Com us comentava a l’entrada anterior, després de visitar els pigmeus Baka, vam desfer el camí pel bosc i vam retornar al punt on ens havien deixat el 4×4 i les motos que ens van “rescatar” quan el nostre minibús va fallar per enèssima vegada. I en arribar, ens trobem que tornem a tenir el mateix vehicle que ens ha de portar a Yaoundé de tornada.. a

Tenim per davant un llarg viatge per carretera per tornar a la capital, amb el seu trànsit infernal i creuem els dits esperant que efectivament el minibus estigui arreglat i poguem arribar a temps per agafar el tren. És un tren que ens portarà durant la nit cap al nord del país. No he agafat massa trens a Àfrica, de fet no n’hi ha molts. L’altre que vaig agafar va ser el tren de la selva de Madagascar, una experiència fantàstica però el que agafarem a Camerun es diferent, no és un tren tan antic tot i que sí que és vell.

Bé, com anava dient, tenim un llarg camí pel davant i en una estona les nostres sospites es confirmen, el minibus s’ha tornat a espatllar. No hi ha manera humana d’arribar a Yaoundé a agafar el tren. Ens tocarà improvitzar… Som a Mbama, un lloc enmig del no-res, aprofitem per dinar en petits restaurants locals amb les mirades encuriosides dels locals, que de ben segur que poques vegades veuen un grup de blancs perduts per allà. Alguns valents del grup s’animen a provar una de les delícies del país, els cucs a la brasa. Els venen pel carrer amb un pal de fusta, com si fos una broqueta. Les cares dels que els tasten no fan que pensi que m’estic perdent res de l’altre món, tot i que hi ha qui si que diu que és bo.

Després d’un parell d’hores donant voltes per aquest petit poble enmig d’un encreuament de carreteres, el nostre guia reapareix amb dos cotxes. Ens encabim com podem tots a dins i ens porten a un punt intermig del camí, on podrem agafar el tren que ha sortit de Yaoundé com unes 6 hores més tard. A  més, també aconsegueix un petit hotel local en el que ens podrem donar una dutxa abans d’anar a buscar el tren de matinada. Per sort som a l’Àfrica i tot té sol.lució, encara que inicialment sembli que estàs perdut! És la segona dutxa no-programada que tenim en aquest viatge i a sobre ens hem estalviat unes 6 hores de tren! Potser no ens ha sortit tan malament la jugada!

Finalment, ja ben entrada la nit, ens dirigim cap a la estació. És una estació senzilla amb una petita guixeta a l’entrada on hi ha un policia que controla l’accés. Arribem carregats amb les motxilles, caminant i està plovent amb certa alegria. El policia de la entrada decideix que vol inspeccionar tots els equipatges. I ho vol fer allà mateix, sota la pluja, en una tauleta en la que a dures penes hi cap una de les nostres motxilles. I vol inspeccionar l’equipatge de tots nosaltres! Tenim temps, aquest no és el problema, però evidentment es mullarà tot el que portem dins les bosses, a més de mullar-nos nosaltres en tot el procés perquè no hi ha cap lloc on protegir-se de la pluja!. Evidentment busca alguna mena de “compensació” per no fer tot el control que “rigurosament” vol fer. Unes paraules amb el guia i una negociació que clarament porta implicada una bona propina fan que canvii d’opinió i tots respirem tranquils! Finalment som a la estació, esperant el tren que ens ha de dur cap al nord, cap a Ngaoundere.

El tren de Yaoundé fins a Ngaounderé és lent però puntual i còmode

Haig de dir que, a sorpresa meva, el tren és fantàstic (donades les condicions del país, és clar). Anem en cabines de 6 persones amb lliteres que son prou còmodes i arriba puntual. El viatge el fem de nit i ens desperten al matí amb un bon esmorzar complert. Després de la nit a la muntanya en tenda amb els pigmeus, dormir en un llit amb el traqueteig del tren ens permet recuperar forces.

Estació de Ngaounderé

Cap a migdia arribem a Ngaounderé, on tenim un hotel senzill però amb totes les comoditats bàsiques. Ens hi instal.lem i ens preparem per a sortir a fer una de les coses que més cops us he dit que m’encanten de viatjar: passejar pel mercat! A Camerún la gent és amable. Tenen poc turisme i molta curiositat per veure gent de fora que els visita. Per això la visita al mercat resulta d’allò més agradable. Hi ha parades de tota mena i està prou net i recollit.

El mercat té una part exterior i una altra sota cobert on hi ha la venda de peix i carn

La bicicleta és un transport importantíssim a l’Àfrica i al mercat hi ha el mecànic de bicicletes que ens ofereix seure a l’ombra de l’arbre on treballa

Després de la visita al mercat i de dinar, amb la pluja intensa de mitja hora de rigor, ens disposem a visitar el Lamidat. Un lamidat és un sultanat. Aquesta zona de Camerún està poblada per ètnies peüls, que en la seva majoria, si no tinc mal entès, van adoptar l’Islam fa segles. En concret, Ngaounderé va ser fundada al 1835 per un clan peül provinent de la veïna Nigèria. Quan s’hi van instal.lar van anar progressivament islamitzant els pobladors locals, de la ètnia mbum, quedant però els “locals” sotmesos als nouvinguts, relació que es manté encara avui en dia. La arribada dels alemanys va acabar amb la època de grandesa del Lamidat de Ngaounderé, amb execució del cap del Lamidat inclosa.

Va ser la arribada del tren a finals dels ’70 la que va permetre que Ngaounderé es transformés en una ciutat pròspera i comunicada amb altres parts del país. El tren va donar sortida a la producció ramadera i el cultiu de cotó permetent el transport de mercaderies fins al port de Douala i avui en dia encara segueix sent el motor de la zona.

El palau del Lamidat (o sultanat) son unes quantes cabanes gegantines en les que les parets estan decorades amb colorits dibuixos molt africans. Tot i la tradició musulmana dels lamidats, possiblement aquests dibuixos tinguin més d’animistes que d0una altra cosa. De fet hi ha representacions d’animals, cosa que l’Islam té prohibida en la majoria de llocs. Les cabanes defineixen vàries zones, de les que crida la atenció la zona de les execucions, el ministeri de perruqueria, la zona on viu el lamido (encara avui en dia n’hi ha un que és el representant de la comunitat de cara a governs) i la casa de la música.

Entrada al Palau del Lamidat

La decoració dle interior del palau del Lamidat és colorida i africana en essència

La sala en la que el cap del Lamidat reb a les visites gaudeix de totes les comoditats

A la casa de la música s’hi poden veure tota mena d’instruments africans

Acabada la visita al palau del Lamidat, sopem i anem a descansar a l’hotel. Demà continuarem el camí per carretera, aquest cop amb un altre vehicle. Creuem els dits esperant que tot sigui més fàcil a la hora de moure’s.