De bon mati llevada per anar cap al aeroport, molt d’agraïr que t’acompanyin ja que a aquestes hores la renfe no serveix de massa, i més per anar cap a la T1 (gracies, Yolanda!).
Despres del check-in, em toca esperar una estona per canviar divises (la oficina obre a les 7.30 h, si embarqueu abans ho heu de preveure)… Diuen que amb dòlars americans es pot anar bé per tot el país, tot i que jo sempre prefereixo fer servir moneda local. De moment uns pocs dòlars per gestionar almenys el transfer des de l’aeroport, despres ja veurem. No deixa de formar part de la experiència el fer servir la moneda local i pagar amb quantitarts gegants objectes de poc import (1000 colons son equivalents a 1,5€!).
Ara ja a l’avio esperant per enlairar-me… Ara si que ja comença l’aventura!

 

Primera parada a Madrid per agafar el vol a San Jose. El vol de BCN ha sortit tard i m’he hagut de veure corrent per arribar a la porta d’embarcament a temps. He arribat no just, sino justissim!
Jo havia reservat seient de finestra i resulta que esta en lloc on correspondria la finestra pero aquella fila no en te… Per sort uns nois molt simpatics volien seure junts i he pogut canviar a la fila de darrera i ja tinc vistes al exterior…
Seguim!

Per fi es divisa la costa… Arribant per la banda caribenya a la que dema ens acostarem amb bus. Un viatge llarg desde Madrid, 11 hores es fan llargues, i mes si no dorms i les pel.licules que posen son del estil ‘los pitufos 2’.
Em recull el meu taxista clandesti a l’aeroport, que em fa sortir fora del recinte per no tenir problemes amb la resta de taxistes que son ela oficials del aeroport. Per algo era mes barat! No faig mes que pensar en que si passa res tenim el mail del hostel oferint el servei, suposo que es la por de quan arribes a un lloc nou i et sents indefens. Pero no! Tot ha sortit de conya, em porta al hostel i m’explica el que anem veient. Fins i tot em passa pel barri del mercat i m’explica que va ser campio de futboli… Tot aico mentre portem al davantun cotxe amb la enganxina aquella ovalada de les quatre barres i la C, nomes arribar!
Hostel Van Gogh
El hostel, brutal. El noi que el regenta, David, m’ha donat un munt de instruccions valiosissimes. De moment sabem que el bus dema surt a les 6 del mati. I que podem veure el desove de les tortugues mes grans de Costa Rica si alterem una mica l’itinerari!
Em quedo pel aqui tot esperant que arribi la Marta.