Diuen que si hi ha màgia en aquesta vida, aquesta es troba en l’aigua. La veritat és que el Delta del Okavango és un lloc màgic. Situat a la zona nordoest de Botswana, el Delta del Okavango s’origina del riu Okavango, que neix a un miler de kilòmetres de distància, en terres Angoleses. En el seu descens entre dues falles, atravessa Angola i també una franja de Namíbia per obrir-se com un vano en arribar a Botswana en el que es coneix com el Delta del Okavango.

Un delta és per definició un accident geogràfic format pels sediments que es dipositen en la desembocadura d’un riu. El nom prové del delta del riu Nil, que té una forma clarament triangular i per aquest motiu Herodot li va donar el nom d’aquesta lletra grega (Δ). El que diferència el riu Okavango de la resta de rius del món és que el seu delta no troba mai un mar en el que dipositar les seves aigües i sediments. El riu Okavango va a morir en el desert del Kalahari, al sud de Botswana. Però abans de morir, fa un intent de desembocar com ho faria qualsevol altre riu i va dipositant els seus sediments en forma de vano amb cada crescuda en la estació de pluges. Aquests sediments fan que sigui una zona molt fèrtil en la que la fauna i la flora mostren tota la seva esplendorositat.

Sortim de matí de la ciutat de Gweta on haviem fet nit i ens dirigim amb el camió cap al nord. El viatge es fa llarg ja que son moltes hores i la veritat que el camió no és massa comfortable. El sol cau amb justícia i escalfa la carrosseria i hem de tenir les finestres obertes de bat a bat per poder suportar la calor. Fem una curta parada a la ciutat de Maun i prosseguim el nostre viatge. L’aire es nota sec, la influència del Kalahari es deixa notar en l’ambient.

Ja cap al final del dia comencem a notar que la humitat ha augmentat. Sembla fins i tot que fa aquella olor de després de la pluja. No sé si és que quan ens exposem a la manca d’aigua la nostra agudesa per detectar-ne la presència augmenta, però el cert és que, abans de veure l’aigua, quan encara ens quedava una hora llarga de camins traquetejants amb el camió, vaig notar que hi havia aigua a prop. Serà aquesta la sensació que tenen els animals quan fan les grans migracions? La veritat que a mi en aquell moment m’ho va semblar…

Seguim avançant i finalment arribem a un campament que te Kananga de forma permanent a Guma Lagoon. Son unes tendes disposades a la vora d’una gran llacuna. Son tendes per a dues persones però dins hi tenen uns matalassos prou comfortables. A més hi ha una zona de dutxes i banys molt ben acondicionada. Visitem la zona del bar i veiem que té una meravellosa terrassa amb vistes a la llacuna que convida a seure relaxadament amb una copa de vi i inhalar aquesta humitat que tant hem trobat a faltar durant el dia. Ens avisen que anem amb compte amb els escorpins, que no anem descalços i ens recomanen portar calçat tancat. Quan ens anem a fer un relaxant bany a la piscina, hi trobem una cua d’escorpí que fa esfereïr, fa uns 10 cm i amb uns 2 cm de gruix… entenc que tota precaució és poca en aquesta zona! En sortir de la piscina veiem un altre cartell que avisa de que es vagi amb compte amb els hipopòtams… Sembla que la aventura comença a posar-se sèria!

Les vistes a la llacuna en el crepuscle fan que tot l’esgotament del dia se’n vagi per la mirada

Després de l’estona de relax sortim a fer un safari nocturn amb barca de motor. El safari es fa amb petites barquetes amb motor extern. El conductor porta un gran focus amb el que va il.luminant tota la riba de la llacuna i el riu. Quan es veu la reflexió de les retines de grans animals (això son cocodrils i hipopòtams), s’hi acosta per intentar veure’ls. La veritat, que el meu darrer record de cocodrils era d’Etiòpia, i no em sentia massa segura sabent que els cocodrils que hi ha en aquesta zona també son els del Nil, és a dir, gegants prehistòrics… Els que vam veure durant la nit no eren massa grans. Endinsant-nos en els canals més estrets amb papirs a banda i banda, podiem veure com petits ocellets reposaven del vol de tot el dia. Així vam veure martíns pescadors que no reaccionaven a la potent il.luminació del focus de manera que els vam poder immortalitzar.

Dos martins pescadors reposen tranquilament en les branques dels papirs que voregen els canals del Delta del Okavango

Al matí comencem a explorar de veritat la zona del Delta del Okavango. A la nit hem dormit en les tendes sentint els grunyits dels hipopòtams en la zona de la llacuna. La sortida de sol en aquesta zona és molt d’hora, a les set del matí ja és ben alt!

