Avui ems dedicarem a visitar fabriques de te i veure salts d’aigua, dues de les coses que es poden fer pels voltants de Nuwara-Eliya.
La ciutat va ser fundada pels grans magnats del te anglesos i ells tenien les seves plantacions (que romanticament denominen jardins de te) en les muntanyes que envolten la zona.
Comencem la visita a la fabrica de Labookellie, on ens expliquen el proces. Per començar descobrim que el que ens van explicar ahir de fulles mes joves i mes velles per diferenciar el te verd del negre, es fals. Despres hem visitat dues fabriques mes, la Blue Field Tea Estate i la Pedro Tea State. Posare les fotos una mica barrejades de les tres fabriques explicant el proces de consecucio del te negre.
La fulla de te es recull de la planta de te, que podria arribar a fer 9 metres pero que la tallen cada cinc anys de manera que queda com un arbust per poder accedir-hi be i recollir. Aquesta planta treu nous brots que son els que es recullen. Nomes es fan servir les fulles mes tendres. Aixi, la fulla nova que encara esta cargolada sobre si mateixa es la que es fa servir pel te blanc, que unicament s’asseca al sol i s’envasa. Per aixo es tan car. Per altra banda, les fulles tendres pero ja obertes seran les que serviran per fer el te verd i el te negre. La diferencia entre un i altre es que el verd no es sotmet al proces de trossejat i fermentacio (en realitat oxidacio) que si pateix el te negre.
Les fulles de te recollides es posen en unes safates foradades gegantines que tenen un ventilador que els fa perdre el 50% de l’aigua. Aqui les fulles hi passen unes 12 hores.

En acabar aquest assecat, passa a un rotor que el que fa es que tota la fulla contacti amb oxigen de manera que comença la oxidacio.

En acabar la rotacio, les fulles es col.loquen en la zona de fermentacio on, durant 2-3 hores te lloc el proces de oxidacio i canvien a color marro.

Un cop fet aixo es passen a la trituradora on s’aconsegueixen diferents mides de ‘gra’ de te. El que correspon a la tija de la fulla es recupera amb uns discs que les recullen per electricitat estatica i es fa servir de compostable per abonar els camps de te. Les fulles es separen en funcio de com n’estan de trossejades per definir la ‘potencia’ que te cada te. Aixi el te mes fluixet te la fulla mes grossa i el te mes fort (que necessita llet) es practicament un polsim.

Un cop separat es passa per un forn en el que s’acaba de treure l’aigua aplicant uns 110ºC durant 20 minuts. El que en surt es el que identifiquem com a te nosaltres i s’empaqueta en sacs molt grans que van cap al mercat del te a Colombo, on els productors mundials de te els compren i barregen i afegeixen aromes perque arribi a Europa, principalment al Regne Unit.

A mes del te i la seva fabricacio, hem pogut veure molts salts d’aigua espectaculars. Us deixo el de Dambulla que era especialment impressionant.

A la tarda hem tornat cap a Nuwara-Eliya en busca de la little England. Haig de dir que buscava una estructura de ciutat mes europea, amb la seva plaça, les famoses teteries, etc. La veritat es que mes enlla del que vaig comentar ahir de l’hipodrom i les cases colonials, no es tan europeu com m’havia fet creure la guia.

De tota manera no ens hem resistit a entrar al Hill Club, un club angles amb sala de lectura, sala de billars i de jocs, sala separada per les dones, catifa vermella per tot arreu, multitut de trofeus de caça i entrada separada per les dones que sembla tret d’un llibre de Sherlock Holmes o que recorda a Willie Fog.

Avui si que ens hem donat un bon homenatge sopant al Gran Indian, restaurant un pel car per la zona pero on hem menjat menjar indi bonissim amb vi i tot per menys de 20€.