Matinem per aprofitar per veure la fabrica de te que va fundar Thomas Lipton al segle XIX. Un tuk-tuk ens porta cap a la part alta de les muntanyes a uns 10 kms d’Haputale. En aquesta distancia passem de 1400 m a mes de 1600 m. Les vistes des de la carretera son sobrecollidores.

 





Avui comença el Perahera dels hinduistes (majoria religiosa que treballa als camps de te en aquesta zona) i ens trobem amb que no hi ha gent treballant a la fabrica. De tota manera si que ens fan la visita guiada i ens tornen a explicar tot el proces de produccio de te verd, negre i blanc. 
 



Avui dia aquesta fabrica ja no pertany a la familia Lipton sino que es propietat d’una multinacional india del te. Lipton com a empresa actualment treballa el te pero fa producte acabat, aixo si, nomes fa servir te de Sri Lanka.
 
Tambe ens han ensenyat un te molt fi, que li diuen dust (pols), que es el que prenen a Sri Lanka, pero com a soluble, no com a infusio com nosaltres el coneixem.
 


Les plantacions de te s’organitzen com les antigues colonies. Tenen escoles, parvularis, cases pels treballadors, temples,… Amb motiu de la festa estaven guarnint el temple Hindu amb fulles de plataner.
 


Despres de la visita, tornem al hotel a recollir les motxilles i cap a la estacio. No puc deixar de parar-me a mirar com la vida passa al voltant de les vies del tren.
 


Agafarem el tren slow que ens portara fins a Ella. Totes les guies recomanen moltissim aquest trajecte de tren en el que anem baixant des de la zona de les plantacions de te cap a la zona d’horta. El tren es antic, amb un traqueteig lent i constant que permet disfrutar de tots els racons amb un aire decadent i nostalgic… Us deixo unes imatges perque us en feu una idea. La veritat que el trajecte es precios pero, potser perque ja haviem fet molt tren en el viatge, no ens ha semblat tan espectacular. 
 
Finalment arribem a Ella, parem a dinar i agafem un conductor que ens portara fins a Tissamaharana, on tenim reservada una cabana en un arbre per anar preparant-nos pel safari pel parc nacional de Yala. Un altre cop el paisatge canvia. Marxem de les muntanyes i anem cap a les grans esplanades.
 
L’arribada a Saraii Village es fantastica. Una cabana dalt de l’arbre amb tot el que cal per descansar i dutxar-se amb un propietari agradable a mes no poder. Ja tenim el safari per dema. A les cinc del mati arrenquem a veure si tenim la sort de veure lleopards!