El campament Kananga a Guma Lagoon

Primer fem un vol en helicòpter panoràmic. Sobrevolem durant mitja hora amb un helicòpter totalment obert la zona del delta, enlairant-nos més o menys i seguint els animals que veiem. Les vistes son absolutament immillorables, ens permeten fer-nos una idea de la immensitat d’aquest oasi que és el Delta del Okavango. La sensació de volar amb l’helicòpter amb l’aire que colpeja la cara és increïble, em recorda a la sensació d’anar amb moto, però amb la diferència que voles i fregues els papirs al teu pas.

Sobrevolar en helicòpter panoràmic la zona del Delta del Okavango hauria de ser obligatori, és espectacular!

Les aigües s’obren pas entre els papirs inundant tot el delta i donant-li verdor

Des de l’aire veiem grups d’hipopòtams relaxats prenent el bany

Els termiters atrauen els ocells que porten llavors en les seves potes i plomatges, de manera que al voltant dels termiters hi creixen les plantes formant el que semblen petits volcans de vida

En aquesta imatge es pot veure com la vegetació es concentra en petits grupets pels termiters

Sobrevolar el delta dóna l a oportunitat de veure els animals des d’una perspectiva ben diferent, mentre passegen en busca de pastures. Els grups d’antílops surten al galop en sentir el soroll de les hèlix, mentre els elefants continuen el seu camí amb seguretat.

Elefant en busca de pastures

Una de les imatges que més em va impactar del vol en helicòpter va ser la d’un cadàver d’hipopòtam en un canal fangós envoltat de cocodrils gegantins que estaven donant-se un festí. Eren molts, molt grossos i es movien amb rapidesa. No vaig poder evitar el calfred de pensar que la nit abans aquests mateixos cocodrils eren al riu que nosaltres navegavem amb una barqueta petitona…

A la natura tot s’aprofita. Aquest cadàver d’hipopòtam està servint d’aliment a un grup de 5 o 6 cocodrils gegantins.

Després de sobrevolar el delta ens toca navegar-lo per seguir descobrint tota la bellesa que amaga. Amb una barca motora recorrem canals i canals laberíntics mentre anem veient aus, cocodrils i hipopòtams.

En cada racó hi ha llocs on et quedaries, com aquest petit embarcador.

Un corb marí sobrevola el delta davant la nostra barca

Els papirs s’alcen a tota la vora dels canals de manera que des de l’aigua es veu poc més que el canal i els papirs que l’envolten

L’àliga pescadora també és comuna en aquesta zona

Els hipopòtams ens observen encuriosits quan ens veuen. Tot i el seu aspecte amigable, son una de les espècies que més morts provoca en l’Àfrica.

Fins i tot tenim el gran luxe de poder veure un elefant des de l’aigua que ens mira encuriosit i es acomiada fent barritar la seva trompa

Les hores de navegació son fructuoses i podem contemplar infinitat d’animals en llibertat mentre disfrutem de l’agradable aire de la barca en moviment i els paisatges immillorables. Ens queda navegar amb les barques tradicionals dels Bajei, la tribu que habitava en aquesta zona del delta del Okavango. Actualment el govern no permet que hi habitin per protegir l’hàbitat ni que hi pesquin, però sí que els ha donat els drets de explotació turística. Em sorprèn molt gratament la seriositat i el compromís que mostren en fer la seva feina i donar tota la informació als que anem a visitar les seves terres. Es perceb que se les estimen i que volen que nosaltres també ens les estimem. Navegarem pels canals estrets en les barques tradicionals de poc calatge fetes de troncs d’arbre en el seu origen però que actualment son de fibra de vidre. Cada barca porta a dos passatgers i és conduida per un bajei que va dret amb una llarga pèrtiga empenyent-la. Passen pels petits canals d’aigua amb nenúfars i papirs a banda i banda i de molt poca profunditat. Son canals que s’obren pel pas dels hipopòtams i elefants i és tremendament important anar en silenci perquè els bajei puguin escoltar la remor si s’acosta un hipopòtam. El passeig és màgic, perquè barreja la tranquilitat que es respira en avançar lenta i suaument per l’aigua amb el mokoro lliscant, però l’adrenalina està a flor de pell per la consciència de les bèsties que habiten en aquella zona i de les que possiblement sigui molt difícil escapar en cas de que ens trobem.

Els mokoros lliscant entre nenúfars i papirs

Una fulla de nenúfar fa de barret als bajei mentre naveguen pels petits canals amb els seus mokoros

En acabar el passeig en mokoro la calor és infernal. Ens refresquem una mica i dinem per anar cap a la casa-vaixell en la que passarem la nit. Ens instal.lem tranquilament als camarots i la pròpia casa navega durant la tarda per veure la posta de sol. Un cop més la posta de sol africana és colpidora. Demà anirem a una altra zona del delta, la zona coneguda com Moremi, un dels llocs on es pot veure més fauna salvatge!

La casa-vaixell ens farà d’hotel en la nit de cap d’any

Sóc una enamorada de les postes de sol africanes