El nostre viatge de descobriment d’Uganda comença a la zona de l’est del país, en el que es coneix com Sipi Falls. Les Sipi Falls (o cascades de Sipi) es troben en el districte que conegut com Kapchorwa i és una zona que es troba molt propera a Kènia, de fet molts dels trekkings al imponent Elgon comencen a Sipi, que es troba a les faldes d’aquesta imponent muntanya, frontera natural entre Kènia i Uganda. El mont Elgon té més de 4300 metres d’alçada sobre el nivell del mar però els seus cinc pics s’aixequen més de 3000 metres de cop sobre el plà que els envolta. Es tracta d’un volcà inactiu immens del qual se’n desconeix la data de la darrera erupció, té un diàmetre d’uns 80 kilòmetres i una de les calderes volcàniques intactes més grans del món. Sipi Falls es troba a les faldes d’aquesta mítica muntanya.

Vam arribar a Uganda desde Barcelona el dia abans amb Turkish Airlines. Vam volar de Barcelona fins a Istambul, on vam agafar el segon vol, que feia una primera parada a Rwanda i després aterrava al aeroport internacional d’Entebbe, ja en territori Ugandès. Uns dies abans de viatjar ens van informar que havien canviat les condicions del visat, que s’havia de pre-sol.licitar on-line i que havien augmentat el preu del mateix a 100 dòlars (respecte els 50 dòlars que valia anteriorment). Poc abans de marxar hi havia un comunicat que informava que el visat valia 50 dòlars de nou. No sabíem ben bé com aniria el tema del visat perquè alguns teniem confirmació de permís d’entrada digital en la que posava 100 dòlars i d’altres 50. La veritat que en arribar el personal de l’aeroport va ser molt amable i no ens van demanar tots els papers que ens indicaven on-line que haviem de portar (fotocòpia de passaport, de carnet de vacunació internacional, còpia del permís digital d’entrada i fotografia de passaport). Vam pagar 50 dòlars per la entrada. Us deixo el link per sol.licitar el visat ja que imagino que amb el temps sí que ho demanaran a tots els viatgers (https://visas.immigration.go.ug/).

Per arribar a Sipi Falls sortim de bon matí des d’Entebbe cap a l’est vorejant el gegantí Llac Victòria. És un trajecte llarg que en gran part es pot fer per carreteres asfaltades i ens ocupa tot el dia. La primera sorpresa la tenim a Kampala, on els cotxes es paren i es posen a parlar amb un grup de Boda (moto-taxis). De cop, ens fan baixar a tots dels 4×4 i cadascú s’enfila en una motocicleta amb el seu conductor, per suposat sense casc. Aquí comencen els primers riures del viatge, amb les carreres per la ciutat que fan els nostres hàbils conductors. Així és com arribem al lloc on canviarem diners a xílings ugandesos.

Tot i que accepten dòlars en les zones turístiques, és bo portar xílings per poder comprar als mercats i tenir efectiu en més petit (quan fem el canvi un euro son uns 3500 xílings). Respecte als diners, un tema a tenir en compte és que a Uganda s’han de portar dòlars nous, sense marques, ni trencats. De fet, ens havien dit que havien de ser com a mínim de 2006 però estant de viatge van canviar d’opinió i la norma son posteriors a 2009. Per tant, la recomanació és que us donin bitllets completament nous de la sèrie més moderna que existeixi. Sobretot si aneu a la zona est i nord d’Uganda, és important que ho tingueu present perquè la possibilitat de pagar amb targeta o treure diners allà és gairebé inexistent.

Ruta Entebbe-Sipi Falls (font: google maps)

Arribem de nit al campament i de seguida ens disposem a muntar les tendes que seran la nostra casa ambulant en les properes setmanes. La primera nit som lents per muntar el campament. Feia molts anys que no muntava cap tenda i havia de recordar les passes que es dónen. La veritat que moltes agències posen com a avantatge que tenen personal que munta el campament, però, passat el primer dia en el que tots anàvem peixos, el muntatge és molt ràpid i fins i tot genera competició i col.laboració entre els integrants del viatge, per tant, per a mi no és una gran desavantatge el fet d’haver-te de muntar tu la tenda i fins i tot es pot tornar una activitat divertida…

La zona d’acampada es troba en un pla entre muntanyes amb una vista increïble sobrel a vall on viuen els Karamojong (que coneixerem més endavant en el viatge) i les cascades del riu Sipi. Fem nit per primera vegada en les tendes. Els integrants del viatge encara no ens coneixem massa i en el sopar comencem a compartir vivències. La nostra guia de Terres Llunyanes, la Pat, resulta ser una persona divertida i molt interactiva que alimenta les relacions dins el grup. Ens expliquen el plan del dia següent. Ens llevarem d’hora per anar a fer un trekking al matí i veure dues de les tres cascades del riu Sipi. La tercera, la més gran la veurem després de dinar al campament.

