Si hi ha un lloc amb el que tota la vida he fantassejat, aquest és el Maasai Mara. Les imatges dels innombrables documentals que he vist a la meva vida amb els milers de nyus intentant creuar el riu Mara, on els esperen cocodrils per endur-se’n els menys afortunats al fons sempre m’han fascinat. Veure aquell espectacle no està garantitzat tot l’any. De fet, aquesta migració té lloc quan els herbívors fugen de la estació seca i es desplacen a zones amb aigua i pastures. Tot i que hi ha una població “resident” d’herbívors a tots els parcs que no es mouen, molts van desplaçant-se des del Maasai Mara a Kènia, al Serengueti i al Ngorongoro a Tanzània.

Es diu que els herbívors es troben més a la zona del sud entre novembre i abril i des de maig fins a octubre fan la seva migració cap a pastures més cap al nord, on troben aliment amb més facilitat. De tota manera, els canvis en les estacions de pluges de les darreres dècades com a conseqüència del canvi climàtic fan que no sigui del tot previsible què trobarem a cada lloc.

En el nostre cas, visitem el Maasai Mara, que es troba a la zona més al nord de tota la gran migració i és mes de desembre, de manera que no podrem veure aquests ramats de milers, o fins i tot milions d’herbívors amb els carnívors al darrera per seguir garantitzant-se l’aliment.

El safari perl Maasai Mara el fem en dues etapes. Una primera el dia que arribem a la tarda, i dalt del camió amb el que ens hem estat movent pel país. Havia fet molts altres safaris però mai en camió i haig de dir que no m’agrada. És cert que la sensació de seguretat dalt el camió és molt més gran i potser és recomanable per gent que tingui una por molt gran a la fauna salvatge, però no és menys cert que el camió fa por. Fins i tot els fa por als elefants. Resulta molt difícil fer observació tranquila de fauna enfilat dalt un d’aquests enormes vehicles.

Una girafa ens contempla a distància prudencial amb la llum característica de la posta de sol africana

De tota manera, aquest primer reconeixement pel parc, ens permet anticipar que veurem molta fauna. Veiem elefants en gran nombre i en grups enormes de més de 30 individus que pasten tranquilament. No és habitual veure tants elefants en aquesta zona i precisament és perquè no hi ha tots els herbívors que migren que els elefants es queden. No els agrada pastar en camps que estan plens de excrements d’altres herbívors i que tenen tota la herba trepitjada. Penso que efectivament, els elefants son especialment inteligents…

Uns elefants joves juguen al fangar amb la atenta mirada d’una elefanta adulta sobre ells

Després de la primera volta en la que veiem uns quants herbívors i elefants però tots de lluny, busquem el lloc per muntar el campament. Dormir en tenda al mig de la savanna és una de les experiències més inquietants i excitants que pot oferir Àfrica. El silenci de la nit trencat pels sorolls constants d’animalons que no sabem identificar ben bé, resulta meravellós. És cert que el primer cop fa una miqueta de por, com us vaig explicar en la meva primera vegada acampant entre feres a Botswana però un cop passada la primera nit, només en vols més! Com estem a principi de temporada de pluja, durant la nit cauen tormentes molt intenses amb trons que es fan eterns. No sé a vosaltres, però a mi m’encanta sentir les tormentes i estar a cobert i la veritat que la intensitat de la pluja que vivim al Maasai Mara potser és de les més bèsties que he experimentat.

Pels volts del nostre campament tenim un parell d’elefants mascles solitaris que pasten tranquilament. De tant en tant es troben i mostren comportaments de monta i petites refregues que no arriben a res.

De bon matí (els safaris demanen matinar molt) sortim amb els 4×4 a fer el safari “de veritat”. Només sortir veiem un rinoceront a la llunyania, el dia promet. Fa fresca, i cau un lleu plugim. Els jeeps son oberts i ens mullem una mica, però la excitació ens manté ben desperts a veure tot el que el parc està disposat a oferir-nos.

Al cap de poca estona el nostre xofer es deté i ens assenyala un lleó mascle adormiscat entre les herbes. No m’ho puc creure! Ja? Però si acabem de sortir! No se suposa que els felins costen molt de trobar? Ens acostem a ell. Està inquietantment a prop i ens mira directament. Anem amb una mena de pick-ups descobertes que porten un petit tendal per protegir del sol, però estem totalment exposats. És emocionant, tot i que la realitat és que els humans som molt menys interessants del que pugui semblar i els felins ens ignoren bastant. Potser és la actitut que té un rei davant els seus vasalls…

L’hem despertat del seu descans i ens mira amb indiferència. Estem a menys de 3 metres d’ell

Continuem la nostra ruta i trobem una lleona passejant tranquilament. De nou, ella també ens mira amb indiferència. No som interessants. No puc dir el mateix. No la puc mirar amb indiferència. Entre el respecte que fa trobar-te amb un gran carnívor a tan poca distància i la perfecció del seu cos i els seus moviments, em quedo paralitzada. Crec que si decidís atacar no em podria moure, només per com em té d’encisada (a part de que qualsevol intent d’escapatòria seria inútil, siguem realistes).

Una altra lleona amb cicatrius de lluites i caceres passades

Seguim el nostre camí i trobem un lleó mascle enorme i francament envellit estirat al bell mig de la savanna. Fa l’efecte que no es troba bé. En un moment badalla i se li veu la boca pròpia d’un animal envellit, amb moltes peces que no hi son i els ullals llimats pel pas del temps. Possiblement sigui un exemplar molt vell.

