Tot el pais es desplaça cap a Kandy per celebrar la lluna plena d’agost (Esala Perahera), la gran festa del budisme a Sri Lanka que durant els set dies abans de la lluna plena es celebra en els carrers de Kandy. Aixo significa que el tren va a reventar de gent i ens toca fer el viatge de 5 hores assegudes a terra (i aixo que anem en segona, en tercera no vull ni imaginar-m’ho).

El viatge es un anar i venir de venedors ambulants que venen des de platans i cacahuets fregits (per cert, tremendos), fins a una especie d’arrebossats oliosos. La barreja d’olors es indescriptible.

Finalment arribem a Kandy, el lloc que mes recorda a una ciutat de tots els que hem vist. Hi ha un transit infernal amb tuk-tuks, autobusos i motos per tot arreu. Al costat d’aquest caos, pero, hi ha la calma que transmet el llac de Kandy. Enfilem muntanya amunt cap al nostre hotel, ens hem de preparar per la gran festa!

Trobem per primer cop un hotel regentat per una dona (Lake View Rest) i la seva ma es nota. Per primer cop podem dir que esta tot net i immaculat. Queda una mica apartat de la ciutat pero caminant es un quart d’hora de baixada i en tuk-tuk es pot arribar des del centre per 200 rupies sense regatejar massa estona.

Ens recomanen baixar com mes aviat millor cap al centre per poder agafar un bon lloc per veure la desfilada. La sorpresa es majuscula quan veiem que efectivament les cadires estan totes llogades i reservades i que les voreres estan plenes de locals que s’han llançat al carrer aprovisionats de menjar, aigua i uns plastics per posar al terra. No hi cap ni una agulla!!!

Evidentment, com a qualsevol gran event, hi ja revenda de localitats, i t’ofereixen seients per 60 dolars! Pugem a una casa amb una bona vista on haviem acordat un preu i quan ja som a dalt ens el multiplica per cinc. Evidentment no tanquem el tracte i seguim la nostra busqueda. Finalment ens fiquem a la darrera fila d’una botiga de sucs de fruites a esperar el gran event. A tot aixo seiem que seran quarts de sis de la tarda i teoricament la desfilada comença a les set… Doncs no, la desfilada no passa per alla fins quarts de deu del vespre i evidentment no podem sortir perque tant el local com la vorera estan atestats de gent. Nomes queda seure i esperar el moment en el que comencin a passar amb tota la paciencia del mon i bevent poca aigua que no ens agafin ganes d’anar al lavabo…

A quarts de deu comencem a sentir que la musica s’apropa… Comença l’espectacle! Una comparsa obre la desfilada, passegen orgullosos amb la bandera budista en el seu gran dia. Comparses que fan malabars impossibles amb foc i ballen al compas de la musica; comparses de ball amb vestits tradicionals espectaculars, tots homes, fent uns moviments que barregen balls etnics amb ballet classic amb un punt femeni que s’exagera amb la vestimenta i les arrecades i polseres que porten; musics amb timbals i instruments de vent que recorden a la gralla; i al final, ELLS, els gegantins elefants vestits de gal.la, amb els seus moviments lents pero segurs que semblen aliens a la gran celebracio, que amb paciencia van portant les urnes als seus lloms o passegen altres personatges de la festa.

Arriba un moment en el que ens fan aixecar, suposem que es el moment en el que passa l’elefant que du la urna amb la reliquia sagrada, la dent de buda.

Pero la festa no s’acaba aqui, segueixen passant mes i mes elefants i comparses. Durant mes de 3 hores seguim admirades i amb els ulls com plats la desfilada, sembla que mai no acaba i els ballarins no es cansen mai. Finalment, despres de la unica comparsa de dones que ballen (molt mes discretes en el vestit i els moviments), la festa arriba al seu final.

A tot aixo, el llac segueix calmat i impassible a la festa que te lloc en la terra que el voreja aixi com al temple engalanat per la ocasio.

Es diu que de la pira funeraria de Buda, el 483 a.C., se’n va salvar un incisiu que va arribar a Sri Lanka cap al segle IV d.C. amagat en el cabell d’una princesa. En el primer temps es va allotjar a Anuradhapura, que era la capital del regne. Les invasions indies posteriors la van portar cap a la India pero va ser recuperada i portada a Polonnaruwa. Finalment la dent sagrada va arribar a Kandy.

Progressivament la dent va anar guanyant importancia com a simbol de sobirania fins al punt que es consideraca que qui la tingues en la seva possessio, tindria el dret de governar la illa.

Els portuguesos al segle XVI la van robar i la van cremar en un fervor catolic a Goa, pero els Singalesos diuen que el que van robar va ser una replica i que la real es la que segueix existint. Hi ha rumors que diuen que la dent de veritat esta amagada en algun lloc segur i que el que es conserva a Kandy es una replica.

El temple de Kandy va patir un atemptat al 1998 que va destruir part del temple. Per aquest motiu hi ha militars i policies per tot arreu al temple.

Els budistes a Sri Lanka han de fer un pelegrinatge cap al temple almenys un cop a la vida i, de fet, al temple hi ha una casa d’acollida per pelegrins.

El festival de Kandy en el que passegen la reliquia te el seu origen en una sequera molt dura que va patir la illa. Els clergues van decidir treure la reliquia en processo per demanar que acabes la sequera i pel que sembla va funcionar i va ploure a bots i barrals. Davant aquesta resposta del temps, el rei del moment va decidir que un cop l’any es treuria la reliquia en processo pels carrers de la ciutat i ho fan en els set dies previs a la lluna plena d’agost, el festival Esala Perahera.