El darrer dia de safari, al parc possiblement més conegut de Botswana, ens reservava una sorpresa que ens va deixar tremendament impactats. En teoria aquest havia de ser un dia de safari en barca però, com haviem perdut el primer dia degut al retràs del vol, vam preferir fer el safari convencional i provar sort a veure si aconseguiem veure algun lleó més. A Chobe es coneixen les manades de lleons organitzades que s’aventuren a caçar grans preses, no només búfals sino que també s’aventuren amb els elefants organitzats com si fossin manades de llops.

Només començar el safari el conductor va parar de sobre assenyalant a terra. Nosaltres estàvem esperant veure un gran mamífer, com a mínim, i en mirar cap a on dirigia el seu dit el que vam veure era una gran pilota marró una mica més gran que una pilota de tennis que es movia rodolant. Enfilada hi haviala femella de l’escarabat piloter i l’empenyia el mascle. La femella diposita els ous a l’interior de la pilota i la barreja de femtes amb sorra que la forma servirà d’aliment a les larves quan neixin. La veritat que ens va resultar a tots molt curiós de veure, tot i que no vaig aconseguir una bona fotografia perquè encara hi havia poca llum i la pilota es movia ràpidament.

En la nostra ruta vam veure també alguns babuïns (resulta curiós que aquests micos es troben fàcilment en països sense massa fauna com Senegal i en canvi a Botswana pràcticament no en vam veure). Vorejant el riu apareixien els búfals pastant tranquil.lament a la seva vora, sempre amb algun ocell que els ronda, que curiosament gairebé sempre és de color blanc oferint un contrast ben bonic amb el negre intens del pèl del búfal. També vam poder veure algunes jirafes que passejaven tranquil.les. Ni rastre dels grans felins. Bé, rastre si, perquè vam seguir les petjades d’un lleó durant una bona estona però no vam tenir la sort de trobar-lo. Cap dels conductors amb els que ens creuem ho havia aconseguit aquell dia i la calor començava a apretar, reduïnt les possibilitats de trobar-lo a cada minut. Els grans felins, com els gats domèstics, dormen un munt d’hores i només estan actius per sortir a caçar, cosa que fan a l’albada, quan fa menys calor i imagino que els herbívors també estan mig-adormiscats…

Els búfals pasten i es banyen tranquil.lament en les aigües del riu al parc de Chobe

Però l’escena que ens esperava crec ningú de nosaltres se l’hagués imaginat mai. En sortir d’un revolt vam veure un petit grup amb quatre elefants. N’hi havia un de petit acariciant amb la trompa el cos d’un altre elefant adult que jeia a terra. Dos elefants adults més esperaven pacientment i li anaven donant també petits cops amb la trompa al petit. L’elefant que jeia a terra en realitat era la mare de l’elefant petitó. Era morta.

El cos de l’elefanta jau a terra mentre la cria la vetlla i els dos adults li fan costat

A uns 50 metres de distància hi havia un grup, que possiblement era de més de 20 elefants. Tots ells estaven quiets, no caminaven, no es movien… Tots d’esquena a l’escena que estàvem veient. La sensació que donava era de respecte i suport de tota la manada cap al petitó que havia perdut la mare.

La imatge dels elefants de la resta de la manada deixant un espai i mostrant respecte, mentre esperen a que la cria faci el dol… és impressionant en sí mateixa

Cap a l’altra banda, la naturalesa més cruel, un grup de voltors dalt de l’arbre esperant el moment en el que marxin els elefants. Als peus de l’arbre un grup no menys nombrós de marabús, una altra au carronyera. Rondant per la zona també hi havia dos o tres xacals. És inevitable pensar en la quantitat d’animals que podrien sobreviure alimentant-se del cadàver d’una elefanta adulta….

Els voltors esperen dalt els arbres a que marxin els elefants per fer la seva feina

I quan semblava que la escena ja no pot ser més impressionant, els dos elefants adults que estaven donant suport a la cria s’aparellen. Desconec el motiu que pot precipitar una monta en una situació així… Tota la escena era tremendament impactant. La vida, la mort, el respecte, el dol, el reciclatge, la supervivència i…. el sexe…

S’ha acabat el dol pels dos elefants adults. La vida continua i què millor que fer un elefantet nou quan hem perdut un membre de la manada? Impressionant

No vam tenir sort a Chobe amb els grans felins, però considero que la escena dels elefants és un privilegi. No crec que massa vegades es tingui ocasió de presenciar una situació com aquesta, la mort de la elefanta devia haver estat minuts abans que arribéssim.

Acabat el safari per Chobe ens dirigim a la darrera parada del nostre viatge. Creuem la frontera amb Zimbabwe per anar a les Cataractes Victòria, però son tan impressionants que mereixen un post a part.