Els anys també passen pel rei de la savanna

Però el festival de felins no acaba aquí, seguim una mica més i ens trobem a una feliç parella de lleons. Estem en època de reproducció i no és difícil en un parc com el Maasai Mara, que està ple de lleons, trobar-te parelletes que han buscat algun raconet entre els arbustos. El comportament d’aparellament dels lleons resulta també curiós. Els lleons son possiblement l’únic felí social. La resta de felins, inclosos els gats domèstics, son animals solitaris (en el cas dels gats toleren viure en comunitat però no és el seu ideal). Les manades estan formades per un harem de femelles i un mascle dominant. Als cadells mascles se’ls permet romandre en la manada fins que suposen una amenaça pel mascle dominant, moment en el que els expulsen. Sovint vaguen junts durant anys grups de joves mascles en busca d’una manada de la que apoderar-se. Les femelles cacen i s’encarreguen de la alimentació. Els mascles dominants simplement mantenen la seva posició dominant i mengen el que cacen les femelles. Quan una femella entra en zel, s’aparta de la manada amb el mascle durant 3 dies. Aquests 3 dies els passen junts sense menjar ni beure amb el mascle tenint coits curts i constants. En poc menys d’un quart d’hora veiem dos aparellaments al nostre davant de la mateixa parella. I així 3 dies…

Parella de lleons en el coit. Durant l’acte el mascle mossega la nuca de la femella i ella li ensenya les dents… És prou salvatge tot plegat, tot i que curt…

Després del coit, uns minuts de descans abans de tonar-hi.

Els ullals dels lleons i les lleones adults son esfereïdors

Al final del dia tenim la oportunitat de veure el que ens faltava, un petit cadellet de lleó que ens mira encuriosit mentre la manada descansa del dia.  Son petits i graciosos però en el moment en el que obren la boca ensenyen unes dents que, tot i ser encara de cadell, farien sortir corrent a qualsevol.

Els cadellets ja apunten maneres

Aprofitaré aquest post per parlar de dos grans felins més que hi ha a Àfrica i que de vegades donen lloc a confusions. Son el lleopard i el guepard. No és extrany que la gent els confongui entre ells. Son dos grans felins de pell motejada, però alhora diferent. El guepard físicament té un tórax molt ample i és molt esbelt. La seva pell es puntejada de negre i a la cara té dues marques que semblen llàgrimes de color negre. És el mamífer terrestre més ràpid, podent arribar a còrrer a 90 km/h. La seva desgràcia és que sacrifica tot el teixit gras per poder córrer més ràpid que les seves presees i això fa que només tingui energia per a fer dos intents de caça. Si a la segona carrera, la presa se li escapa, no es podrà recuperar i tornar-ho a intentar.

El guepard s’acostuma a trobar solitari a la savanna, lloc on pot fer les seves carreres per agafar les preses. No és infreqüent trobar-lo dalt de petits turonets o termiters, otejant en busca del seu menú

El tórax ample, les potes grans i llargues i una conformació molt esbelta fan del guepard una màquina dissenyada per a córrer

Així com hem dit que el guepard és molt ràpid i caça a la savanna, el lleopard és més compacte, no tan esbelt (de fet les proporcions son molt similars a les d’un gat domèstic) i és més propi de les zones arbustives. És un gran caçador però com que caça en solitari (a diferència del lleó, que caça en manada), tendeix a caçar peces més petites entre els arbustos.

La pell del lleopard té les marques típiques que el diferencien del puntejat del guepard

El lleopard, en part per la zona en la que acostuma a localitzar-se i en part per la seva sigilositat, és dels felins més difícils de veure. De fet, amb un safari en camió és pràcticament impossible ja que s’amaguen perfectament i es camuflen entre el fullatge dels arbustos. Per mi, és el felí més bonic de tots. Un cos de proporcions perfectes, sigilós i solitari.

Tenim la gran sort de veure un lleopard molt a prop

Aquesta llebre va estar de sort, ja que es va trobar de casualitat amb el lleopard i aquest no va reaccionar a temps

Al Maasai Mara tenim la oportunitat de veure molts altres animals. Molts antílops de diferents espècies, hipopòtams al riu Mara, gegantins cocodrils del Nil, hienes, búfals, nyus, zebres,… Però el que més em fascina és la facilitat amb la que es poden veure els grans felins, especialment els lleons. També tenim la oportunitat d’acostar-nos moltíssim a un grup d’elefants. Tant que si treiem els braços del cotxe possiblement podriem tocar-los. És inquietant i alhora fascinant tenir un gegant tan a prop…

Àliga pescadora africana en ple vol

Hipopòtam

El mític riu Mara

Les jirafes també son molt abundants al Maasai Mara. Crec que mai no n’havia vist tantes juntes

Una hiena acabant amb el que queda d’un nyu

Una cria d’elefant mamant. Els altres adults fan sempre un cercle de protecció quan hi ha menuts

Semblaria que estan fets de pedra

La pluja al final de la imatge i els ramats d’herbívors caminant ordenadament cap als llocs on hi ha aigua

Definitivament, el Maasai Mara és un dels llocs on més fauna he vist mai. Totalment recomanable, això si, en 4×4.