Avui matinem menys, el bus que ens portara a Limon surt a les 7.30h. Desfem part del cami d’ahir per anar cap a Tortuguero, famos per les tortugues que hi van a desovar, tot i que en la epoca que hi anem, no n’hi haura. Es un parc natural de canals on nomes s’hi pot arribar amb vaixell aixi que per aixo anem cap a Moin, per agafar un taxi aquatic que ens hi porti. De moment, escrivint aquestes notes enmig del traqueteig del bus (que no es poc) i mentre disfruto de paisatges verds com els que es veuen a les imatges. Realment Costa Rica es precios!

Limon es una ciutat portuaria a la que arribava el ferrocarril del cafe per exportar-lo a tot el mon. Actualment sembla que no hi ha massa raons per visitar-la. Nosaltres hi anem per agafar l’autobus que ens portara fins a Moin, on s’agafa el vaixell fins a Tortuguero.

Per alguna extranya rao el conductor del bus sabia que anavem a Tortuguero… Amb tanta motxilla haura pensat que anem a desovar?????
L’autobus aquest cop es encara mes senzill pero podem seure i tenim aire acondicionat rudimentari (veure foto).

A Moin ens ve a buscar el Benjamin, conductor del vaixell que ens portara durant 4 hores pels canals fins a Tortuguero. A mig cami canviem de vaixell i de conductor. Tot el trajecte costa 35 dolars per persona, una mica car pero la veritat es que la dosi de natura que es reb paga la pena. En Benjamin ens ha donat molts consells i ens ha explicat les seves aventures a Cuba amb les dones de mala vida, impagable! Perque us feu una idea del trajecte us poso unes poques fotos. El mes curios que hem vist, caimans i cocodrils, que tot i ser petitons impressionaven.

En arribar a tortuguero, el temps es para. Es un petit poblet ple de llocs on passar la nit. Dos carrers, el principal i el no-principal, el riu a una banda, el mar carib a l’altra amb una platja salvatge de sorra negra plena de palmeres cocoteres i els seus corresponents cocos. Ens quedem a la Casona, regentat per una dona encantadora i per 15 dolars per persona tenim llit, aigua calenta i esmorzar.
Dinem una estupenda lasanya de palmito, bonissima!!!

No es epoca de desovar pero si de neixer tortugues i passem la tarda passejant per la platja per veure-les. No tenim sort i per molt poc perque trobem unes petjades fresques d’un niu que ha eclosionat moments abans que passessim. Ja es emocionant, no ens volem ni imaginar com deu ser veure-les en el viatge cap a la vida que emprenen nomes neixer.