Avui tocava moure’s per fer el cami fins als peus de l’Adam’s peak. Per aixo hem hagut d’agafar autobusos que ens han estat portant per mig pais. Les guies no parlen de temps de trajecte i quan ho fan no ho encerten aixi que calculeu mes temps del que penseu.
 
Per començar hem anat a un poble a 5 kms de Polonnaruwa (Kaduruwela) per agafar el bus des del principi i aixi assegurar-nos el lloc. Ha estat suggerencia del del hotel i la veritat que cap  guia ho deia i tenia mes rao que un sant. Dels busos amb aire acondicionat dels que parla la Lonely, ni rastre! Aixo si, un autobus tunejat amb budes dins que s’il.luminaven quan el conductor frenava.
 
Anar en autobus a Sri Lanka es un esport de risc. Es com pujar al dragon kan durant hores envoltada de gent amb mes o menys higiene i que et miren sense treure’t l’ull de sobre. Sovint una tocada de claxon que et fa esgarrifar al principi pero arribes a acostumar-te. Ah! I frenades sense miraments a cada moment. Tota una experiencia que hem viscut durant tot un dia sencer.
A Kandy hem agafat el segon bus fins a Hatton, una carretera de corves impossibles que puja i puja pero mai no baixa. Unes altres 3-4 hores bones, pero els paisatges absolutament espectaculars. Arbres infinits que semblen suspesos en l’aire, eucaliptus i bambus gegantins i… els camps de te, organitzats en els laterals de la muntanya i amb escaletes per accedir-hi. Un paisatge que treu la respiracio.

A Hatton, ens han dit que al no ser temporada de peregrinatge no hi havia autobusos. Sembla que n’hi ha de locals pero despres de tot el dia en bus, no hem discutit, hem agafat un taxi-furgo que ens ha portat per 2500 rupies. La veritat, un bon preu per la distancia que hi ha.
 
En el cami ens ha parat a veure les vistes d’un llac des d’una esglesia i hem arribat al hotel de nit.

Ara ens disposem a prendre un te calento mentre decidim si pugem al Adam’s peak de dia com ens ha recomanat el noi del hotel o si seguim amb el plan de fer-ho de nit.