El dia comença d’hora. Tenim per davant un llarg viatge per acostar-nos cap al sud del país. Etiòpia és un país de dimensions enormes i els desplaçaments no son senzills per la gran quantitat de trànsit no motoritzat que hi ha a les carreteres. Ens esperen uns 500 kms de carreteres que, tot i que estan asfaltades, no estan en el millor estat. El trajecte ens portarà tot el dia de viatge i ens permetrà observar tant la gent que passa per la carretera com els paisatges canviants.

Ruta per carretera des d’Addis Abeba fins a Arba Minch – Font: Google Maps

De seguida que sortim d’Addis Abeba ens endisem en la realitat etíop, la economia agrària és el que predominarà a tot el país. Sorprèn que aquí els camps es treballen amb bous, son bous amb gepa i grans cornamentes que arrosseguen arades fetes possiblement pels mateixos camperols. Els terrenys son petits i els etíops s’afanyen a llaurar tots els camps per poder aconseguir una bona collita. És temporada de pluges i s’ha d’aprofitar que les fèrtils terres estaran ben regades.

Camperols llaurant la terra amb arades rudimentàries

La carretera és tot un traginar de gent amunt i avall. Per molt que s’intenti descriure, resulta complexe fer-se a la idea de la quantitat de moviments de persones i animals que hi ha. Molts d’ells van amb rucs, carregats al màxim. D’altres van amb el ramat de vaques o cabres. Altres carreguen ells mateixos el que porten. Però tothom es mou. En aquest país la gent comença a caminar quan surt el sol i no para fins que es pon.

Les carreteres i camins son un constant anar i venir de gent i bèsties

Fem una parada per veure el riu Awash, el riu més important dels que discorren exclusivament per Etiòpia. Tot i que rius com el Nil Blau son molt més coneguts, per als etíops aquest riu és un gran orgull, ja que neix i mor dins Etiòpia fent un recorregut d’uns 1200 kms, a la frontera amb Djibuti en una cadena de llacs. Les turbulentes aigües del riu Awash arrosseguen gran quantitat de sediments i tenen el color marró que veurem en la pràctica totalitat dels rius d’aquest país.

Riu Awash

Riu Awash

La majoria de gent que viu en el camí que ens desplaça cap al sud son de la Ètnia Oromo, també la ètnia majoritària a tot el país i que pel que sembla prové del sud del país. Viuen en cabanes d’adob amb sostres de palla que decoren amb pintures al seu exterior. També comencem a poder veure algunes espècies d’aus que son característiques d’Àfrica, tot i que Etiòpia no és un país especialment conegut per la seva fauna salvatge, se’n pot observar si es para atenció.

Cabanes en el camí cap al sud d’Etiòpia

Abyssinian ground hornbill femella (pel color blau, el mascle és vermell)

En el recorregut cap al sud ens acostarem cap a una de les grans meravelles naturals del món: la Gran Vall del Rift. La fan especial la seva biodiversitat, la activitat sísmica i volcànica que hi té lloc i a més, és considerada el bressol de la humanitat. Es tracta d’una gran fractura en la superfície d’Àfrica que s’eixampla progresivament amb els mil.lenis, cosa que acabarà desembocant en una separació de la part més oriental del continent africà i la creació d’una conca oceànica (es calcula que això pot tardar uns 10 milions d’anys). Aquesta vall, s’extén en la seva part africana desde Djibuti fins a Mozambic, però el Mar Roig (on ja és conca oceànica gràcies a la comunicació amb l’Oceà Índic) i el riu Jordà també en formen part. En la part africana, té dues branques, la est i la oest. En el cas de Etiòpia la Gran Vall del Rift forma part de la branca est com es veu al mapa a continuació.

La Gran Vall del Rift – Font: http://ethiopianrift.igg.cnr.it/

La geografia de la Gran Vall del Rift ha permès que es formi una gran cadena de llacs, coneguts com els Llacs de la Gran Vall del Rift. Alguns d’aquests llacs son dels més profunds, grans i antics del món i la majoria son de gran biodiversitat. A Etiòpia, la Gran Vall del Rift divideix l’altiplà etíop en dues meitats, nord (o altiplà etíop) i sud (o altiplà somalí), i els llacs ocupen la depressió que es forma entre les dues. En la imatge a continuació es pot veure com la Gran Vall separa l’altiplà etíop en dos des de la Depressió d’Afar i com al sud d’Addis Abeba comença a aparèixer la cadena de llacs que conformen els Llacs de la Gran Vall del Rift que continuen cap a Kènia i més al sud.

La Gran Vall del Rift i el sistema de llacs etíops – Font: http://ethiopianrift.igg.cnr.it/

La zona que apareix al mapa com Lakes Region conté altres  Llacs de la Gran Vall del Rift com el Ziway, Shala, Koka, Abijatta i Awasa, alguns dels quals veurem en propers dies de viatge. El gran Llac Tana, origen del Nil Blau, no forma part dels Llacs de la Vall del Rift, en parlarem més endavant.

El llac més gran de la cadena de llacs de la Gran Vall del Rift a Etiòpia és el Llac Abaya, a uns 1300 metres d’altitut i de més de 1000 km², el llac més gran dels Llacs del Rift etíops. Aquest llac està separat per un petit istme que els etíops anomenen el Pont de Déu del Llac Chamo, d’uns 500 km² i aproximadament a la mateixa altitut. El llac Abaya és de color cafè amb llet per la gran quantitat de sediments que conté. En canvi, el Llac Chamo no té aquest color i es veuen un al costat de l’altre, només separats pel petit istme i de colors diferents. En la imatge es pot veure com es veuen aquests dos llacs des de l’Espai i també s’aprecien els diferents colors de l’aigua que contenen.

Vista aèria dels Llacs Abaya i Chamo – Font: Wikipedia

La ciutat d’Arba Minch es troba entre els dos llacs, Chamo i Abaya. El nom de la ciutat significa “ciutat de les 40 fonts” en amàric (a la ciutat hi ha quaranta fonts a part d’un riu que la creua, el Kulfo). És la ciutat més gran de la zona Gamo Gofa i conta fins i tot amb universitat. Hi ha també un aeroport de manera que potser en viatges justos de temps es pot volar des d’Addis Abeba amb un vol intern fins a Arba Minch, tot i que llavors no es podrà disfrutar igual de l’espectacle del particular trànsit de carreteres i camins i els paisatges espectaculars.

Llac Abaya

Cap al vespre arribem a l’allotjament en el que ens quedarem dues nits per a poder explorar la zona d’Arba Minch abans de prosseguir el nostre viatge cap al sud. L’allotjament que tenim és el Paradise Lodge, recomanat per la guia Bradt i que confirmo que paga la pena.