Les vistes sobre la vall on viuen els Karamoja (o Karamojong) des del campament parlen per sí soles.

Durant la nit plou a bots i barrals i quan ens despertem encara se sent caure l’aigua sobre la tenda. Tot i la pluja que cau, després d’un bon esmorzar preparat pel nostre magnífic cuiner, en Primo i el seu ajudant, en David, ens disposem a sortir a caminar ben tapats amb els impermeables per poder explorar aquestes cascades que tant prometen. Comença el trekking amb un bon tros d’una carretereta asfaltada, però les il.lusions no decauen i ens deixem encisar per les meravelloses vistes que no permeten que la pluja les desmereixi.

La primera part del trekking discorre per una carretereta que s’enfila i per la que passa alguna motocicleta de tant en tant.

La vegetació és exuberant. El verd resulta sorprenent. Molts cops quan la gent pensa en Àfrica només recorda la sabana però el cert és que hi ha tota mena de paisatges i climes en un continent tan gegantí. De fet, el passeig podria recordar a paisatges que he pogut veure a Tailàndia o Costa Rica, amb plataners per tot arreu i un verd intens que cobreix qualsevol racó. La terra és vermella, argilosa i promet ser molt lliscant quan ens endinsem en la part no pavimentada del trekking.

Els cultius de plataners (matoke, ja que son falses bananes) ens acompanyen en tot el trekking

El plàtan de cuina és conegut com a matoke a tota Uganda, és un dels aliments principals del país i en tot el trekking en trobem de cultivat arreu. La planta es diferencia de la banana que coneixem (la fruita dolça) en que la que produeix la fruita té sempre ‘fills’ al seu voltant. És a dir, al costat de la planta ja crescuda i que possiblement ja ha donat fruit, creixen plantes més petites que seran les que donaran fruits en el futur. A Uganda també es troba una altra varietat de banana dolça que és molt més petita que la habitual i amb un gust molt més dolç.

La terra argilosa es converteix en un terreny fangós i lliscant

Com preveiem, el cami pavimentat passa a ser un camí de terra vermella que a poc a poc es va fent més estret fins a tenir l’amplada de només una persona. El trekking és senzill però el terreny rellisca moltíssim per la pluja caiguda durant la nit. A poc a poc deixa de ploure i podem començar a deixar els impermeables a part. Durant tot el camí veiem gent treballant en el camp o a les seves cases. El paisatge està molt humanitzat, molta agricultura, però fa la sensació que hi ha un equilibri entre l’home i la natura, com si la natura li hagués cedit amablement el pas a l’home perquè en tregui profit.

Els nens surten de casa per saludar als M’zungus (com li diuen als blancs a Uganda)

Després d’un parell d’hores caminant i disfrutant del paisatge (i de ficar el peu dins el riu per no faltar al costum), arribem a un cami més ample que ens du fins a una imponent cascada, la primera de les tres cascades de Sipi que veurem. Ens cobrim amb els impermeables, protegim les càmeres i ens disposem a acostar-nos al soroll eixordidor que fa l’aigua en caure pel precipici amb tota la seva força. Acabem xops del tot, no hi ha escapatòria i l’aigua es fica per tots els racons del nostre cos. És senzillament meravellós.

La primera cascada de Sipi que veurem ens deixa la seva emprempta, quedem molls desde la punta del nas fins als peus

Sortint d’aquesta primera cascada el camí és més planer i s’obren clarianes en la vegetació. Ens trobem uns nois que porten un preciós camaleó perquè li fem fotos. La veritat que no m’entusiasma la idea de fer fotos a animals així tan preparades però és tan bonic que no m’hi puc resistir… Després d’una paradeta reiniciem la marxa per continuar amb el trekking.

