Mussawarat es Sufra

Hem passat una nit fantàstica i amb totes les comoditats al campament que ITC Italian Tourism Sudan té a Meroe. Un bon llit sempre s’agraeix després de dies de dormir en tenda. De bon matí ens dirigim cap a Musawwarat es Sufra. Aquí visitarem les restes d’un temple gegantí. Es troba a uns 30 km del Nil en una zona que avui dia és una savanna molt seca, però sembla que en el passat aquí hi va haver arbres que van anar desapareixent per l’acció de l’home: els tallaven per alimentar els alts forns de la indústria del ferro (si recordeu ja vam mencionar que Meroe era coneguda com la Birmingham africana per la importància que va tenir la siderúrgia en aquesta zona.

En una zona de savanna gairebé desèrtica en la que sobreviuen unes poques acàcies, trobem el palau de Mussawwarat

En una zona de savanna gairebé desèrtica en la que sobreviuen unes poques acàcies, trobem el palau de Mussawwarat

La zona de Mussawarat es Sufra forma part, juntament amb Meroe i Naga, del que es coneix com la Illa de Meroe, patrimoni de la humanitat per la Unesco des del 2011. Es tracta d’un enorme complexe amb diversos edificis i murs que envolten un temple del s. I.

El Gran Recinte

El temple gegantí, conegut com el Gran Recinte, té unes dimensions enormes (es parla de fins a 45.000 m2) i una peculiaritat, els accessos no estan fets amb escales sino que estan fets amb rampes. Es creu que això era per possibilitar el moviment dels animals, ja que la zona en el seu moment era una gran savanna en la que hi podiem trobar totes les espècies que avui associem amb l’Àfrica salvatge.

Els accessos al temple i les comunicacions entre àrees son amb rampes i no amb escales, per facilitar el trànsit d'animals

Els accessos al temple i les comunicacions entre àrees son amb rampes i no amb escales, per facilitar el trànsit d’animals

Resulta sorprenent la gran quantitat d’elefants que hi ha representats amb tot detall. Son elefants petits, del tamany d’un cavall actual. Podriem pensar que estan fets a escala però si els comparem amb les restes de representacions humanes, les seves dimensions son petites. Això fa dubtar sobre la possible existència d’elefants africans de dimensions menors als gegantins elefants que habiten avui en aquest continent, possiblement més fàcils de domesticar que els colossos actuals. Pel que he pogut trobar, hi va haver 3 espècies més d’elefants a l’Àfrica en el passat, però pel que he pogut trobar sembla que es van extingir molt abans de la època en la que es va fer el temple així que, o bé era una llicència creativa dels escultors o bé representaven elefants africans joves.

Elefants representats als murs del temple de Mussawwarat

Elefants representats als murs del temple de Mussawwarat

Una de les hipòtesis sobre aquest temple és que es centrava en el comerç d’animals salvatges sobretot amb els imperis del mediterrani, que es deleitaven amb els espectacles als circs amb animals salvatges. Però seguim sense saber-ne massa, de fet també s’ha hipotetitzat que va poder ser una escola, un hospital o fins i tot un camp d’entrenament d’elefants. Aquesta zona va ser molt rica en animals salvatges fins fa no massa anys, quan la cacera i les sequeres van anar extingint-los de la zona. Els darrers en desaparèixer d’aquí, van ser els lleons, a principis del segle passat.

Petit temple dedicat a Apedemak

El Temple del Lleó de Mussawwarat data del s. I i està d edicat al déu-lleó Apedemak. A Meroe ja vam descobrir que Apedemak era un déu amb cap de lleó i cos d’home, que tot i assemblar-se a la deesa Sehmet dels Egipcis no s’hi corresponia. Doncs bé, a la zona de Naga, la tercera zona d’enclaus Meroítics declarats patrimoni de la Unesco, hi ha un temple completament dedicat a aquest poderós déu, el conegut com el Temple del Lleó.

Quan ens hi acostem la sorpresa és majúscula! Es tracta d’un temple completament reconstruit. Ens explica la Carla que el van poder reconstruir com si es tractés d’un Lego perquè estava derruit però obert com si fos una caixa. Només van haver de tornar a posar les pedres a lloc per recuperar l’aspecte que tenia quan el van edificar, al s. I.

