Avui hem decidit agafar unes bicicletes per poder visitar la ciutat d’Anuradhapura. Es una extensio prou gran i recomanen molt fer-ho aixi que com que no volem anar d’heroines, bicicletes al canto!

De l’hotel ens n’hem anat cap a la Dagoba de Jetavanarama, construida al segle tercer. Quan la van fer, era el tercer edifici mes alt del mon i media 100 m (nomes la superaven dues piramides egipcies). Actualment nomes en fa 70 pero aixo no treu que la seva visio et faci sentir ben petita.
Als voltants d’aquesta dagoba (que eren edificis funeraris) hi ha les runes del que va ser un monestir que acollia fins a 3000 monjos! Entre els edificis que hi havia, un d’ells tenia unes portes de 8 m d’alçada (avui nomes en queden 5 en peu) que amagaven una imatge de buda. La veritat que veure aquelles portes obrir-se devia ser com a minim impressionant. Tambe hi ha les restes del que va ser una capella amb columnes i la font de la clau, que si veieu la foto sabreu ben be el per que d’aquest nom.
Ens dirigim cap al nord cap a la zona del monestir Abhayagiri, on trobem una altra dagoba que es diu que formava part de la escola del bosc secret. Abans d’arribar al monestir passem per Kuttam Pokuna, un parell de piscines semblants pero no identiques en les que els monjos hi feien rituala religiosos. A la entrada de la dagoba, ens trobem una figura que sembla sortida d’un ritual satanic i que un guia improvitzat ens comenta que es per protegir l’edifici… Jutgeu vosaltres mateixos si fa por o no!
 Aquesta dagoba va ser menjada per la vegetacio i la van destapar fent-la cada cop mes gran, arribant actualment a un tamany similar a la anterior, fins al punt que algunes guies i mapes les confonen. Al seu voltant hem trobat una pedra amb les petjades de Budha.
Seguim amb les nostres bicicletes cap a la zona que denominen Moonstone. Aquest nom prove d’una pedra en forma de mitja lluna en la que hi ha representacions religioses i que forma part de l’entrada al que havia estat un edifici religios.
A la zona del moonstone hi ha tambe les restes del monestir de Ratnaprassada. Els monjos que hi vivien eren la versio ‘franciscana’ del budisme, ajudaven els pobres, invertien en hospitals enlloc de engalanar edificis i acollien els perseguits pel rei dins les seves parets. Un dia el rei se’n va cansar i va entrar al recinte amb el seu exercit i van matar els perseguits i els monjos van fugir. El poble, indignat, va fer que el rei demanes disculpes als monjos que havien fugit…
Despres, parem a fer un merescut dinar, amb truitetes de blat de moro amb vegetals, aigua de coco, truitetes de coco i truitetes de platan. Cuina de carrer, un dels plaers de viatjar!
Havent dinat ens acostem a veure el tanc dels elefants, una altra piscina encara mes gran que les anteriors i tornem al hotel decidides a anar a Mihintale per veure la posta de sol.
En arribar al hotel i començar a gestionar el transport fins a Mihintale, el recepcionista ens comenta que hi anem en bicicleta, total son 8 kms i es planet… Costa poc convencer-nos i en mitja horeta estem pedalant cap a Mihintale. El que sembla planet no ho es tant quan pedales pero hi arribem a temps per visitar el complexe i veure la posta de sol. Recordar que es zona sagrada i s’ha d’anar descalç, per tant uns mitjons gruixuts no sobren que tot es pedra!
Havia llegit en algun blog que pujar a Mihintale no pagava la pena. Haig de dir que no puc estar mes en desacord! Es precios! El buda i la pagoda blancs, la vista des de les alçades de tota la zona que es impressionant i a sobre la posta de sol, que tot i no ser avui espectacular, tenia una magia que s’ha de veure, que s’ha de viure. Per tant mes que recomanat (i sino mireu les fotos!).