagava el jornal als treballadors amb sal. La sal permetia conservar els aliments quan no existien refrigeradors i per això durant molts anys se l’ha anomenada “or blanc”. El cert és que avui en dia el valor de la abans preciada sal del Danakil s’ha reduit molt al mercat i per això perilla la forma tradicional d’extreure-la manualment i transportar-la en llargues caravanes de dromedaris sota un sol inclement.

Després de la visita a les canteres de sal desertes, ens dirigim a visitar el Dallol. El Dallol és un volcà freàtic que s’eleva 60 metres per sobre del salar del Dallol (tot i que segueix per sota del nivell del mar, a uns 50 m). El cràter del Dallol es va formar al 1926 coma resultat d’una erupció freàtica però per tota la zona hi ha moltes petites piscines amb aigua bombollejant i àcids.

Des de dalt del cràter del Dallol, la vista es perd en la immensitat del salar del Danakil

Des de dalt del cràter del Dallol, la vista es perd en la immensitat del salar del Danakil

Fa molta calor, seguim en ple desert i sembla que la calor surti del terra. El fet d’estar per sota el nivell del mar fa que la calor s’acumuli més. A poc a poc ens enfilem per la petita elevació en la que es troba el Dallol. Arribem a una primera zona en la que veiem el que es coneix com a nenúfars. Son grans acumulacions de minerals que agafen una forma cilíndrica i son completament planes per la part de dalt. Al mig tenen una petita depressió, el lloc per on brollava l’aigua quan hi va haver la erupció. En aquesta zona hi havia hagut aigua, però avui ja no brolla, s’ha evaporat i ha deixat aquests grans “nenúfars” de pedra que fan les funcions de tamburets per les dimensions que tenen.

Els nenúfars de pedra, formats per l'aigua que ha anat brollant i dipositant els seus minerals

Els nenúfars de pedra, formats per l’aigua que ha anat brollant i dipositant els seus minerals

La nostra guia ens explica que el paisatge al Dallol és diferent cada vegada que ve. Depenent d’on hi hagi erupcions, hi ha piscines amb aigua o zones més actives, o zones que s’han assecat. Continuem avançant i ens trobem una zona en la que hi ha petites formacions minerals amb forma cilíndrica també però molt més petites que les anteriors que hem vist. Es disposen una al costat de l’altre i formen com petits rosaris. Els cilindres son prou petits, però tremendament durs, aguanten perfectament sense deteriorar-se el pes d’una persona.

Dipòsits minerals en petits cilindres que creen figures que recorden a rosaris

Dipòsits minerals en petits cilindres que creen figures que recorden a rosaris

Continuem el nostre camí endinsant-nos en aquest cràter i comencem a veure petites ombres de colors groguencs, L’aigua que surt del cor de la terra a gran temperatura conté una gran quantitat de sofre, que li dóna aquesta tonalitat groga tan especial. Ens comencen a aparèixer més flors en aquest peculiar jardí. El que veiem ara es coneix com a tulipes del Dallol. Jutgeu vosaltres mateixos les imatges, és fascinant.

Aquestes formacions, que no fan més de 20 cm, son el que es coneix com a tulipes del Dallol

Aquestes formacions, que no fan més de 20 cm, son el que es coneix com a tulipes del Dallol

I si ens acostem i mirem de ben a prop les tulipes, veiem que dins tenen tot de petites formacions que podrien recordar a la forma de líquens o molses que no son més que minerals cristalitzats. Aquest lloc és un espectacle tan a gran escala com a petita escala. Cada racó, cada detall, és una veritable meravella.

Interior d'una tulipa del Dallol amb els minerals cristalitzats

Interior d’una tulipa del Dallol amb els minerals cristalitzats

Seguim avançant i ens arriba una forta olor d’ous podrits. És una piscina totalment activa amb gran quantitat de sofre. No és tòxic però sí que és irritant i de seguida comencen a plorar els ulls. Però la visió paga la pena, és impressionant!

El fum i la olor ens porten cap a una piscina en la que hi està havent una erupció carregada de sofre

El fum i la olor ens porten cap a una piscina en la que hi està havent una erupció carregada de sofre

Es pot veure clarament com es van dipositant els minerals. Al costat d’on està sortint l’aigua calenta és d’un blanc intens, per l’alt contingut en sal de l’aigua que surt. Després es diposita el sofre donant un color groc impossible. A les zones que porten més exposades, la oxidació del ferro canvia el color cap a vermellós.

Per tot arreu trobem llocs on brolla l'aigua sobresaturada de minerals i bullint en petites erupcions

Per tot arreu trobem llocs on brolla l’aigua sobresaturada de minerals i bullint en petites erupcions

Continuem explorant la zona. No tinc paraules per descriure-ho. Us deixo un recull d’imatges perquè us en feu una mica a la idea, però no fan justícia. La calor s’oblida, la càmara treu fum, les retines estan completament meravellades. De ben segur que aquest és un dels llocs més especials del món. Totes les dificultats i dureses del viatge paguen la pena per veure aquesta meravella.

Danakil-86 LRDanakil-79 LR Danakil-87 LR Danakil-88 LR Danakil-91 LR Danakil-92 LR Danakil-95 LR

Acabada la visita al Dallol, continuem explorant i anem a veure una altra sorpresa, unes formacions que recorden moltíssim a l’àrea de la Capadòcia Turca però que enlloc d’estar formades per cendres de volcà sedimentades i erosionades estan formades per sal. L’erosió provocada per l’aigua que baixa de les muntanyes els ha donat aquesta peculiar forma de pilars que s’aixequen del no res formats completament de sal. Tenen múltiples coves i cavitats. Recorda i molt a la Capadòcia.

La versió salada de la Capadòcia

La versió salada de la Capadòcia

Tota aquesta zona està plena de cràters que contenen aigua bullint i minerals. Ens acostem amb els cotxes cap el conegut com a Cràter Negre. Els cotxes es detenen abans del previst perquè noten que el sòl no és ferm com hauria de ser. Baixem i caminem una mica, però sota els nostres peus fa el seu cruixit com si es tractés de neu i surten petits tolls d’aigua volcànica. És perillós continuar perquè el terreny és molt inestable.

De camí al Cràter Negre, trobem zones en les que el sòl s'obre amb les nostres passes, deixant al descobert les aigües volcàniques

De camí al Cràter Negre, trobem zones en les que el sòl s’obre amb les nostres passes, deixant al descobert les aigües volcàniques

Ens despedim del Dallol amb la visió d’una gran caldera d’aigües bombollejants i segurament un altíssim contingut en ferro pel seu color vermellós.

L'aigua bullint de la piscina vermella que veiem abans de marxar del Dallol

L’aigua bullint de la piscina vermella que veiem abans de marxar del Dallol

Acaba la nostra expedició pel Danakil i ens dirigim cap a Mekele, on explorarem les esglésies de la zona de Tigray. Com això ja us ho vaig explicar en el primer viatge que vaig fer a Etiòpia, no em repetiré. Però sí que us deixo una imatge que m’agrada especialment d’un escolanet que contemplava com els sacerdots feien missa dalt l’església a la muntanya.

Danakil-122