El nostre descobriment de la història de Sudan avaçant Nil amunt continua i arribem a la darrera gran civilització, el que conforma el tercer regne de Kush, Meroe. Quan Napata va ser destruida, la capital es va traslladar a Meroe i allà va nèixer la civilització meroítica, hereva de la egipcia i amb moltes similituts. Després de segles de guerres, sobre l’any 20 a.C. el César August va concedir la pau a Meroe de manera que van establir les fronteres i el regne de Meroe, la Nubia, va quedar lliure dels tributs romans.

Per arribar-hi haurem de creuar el Nil amb un ferri rudimentari en el que muntarem els 4×4. Ens esperem una estona a que el ferri torni per poder pujar-hi i aprofitem per interactuar amb els locals. Em reafirmo, la gent a Sudan és tremendament amigable. Tots mostren curiositat per nosaltres, gairebé més que nosaltres per ells, i se’ls veu contents de tenir visitants d’altres països, els agrada que apreciem la seva cultura i la seva terra.

El ferri descarrega abans que nosaltres hi puguem pujar

Ens permeten pujar a cabina per fer el trajecte per creuar el riu, que durarà uns 15 minuts

La nostra visita per descobrir la civilització meroítica comença amb la Ciutat Reial de Meroe. Es tracta de les restes d’un immens palau reial que avui en dia son un parc en el que els locals passen els dies festius entre les acàcies. Ens hi trobem quatre venedors a la porta que ofereixen unes poques peces d’artesania. Però no hi ha ningú més. Aquesta és una característica comuna a Sudan, tenir la oportunitat de visitar llocs històrics amb tota la pau i tranquilitat del món.

El que va ser el palau reial de Meroe, avui és un tranquil parc farcit d’acàcies

Entre les runes hi ha un altar d’arenisca negra de Sudan i tenia un quiosc del que avui en queda ben poc. En el quiosc s’arreglava el déu abans d’entrar a les cerimònies, d’una manera relativament similar al que passa encara avui en dia en les processons cristianes per setmana santa. Al palau reial de Meroe també hi ha uns banys romans però no els podem visitar perquè estan treballant en la seva restauració.

Algunes parts estan reconstruides, com aquesta zona en la que hi ha l’altar d’arenisca negra

En comencem a trobar amb que els carners que representen al déu Amon tenen el cabell rinxolat, segons sembla per identificar-lo millor amb el cabell de la gent que habita la zona. Els déus més importants també van anar canviant de manera que el déu Amon, egipci, va ser substituit progressivament per un déu local, Apedemak. Aquest déu apareix en les restes meroítiques i de primeres podem pensar que es tracta de la deesa egipcia Sehmet, amb cap de lleona. Però no. Apedemak és un déu guerrer amb cos d’home i cap de lleó.

Carners representant al déu Amon, aquí amb els cabells rinxolats

Una cosa que crida la atenció és la gran quantitat de restes de metall que es veuen a terra. Meroe és col.loquialment coneguda entre els arqueòlegs com la Birmingham africana ja que a la zona hi havia moltíssima activitat siderúrgica.

Un cop visitat el palau, continuem el nostre trajecte per visitar la necrópolis de Meroe, possiblement una de les visites arquitectòniques que més m’impressionaran del país, juntament amb el Jebel Barkal. A partir del 300 a.C. es va començar a sepultar els faraons a la zona de Meroe i això va ser el que va provocar el canvi de periode. La cultura es va anar africanitzant i a partir del 150 a.C. es va començar a fer servir la llengua i la escriptura meroítica.La escriptura meroítica es tracta també d’una escriptura originada dels jeroglífics però també amb estructura alfabètica que es creu que va ser influida per la escriptura grega.

Arribada a la necròpolis de Meroe

La història de Nubia té molts interogants. Els primers reis, que també governaven sobre Egipte, eren relativament coneguts però els seus successors i les dates dels seus regnats son incerts i només se’n troba informació a la pròpia Nubia. Segons George Reisner, el que va descobrir les piràmides nubies, va hipotetitzar que els governants més antics varen ser els que van triar els millors llocs per les seves piràmides i que el tamany d’aquestes era proporcional a la durada dels seus regnats, però avui en dia això està bastant questionat.

A la necròpolis de Meroe hi ha piràmides meroítiques (més verticals que les egipcies més xates) bastant ben conservadaes. Les piràmides tenien capelles per ofrenes al davant però no estaven connectades amb la tomba. Son piràmides de construcció ràpida, sota la capa de pedra arenisca hi ha grava. Entre les pirámides en més o menys bon estat de conservació, en trobem alguna que sembla perfecta. Son piràmides en les que s’ha reconstruit la capella de les ofrenes de manera que ens podem fer una idea de com devia ser aquesta necròpolis en la seva esplendor.

Entre les restes trobem algunes piràmides reconstruides que ens dónen una idea de l’aspecte original

Meroe va ser descobert al s. XIX. Aquest descobriment es va fer en tres etapes però té un episodi negre per la història. Un italià, Giuseppe Ferlini, va trobar un tresor quan va saquejar una tomba. En la seva búsqueda, va destrossar (dinamitar) algunes de les piràmides de la necrópolis, destrossant-ho pels anys futurs. Per acabar-ho d’adobar, sembla que quan va aconseguir el tresor i va anar a vendre’l, li van pagar ben poc. La raó, li deien que els geroglífics no eren bons, que no era egipci (i de fet no ho era, era Meroític, però no es coneixia aquesta civilització) i els compradors d’art el van donar per fals.

A Meroe hi ha la tomba de la reina que va derrotar a César August i que va voler demostrar el seu poder sobre aquest davant del poble col.locant un cap d’una estàtua a l’entrada del palau a mode d’esglaó perquè tothom el trepitges. Els romans, ofesos, van saquejar napata com a venjança, però mai no van arribar a Meroe. Per això, els meroítics afirmen que havien derrotat al gran Imperi Romà.

La zona de la Necròpolis de Meroe està declarada patrimoni de la Unesco i és una veritable joia. A més, el seu enclau sobre uns petits turons darrera els quals es pon el sol cada tarda ofereix imatges màgiques, jutgeu vosaltres mateixos.

Posta de sol a la Necròpolis de Meroe

Després de la posta de sol, ens dirigim cap al campament on passarem la nit. Demà continuarem descobrint aquesta civilització del cor de l’Àfrica.