Reconstrucció perfecta del Temple del Lleó

Reconstrucció perfecta del Temple del Lleó

Es tracta d’un temple de planta rectangular i una sola càmera construit per Mekhamani i dedicat com hem comentat a Apedemak. La porta esta flanquejada per dues escultures que representen lleons.

Escultura d'un dels lleons que flanquegen la porta

Escultura d’un dels lleons que flanquegen la porta

La sala està formada per les quatre parets i sis columnes gegantines totes plenes de representacions d’animals. També hi ha molts grifons (lleons amb ales). Els elefants tornen a ser petits i tant els elefants com els lleons semblen domesticats, van lligats amb cordes i semblen sotmesos a la voluntat dels humans que hi apareixen.

Els lleons dels relleus van lligats amb corretges i conduits per persones

Els lleons dels relleus van lligats amb corretges i conduits per persones

És fascinant poder estar a l’interior d’un temple del s.I i veure’l com el veien els que vivien al món en aquella època.

Naga (Naqa)

Continuem el nostre descobriment allunyant-nos 30 km cap a l’est de la zona del Gran Recinte per arribar a Naga (també ho podeu trobar com a Naqa), un jaciment enmig del desert, és un dels llocs arqueològics més grans del país i hi podem trobar dos temples bastant ben conservats, un altre temple dedicat al déu Apedemak, el Temple del Lleó i un de dedicat al déu Amon.

Temple del Lleó de Naga

No, no estem repetint informació. El que passa és que Apedemak era un déu guerrer molt important pels Meroítics, i a Naga també hi ha les restes d’un temple dedicat a aquest déu, com el que hem vist a Mussawwarat, però no tan ben conservat.

El Temple del Lleó de Naga

El Temple del Lleó de Naga

Es tracta d’un temple similar al que hem vist abans a Mussawwarat però en aquest cas les imatges son tremendament bèl.liques. A la façana podem veure a l’esquerra el rei Natakamani i a la dreta la reina Amanitore, ambdós amb lleons i atacant enemics. En aquest cas Apedemak també apareix representat amb una altra de les seves formes, la forma de serp (de fet, Naqa vol dir serp). Però no és una serp convencional, és una serp que surt d’una fulla i té cap de lleó, per això sabem que representa a Apedemak.

Al seu exterior, les parets també tenen relleus representant els diferents déus, tots ells amb cabell arrissat. Tot i que inicialment podriem pensar que aquestes representacions son iguals que les dels egipcis, en realitat hi ha diferències. Resulta especialment curiós veure els cossos de les dones, tan fines i primes pels egipcis, que agafen formes curvilínies més similars a les de les dones bantú, que son les que habiten la zona. També els homes tenen el cap més arrodonit així com les espatlles. De fet Isis té uns pits prominents dels que surt llet.

Mural exterior del temple del Lleó

Mural exterior del temple del Lleó

A l exterior del Temple del Lleó hi trobem un quiosc en molt bon estat de conservació. Els quioscos eren els llocs on els déus eren arreglats, adornats amb flors i perfumats en els rituals de celebració. En aquest quiosc es veu la influència greco-romana en la construcció amb arcs, que no era pròpia dels meroítics.

Quiosc del Temple del Lleó de Naga

Quiosc del Temple del Lleó de Naga

 

Temple d’Amon

El darrer enclau a visitar a Naga és el temple d’Amon. Es tracta d’un temple gegantí d’uns 100 metres de llarg. Es troba perfectament aliniat est-oest de manera que el passadís central permet la visualització tant de la sortida com de la posta de sol.

Temple d'Amon de Naga

Temple d’Amon de Naga

L’accés al temple es fa per una zona envoltada per carners de cabells arrissats a banda i banda, semblants als que hem anat trobant en altres enclaus meroítics, que representen al déu Amon.  Al final del temple hi trobem un altar amb el déu Amon, un altre carner.

Temple d'Amon de Naga amb l'altar al fons

Temple d’Amon de Naga amb l’altar al fons

 

Acabades les visites a Mussawwarat i Naga, finalitzem la nostra descoberta del passat Sudanès i ens dirigim cap a la capital Khartoum, on passarem les darreres hores d’aquest viatge.