Avui el dia comença ben d’hora, a les 7.30h ens recull el bus a l’hotel d’Amman per iniciar el nostre cami cap al sud. La primera parada la fem a Madaba. La historia d’aquesta ciutat es curiosa, sent una zona habitada des de fa mes de 4500 anys i una de les ciutats dividida entre les 12 tribus d’Israel en l’Exode, va estar sota el poder dels nabateus i els romans per finalment ser dominada pels bizantins que es varen dedicar a construir esglesies amb mosaics. L’any 747, un terratremol va destruir la ciutat i va ser abandonada durant ni mes ni menys que 11 segles! Va ser a finals del s. XIX quan un grup de cristians que fugien de les batalles de Karnak amb els musulmans, van tornar a habitar-la i van descobrir els mosaics del terre de les esglesies que encara es mantenien. Entre tots ells, el mes conegut es el de la esglesia de St. Jordi, que representa un mapa amb els principals enclaus biblics d’Orient Proxim, desde Egipte a Palestina. Com a curiositat, en Jafar (el guia) ens explica que van encomanar a un enginyer alemany que refes l’esglesia per poder fer-la lloc de culte, pero en el moment de distribuir les columnes no va tenir present el mosaic i gran part d’aquest va desapareixer… El que no havia aconseguit un terratremol i multitut de guerres, ho va aconseguir un ‘despiste’…

En acabar aquesta visita ens dirigim cap al Mont Nebo. Lloc de peregrinatge i sagrat per als cristians, es el lloc des del que se suposa que Moises, amb 120 anys d’edat i despres de 40 anys d’exode des d’Egipte guiant el seu poble, va poder divisar la terra promesa a l’altra banda de la fertil vall del riu Jorda:
Puja a aquella muntanya dels abarim al mont Nebo que esta en el pais dels Moab, davant de Jerico, i contempla la terra de Canaan que jo dono en propietat als israelites. Tu moriras a la muntanya a la que pujaras. (Deuteronomi 32,49-50)
 
Efectivament diuen les escriptures que el cos de Moises descansa en algun lloc d’aquesta muntanya. Les vistes ens recorden que estem en una zona gairebe desertica pel nuvol de pols que ens impedeix veure l’horitzo. El paisatge es arid i hostil i efectivament la vida que envolta el riu Jorda (ara amb ben poca aigua per la manca i el seu us en cultius de regadius al llarg dels paisos que recorre) dona una bocanada d’aire fresc en un paisatge tan arid i alhora encisador.
 
En acabar la visita anem cap a un taller on uns discapacitats mantenen viu l’art original dels mosaics de pedra. Tota la pedra que fan servir te el seu origen en territori Jorda i en tenen per crear tots els colors que apareixen al mosaic. Un mosaic mitja pot tardar uns 6 mesos en ser acabat i sempre treballen sobre el negatiu de la imatge en una tela que posteriorment, en acabar-lo i dipositar-lo en el lloc definitiu, es retirara. La cola que fan servir es a base de farina i aigua. L’acabat es espectacular de veritat.
 
Seguim en el nostre cami cap al sud i anem a les runes d’una antiga ciutat Bizantina que es troba en la denominada carretera del Rey, Umm ar-Rasas. Es tot un recinte, en el seu moment emmurallat en el que s’acumulen muntanyes i muntanyes de pedres que conformaven una ciutat amb multiples esglesies i les seves muralles i cases, de les que nomes en resten arcs envoltats de runes i els mosaics a terra, alguns molt ben conservats com els de l’esglesia de St. Esteve o el de la dels Lleons. Per donar-li proteccio, han cobert els mosaics de sorra del desert de manera que li dona un aire de descobriment quan escarves en la sorra que es, si mes no, curios.
Dinem en un restaurant a peu de l’autopista del Desert i ens preparen un plat tipic a base de pollastre, verdures, arros i salsa de iogurt. Li diuen ‘la volteada’ perque la olla la preparen amb la verdura al fons, el pollastre i tot cobert amb l’arros i en acabar li donen la volta a l’olla i tot queda en la plata. Llavors es serveix cadascu el seu plat i es condimenta amb iogurt. Es senzillament exquisit!
Havent dinat ens dirigim cap al castell de Shobak. En sortir del restaurant veiem que el cel esta tot cobert i, efectivament, ens ha acompanyat la pluja al bell mig del desert (de roca, es cert que no es desert de sorra, pero no deixa de ser desert!).
A punt de fer-se de nit arribem a Shobak, una poblacio de cases camuflades en els forats i coves de la muntanya, la majoria abandonades, presidides per un gran castell al cim de la mateixa. No hi ha un arbre. Tot son muntanyes de pedra en diferents estrats que sembla que hagin estat pentinades amb una pinta gegant. Les runes del castell mostren com devien ser de cruentes les guerres de les creuades. Passem pels passadissos que l’envolten i per sota dels contraforts, on de ben segur hi hague sanguinolentes batalles ja que el castell va passar per diferents mans. Va ser construit pels cristians sobre una esglesia bizantina i en son prova les nombroses creus templaries que hi ha per tot arreu. Mes tard el van conquerir els musulmans i hi van fer inscripcions en arab que encara perduren en les torres. Una visita molt recomanable, tant pel castell en si com per la singularitat del paisatge que l’envolta.
Finalment se’ns fa de nit i ens encaminem cap a Petra, on passarem els propers dos dies. Haviem de fer el tour nocturn fins al Tresor pero degut a la pluja (si, Petra tambe esta al desert i ens hi plou, de fet molt) finalment ens el cancel.len.
Ens acostem a un bar amb intencio de fer una cerveseta pero es realment dificil aconseguir-la aqui, aixi que ens conformem amb un te, uns pastissets de mel exquisits i un fresh iogurt. A punt per anar a dormir i seguir descobrint aquest meravellos pais!