Aquests rèptils que canvien de color son fascinants… Els camaleons

Caminem plàcidament entre camps i horts en els que veiem tota mena d’hortalisses, sense abandonar el cultiu de matoke. Un altre dels cultius en aquesta zona és el cafè, de la varietat aràbiga ja que va ser introduit al país pels àrabs (d’aquí el nom). La planta del cafè té un fuit rodonet una mica més petit que una oliva. dins aquest fruit hi ha dues llavors (per això el cafè té una cara plana). El fruit tal com surt de la planta no és comestible, de fet diuen que no té gust de res. El cafè ha de passar per un procés d’assecat primer i després el torrat per aconseguir l’aroma que tant el caracteritza.

Les plantacions d’hortalisses envolten el camí

El fuit del cafè inicialment és de color verd i amb la maduració es torna vermell. És llavors quan es recull i es posa a assecar per obtenir el grà que es torrarà després

Després d’una estona entre camps, arribem a un pla a dalt de la muntanya amb un prat en el que hi ha vaques pastant tranquil.lament i un petit riu que l’atravessa entre altíssims eucaliptus. Estem a punt de veure la part de dalt de la segona cascada de Sipi Falls. Normalment en aquesta zona hi ha una petita piscina natural en la que ens hauriem pogut donar un bany, però les pluges de la nit fan que hi hagi massa corrent i ens recomanen no fer-ho. De tota manera, la visió és de conte.

Un petit pont de fusta creua el riu en el plà, abans que caigui precipitadament per la segona cascada de Sipi

La pluja caiguda a la nit ha provocat una crescuda d’aquest riu normalment tranquil de manera que no ens hi podem banyar

Al marge de la cascada, una mare i la seva filla renten tranquil.lament la roba que després estendran amb cura sobre les plantes del prat

Ens estem una estona veient la caiguda de l’aigua i les vistes tan meravelloses que ens ofereix aquesta zona i en acabar ens dirigim a la part de sota de la cascada, que té una petita cova al darrera que permet veure-la desde dins. El darrer tram per arribar-hi rellisca força i el pal de trekking fa el seu servei més d’un cop. En arribar i veure la imatge se’ns obliden les relliscades i el fang. És increïble la força amb la que cau l’aigua. Alguns del grup s’aventuren a ficar-se sota la columna d’aigua i donar-se un refrescant bany.

Vista desde la cova de la segona cascada de Sipi Falls

La força de l’aigua a la segona cascada de Sipi és impressionant

Acabada aquesta part del trekking ens dirigim cap al punt de trobada on podrem prendre una cerveseta fresqueta i comentar com n’ha estat d’impressionant tot el que hem vist. Anirem a dinar al campament i a la tarda haurem de buscar un plan alternatiu ja que la pluja de la nit ha deixat impracticable el trekking que haviem de fer a la tarda per veure la tercera cascada de Sipi, la més gran de totes. Ens acostem a una zona desde la que podrem veure la més gran de les cascades de Sipi. No és el mateix, però la seguretat és el primer.

La cascada principal de Sipi es pot veure amb un trekking però la pluja havia deixat impracticable el camí i ens vam haver de conformar amb veure-la desde la distància

En aquesta zona hi habita la ètnia Sabin, una de les ètnies que van arribar desde Terres Etíops fa uns 500 anys. Quan van arribar, els habitants de la zona no els van acceptar d’entrada i van haver de buscar llocs en els que refugiar-se. Un d’aquests llocs, de fet on vivia un dels reis, és una cova gegantina que hi ha prop de Sipi Falls. Dins la cova hi havia petits compartiments on habitaven les diferents famílies i una zona en un pis més elevat on vivia el rei. Encara es veu el sutge dels focs a les parets i la cova és plena de rat-penats.

La cova queda amagada en una zona boscosa i l’aigua regalima per les lianes

Les dimensions de la cova son immenses

En acabar aquesta visita, visitem una familia que ens mostra les seves cases. Ha plogut una mica més i el dia es despedeix amb un preciós arc de Sant Martí. Uns Boda ens venen a recollir i, de tres en tres, ens porten fins a una penyasegat des del que veurem la posta de sol sobre les terres Karamojong que ben aviat coneixerem d’aprop.

L’arc de Sant Martí despedeix el primer dia del viatge de descobriment d’Uganda

El dia ha estat rodó. Una dutxa al campament ens prepara per poder sopar una fantàstica sopa que ens ha preparat en Primo i que es convertirà en part del nostre menú en els propers dies.

Tot el grup es queda meravellat amb les fantàstiques vistes en la posta de sol des del penyasegat