Darrer dia a Etiòpia. De bon matí ens desplacem al aeroport de Bahir Dar per agafar un vol intern cap a Addis Abeba. Addis Abeba és la capital etíop i m’atreviria a dir que en certa manera és una mica la capital d’Àfrica, ja que allotja la seu de la Unió Africana, una associació de països africans que busca potenciar i millorar les relacions econòmiques i de comerç. Només arribar a Addis Abeba ens trobem de nou amb el trànsit d’una gran ciutat. El caos i les retencions son l’element predominant.

Ens endinsem amb la furgoneta en un àrea denominada Mercato. Es tracta del mercat més gran de tot el continent africà. El cert és que teniem unes expectatives altes per veure aquest mercat en el que es parla de la olor d’espècies que fa. El caire romàntic que tenen els mercats d’àfrica en aquest cas no hi és. En una zona enorme envoltada d’edificis moderns de baixa qualitat, s’amunteguen les barraques amb innombrables objectes per vendre. Amb la furgoneta i amb dificultats ens hi endinsem. Ens adverteixen que tinguem les finestres tancades. La munió de gent que hi ha és impressionant. Tot i que no tenim en cap moment una evidència de perill, la veritat és que les mirades cap a l’interior de la furgoneta, en ocasions burletes, generen una inquietut que no sabria descriure. No és un lloc pel que passejar, o almenys jo no em vaig sentir a gust en aquell mercat, tot i que sempre acostumen a fascinar-me…

Exterior de l’Esglesia de Kiddist Mariam

En acabar anem a visitar una nova església, una de les dues més importants de la capital Etíop: Kiddist Mariam. És una església relativament moderna i de planta circular com altres que hem vist al nord del país, però que té una peculiaritat i és que en el seu interior hi ha les tombes del darrer emperador descendent directe del rei Salomó i la reina de Saba, Menelik II.

Mausoleu del darrer descendent del rei Salomó i la reina de Saba – Menelik II

A la nit agafem el vol de tornada de manera que ens desplacem a un restaurant tradicional en el que mengem la darrera injeera en terres etíops i disfrutem de balls tradicionals. Tot plegat podriem dir que era un lloc per a guiris, però quan miràvem al nostre voltant, el local era ple de locals que disfrutaven amb els balls i la música.

Acaba el viatge a Etiòpia. Un viatge que podria passar perfectament per doble, ja que el nord i el sud son realitats totalment allunyades. Afortunada d’haver pogut mirar a través d’aquest mirall del temps en el sud del país. Fascinada de com la part del nord pot encara viure en un cristianisme que ens recorda la època fosca europea, l’Edat Mitjana. El bressol de la humanitat és un lloc d’obligat viatge per qualsevol amant de l’antropologia i la història. També cal que hi vagin els que adoren els paisatges o els nature scapes com li diuen els anglosaxons. En definitiva un país d’experiències visuals i sensorials que no es pot deixar perdre. Deixo pendent anar a visitar la meravellosa zona volcànica del Danakil. De ben segur que tornaré.