Després de visitar els Mursi continuem amb el descobriment del sud d’Etiòpia. Encara ens queden un parell de dies pel sud d’aquest país però el contrast és tan gran amb les tribus que hem visitat al sud, que crec que mereixen estar en posts separats. Tenim un llarg trajecte per davant per arribar des del parc nacional Mago, on hem vist els Mursi, fins a la zona de Konso, on farem una visita a un dels poblats i on passarem una nit.

En el trajecte podem veure com abandonem la Vall del Riu Omo i apareixen les plantacions de cotó. Cap als anys vuitanta, l’Estat Etíop va començar a administrar la superfície agrícola de regadiu i actualment està arrendant grans extensions de terra a empreses i governs extrangers. Sembla que a més hi ha planificada la construcció d’una gran presa de manera que les crescudes anuals del riu, de les que depenen les tribus del sud per la seva subsistència, desapareixeran. Teòricament els habitants de les zones del sud tenen el dret a ser consultats i expressar els punts de vista en la planificació i la posada en marxa de polítiques mediambientals i projectes que els puguin afectar directament, però el baix nivell d’alfabetització (juntament amb que molts d’ells no parlen l’idioma oficial del país, l’amàric) fan que aquesta participació activa no sigui una realitat.

Anem abandonant la Vall del Riu Omo veient com els camps de cotó van ocupant-la a poc a poc

Aquesta situació fa pensar que la vida en tribus a la Vall del Riu Omo té els dies contats. Per una banda, aquestes plantacions necessitaran mà d’obra i aniran possiblement a buscar-la en les gents que habiten aquesta zona. Per l’altra, si les crescudes del riu desapareixen, el seu modus de vida també desapareixerà.

A Etiòpia el paisatge està ple de muntanyes que s’enfilen de forma brusca i que et regalen vistes com aquestes en les que les terres baixes es perden en l’horitzó

Els rius es van omplint conforme anem allunyant-nos de la Vall del Riu Omo, en època seca, i ens dirigim cap al nord, on les pluges ja han fet acte de presència

En els camps de cereals i de sorg es veuen plataformes elevades sobre les que dipositen la collita per protegir-la dels animalons

Després de bastantes hores de trajecte arribem a una zona on podem observar unes cabanes, amuntegades en poblats que tenen dues característiques: unes teulades de palla compactes i que tenen com un solc en el terç superior i elements decoratius de terrissa en el vèrtex de les cabanes. Això ens indica que hem arribat a Konso, una zona patrimoni de la UNESCO per les seves cabanes (algunes de 500 anys d’antiguitat) i la organització dels poblats i les terrasses en les muntanyes per poder conrear.

Cabana clàssica dels Konso

Poblat Konso enfilat a la muntanya

Moringa

Els Konso, s’organitzen en poblats de forma aproximadament circular, tancats amb parets de pedra i amb una o més entrades. Un cop dins, tot son carrerons tortuosos i estrets, per on dues persones es creuen però no més amples que recorden un laberint. Es tracta d’una estructura defensiva per evitar que els possibles lladres puguin escapar-se’n. Entre els carrers hi ha petites parcel.les on hi ha la cabana en la que habita la família, una altra cabana o cobert on tenen el bestiar i també petites plantacions de sorgo i moringa, un arbre del que se’n mengen les fulles bullides a etiòpia i que recorda els espinacs en aspecte i fins i tot sabor.

En els poblats hi ha uns coberts més grans, amb un pis de baix amb bancs de pedra i un pis superior en el que només hi ha un sòl. Aquests coberts venen a ser com petits “parlaments” per barris en el que el consell de savis del poblat pren decisions quan hi ha discusions o malsentesos entre els veïns. El pis superior fa les funcions d’hospederia, per poder allotjar els visitants del poblat que son benvinguts.

Les cases on es prenen les decisions en els poblats Konso. N’hi ha més d’una per poblat, l’equivalent a una per barriada. El gruix de la palla que conforma la teulada és impressionant

Passejant pel poblat Konso que visitem tinc la extranya sensació que ja he passejat per llocs similars. De cop, me n’adono que la estructura de carrerons amb petits murs que es corresponen amb les parcel.les on habiten les diferents famílies recorda molt a quelcom que ens resulta bastant familiar: els poblats íbers. Sempre m’havia resultat complicat entendre com aquells murs baixets que trobem en les restes dels íbers al mediterrani podien respondre a una estructura de poblat. Amb la vivència de passejar pel poblat Konso, crec que entenc com eren aquelles primeres comunitats sedentàries, organitzades en petites “ciutadelles” de carrerons estrets i tortuosos. És curiós que la estratègia de carrerons estrets i tortuosos també es manté en ciutats com Fes. Ens expliquen que quan una família no té fills varons, que son els que hereten les cases, en morir els progenitors, la cabana i la parcel.la queden abandonades. Les filles no poden quedar-se amb la parcel.la i el terreny i tirar-ho endavant. En els Konso la dot la dona la família de la dona al home, és l’únic cas a Etiòpia en el que això és així, en la resta del país la dot la dóna el pretendent a la família de la dona.

Els petits carrerons delimitats pels murs que separen les parcel.les de les diferents famílies en el poblat Konso

Seguint amb el descobriment del poblat Konso, arribem a una petita plaça en la que hi destaca un gran tronc que s’enlaira cap al cel. En fixar-nos-hi una mica més podem veure que son més troncs, els que conformen aquest pecular “monument”. Ens expliquen que es tracta d’un signe que representa als “reis” dels Konso. Cada 18 anys es canvia el rei i amb els nous reis s’afageix un nou tronc. Els reis volen posar un tronc cada cop més gran que simbolitzi el seu poder i així es crea un monument d’una alçada bastant considerable.

Monument fet amb troncs que representa als Reis dels Konso

Als peus del monument hi ha una gran roca d’uns 40 cm de diàmetre, ben rodona i que sembla que l’han col.locat allà intencionadament. Efectivament, està allà per un motiu. Aquesta roca s’utilitza en el ritual en el que els joves demostren que estan capacitats per a poder casar-se. Per a poder fer-ho, l’han d’aixecar i llançar enrera fent-la passar per sobre els seus caps. És una roca que deu pesar uns 50 kg de manera que no és una feina fàcil fer-la volar. Al costat de la pedra “oficial” n’hi ha d’altres que son més petites que els adolescents fan servir per practicar abans del gran dia.

Dins les parcel.les familiars hi ha petits horts on els Konso planten sorgo i carbasses per la seva subsistència

La vista de les teulades de les cabanes Konso amb la terrissa en la part superior és molt pintoresca

En acabar la visita al poblat Konso, ens dirigim al nostre hotel, el Kanta Lodge, un hotel amb aigua calenta i wifi gratuït que ens permetrà una dutxa en condicions després de dies de pols i aigua freda. Demà tenim un llarg dia de carretera per davant i convé recuperar forces després de totes les emocions viscudes.

El sol es pon darrera les muntanyes on habiten els Konso