Avui el dia comença amb un fantastic esmorzar a la terrassa de l’hotel, que tot i que es molt millorable, te aquest fantastic espai on poder disfrutar de l’entorn amb el camp d’arros recen segat al costat.
Aquest esmorzar ens donara les forces que necessitem per poder veure les runes de la antiga ciutat de Polonnaruwa, que va ser la capital que va rellevar a Anuradhapura quan els Gollas de la part sud de la India van envair Sri Lanka. La visita a Polonnaruwa la voliem fer en bicicleta pero com una del grup te mal en una ma, optem per llogar uns tuk-tuks que ens portin entre les runes. Recomanable agafar un mitja de transport ja que les distancies son enormes, sigui bicicleta o tuk-tuk, pero caminant es massa.

Comencem la visita veient el que denominen el quadrangle d’or, zona on es troba el palau reial i el que era la capella del consell, on es prenien les decisions de govern.

Caminant una mica arribem a una piscina que recollia aigua del llac i la retornava on la gent de classe alta es podia banyar. De fet encara hi ha restes del que eren els vestuaris! En determinades epoques de l’any hi ha aigua pero nosaltres hem vingut en temporada seca i nomes hi ha aigua al gran tanc.

Ens nostres xofers ens porten cap a una altra zona on trobem uns quants temples, entre ells un de circular amb les quatre entrades que coincideixen amb els punts cardinals. Es curios veure que tot i tractar-se de temples en runes, es de rigor descalçar-se, descobrir-se el cap i tapar espatlles i cames per entrar perque ells ho continuen considerant un lloc sagrat.

Al davant del temple circular trobem el temple que guardava la reliquia de la dent de Buda, que actualment es troba teoricament a una altra ciutat, Kandy. El temple que les guardava guarda certa similitut amb temples maies, cosa que encara no s’ha pogut explicar.

La visita son inacabables temples i runes imponents sota un sol d’aquells de justicia. A mes el fet de descalçar-se fa que la calor et pugi ja des dels peus. Pero es fantastic! Us deixo alguna foto mes de temples i runes.

A les afores d’un dels temples hi ha una pedra amb escriptura que segons els cartells informatius es la mes gran del mon. Se suposa que la van portar de Mihintale (al costat de Anuradhapura i lloc on se suposa que es va iniciar el budisme a Sri Lanka), vaja que la van portar de lluny. El text pel que sembla canta les bondats del rei que va encarregar la pedra escrita.

Davant aquesta trobem una dagoba que recorda als temples de Birmania, amb estructura escalonada de piramide de base quadrada. Sembla que van portar un grup de monjos birmans per tenir cura de la reliquia de la dent i en elements com aquest es troba la seva influencia.

Tambe ha resultat curios veure una cabina de telefon vermella que sembla una versio asiatica de les de Londres, no creieu?

Mes cap al final hem anat a veure un temple hinduista (l’hinduisme tenia un paper influent en les decisions d’estat en el periode de Polonnaruwa, tot i ser un regnat de creencies budistes). Alla hem pogut presenciar un ritual fet per un monjo en el que rentava unes figures de elefants primer amb aigua i despres amb llet de coco, per finalment posar-hi cera al mig del front, del cap i del llom. En desconec el significat pero m’ha agradat molt!

Despres mes dagobes en diferents estats de conservacio. La blanca es la que mes m’ha xocat perque NO era mitja esfera perfecta sino que estava bonyegada. De vegades necessitem certa imperfeccio per identificar la ma de l’home…

Ja cap al final hem vist el temple mes impressionant, el que havia estat l’equivalent a una catedral per la ciutat de Polonnaruwa (parlant en termes occidentals). El geganti buda de 17 metres es absolutament imponent, i mes quan encara queda part de les parets gegants que conformaven el temple.

En una altra zona hi ha tres budes a la intemperie tallats a la pedra. Un d’assegut, un de dret que diuen que te alguna cosa extranya en la postura de les mans (que no he sabut esbrinar quina) i un de reclinat pero aquest ja mort, a punt d’anar cap al Nirvana perqje te un peu mes avançat que l’altre i la ma no li toca la galta.

La bassa de lotus no deixa de ser una piscina amb forma de flor de lot.

L’ultim temple que hem vist contenia un buda dret tambe molt alt (no tant com l’anterior) i tambe decapitat. Diuen els guies que la falta dels caps d’aquests budes es deu a saquejos perque tenien pedres precioses incrustades…

En aquest temple ens han permes fer les tres voltes de la meditacio del budisme. Consisteixen en passar per un passadis estret que va per darrera del buda en forma de U. Aquesta volta s’ha de fer tres cops i amb una barreta d’encens fumejant a les mans. 
 

Despres de dinar hem visitat el museu arqueologic. El contingut es fantastic pero les maquetes que mostren com devien ser les runes que hem vist en el moment de maxima esplendor son perfectes per acabar de fer-nos a la idea de la magnitut d’aquestes civilitzacions antigues que coexistien amb el nostre mediocre temps medieval…

Sortint del museu es el moment perfecte per veure la posta de sol amb el llac artificial com a escenari.

Quan el sol cau, els locals baixen als tancs i rius a banyar-se i rentar roba…

I en el cami cap a casa trobem botigues impossibles, com aquesta que tant et ven oli i gasolina pel tuk-tuk, com una bossa de patates fregides.