En acabar ens dirigim a l’entrada del parc disposades a disfrutar d’un dia de platja. A l’autobus veig un cartell que em recorda el que va passar ahir, ni fet expressament!

Amb el que no contavem es amb la pluja eterna que ens ha acompanyat tot el mati.

S’ha de dir que el parc es molt bonic i que amb un dia de sol et pots passar tot el dia anant a banyar-te a totes les cales. En el nostre cas amb mig dia en teniem prou per tot el que ha plogut. Tot i aixi hem pogut admirar-lo per tots els racons i val a dir que paga la pena anar-hi. Tots els camins estan prou arreglats i molt ben senyalitzats. El que ha resultat curios ha estat veure com els perezosos es movien (es veu que la pluja no els agrada), com s’acosten els micos de cara blanca a la gent, com criden els udoladors i com en son de descarats els mapatxes (no se com es diu en catala) que intenten robar les bosses sense cap por.

Em acabar al parc anem a fer un batut i un te i a per la dutxa per poder veure la posta de sol.

Ens quedarem al Barba Roja, on tenim una vista excepcional.

Despres ens en anem cap al Cafe Milagro on ens donem un sopar homenatge mentre escoltem una noia de veu dolça acompanyada d’una guitarra tocada per un noi cantant durant tot el sopar. La veritat que el menjar exquisit i la musica tambe pero era car i ens pressionaven perque marxessim de seguida quan encara hi havia musica tot i haver sopat alla. Una mica desagradable.